18/3/20

Lectura compartida: Ciutat - Clifford D. Simak - Part I

Primera part de la lectura de Ciutat de Clifford D. Simak. Torbareu tota la informació aquí.
** Alerta espòilers. A partir d'aquest punt esbudellem el relat Ciutat del llibre. Si no l'has llegit, no continuïs. **

La història comença amb el "Prefaci de l'editor" que en situa de cop en un altre temps, un altre món molt lluny del que coneixem. "Què és l'home?" és el primer que llegim. Les històries que llegirem són les llegendes d'una espècie diferent de la humana, una espècie de gossos pel que ens diuen. Mite o realitat? Tots els estudiosos es decanten per la primera opció, però alguns sembla que aposten per la realitat. Ens avisen que aquest serà el relat més estrany.

Ciutat comença en un jardí on un avi enfurrunyat, l'Avi Stevens, es queixa de tot. I és que el món està canviant, l'energia nuclear i les granges hidropòniques han creat un nou paradigma. La gent abandona les ciutats per viure al camp on poden estar més amples, més lliures. També coneixem l'Ole Johnson un granger de la vella escola que tampoc està pel nou món. I el jove Adams net d'un dels antics veïns de la ciutat.

En Webster, fill (?) de l'Avi, treballa a l'ajuntament (bé, la cambra de comerç), per poc temps, dimiteix quan explota contra els polítics i les seves poques ganes d'adaptar-se als canvis. A més descobrim els renegats, un grup de gent que s'ha quedat sense feina i decideix ocupar les cases buides de la ciutat. I una organització mundial que conspira per empènyer la població a adaptar-se al nou món.

El conflicte arriba al punt àlgid quan l'ajuntament vol cremar les cases buides (al·lega que són seves, ja que els propietaris han deixat de pagar impostos), però els renegats s'armen amb l'ajuda de l'Avi, veterà de guerra. En Webster intenta mitjançar per solucionar el conflicte però al final és l'Adams qui comprar totes les cases buides i evita el desastre.

El relat acaba amb l'Adams construint una espècie de parc, memorial de la vida a la ciutat. L'Ole conserva la granja, convertint-la en granja turística.

Notes

Interessant relat que ens planteja com s'inicia un canvi de paradigma, aquella part de les històries que normalment no s'expliquen. Qüestions, dubtes i idees:
  • Utopia capitalista o la fi del sistema?
  • El talla-gespa, presenta signes de consciència?
  • Els renegats podran adaptar-se al parc?
  • La granja turística té algun futur?
  • La crítica als polítics és contundent, sembla que Simak no hi confiava massa.
  • La principal crítica, el paper de la dona.
Seguim amb el relat Un espai atapeït.




17/3/20

Lectura compartida: Ciutat - Clifford D. Simak

Fa uns quants anys vaig llegir la traducció al castellà de Ciutat de Simak. Em va semblar una molt bona novel·la (o recull de relats per ser més exactes) amb idees molt originals i plena de detalls. Ara, aprofito que la nova editorial Chronos l'ha traduït al català per fer-ne una relectura i, de pas, compartir-la amb vosaltres.

La idea és senzilla cada dos o tres dies, publicaré el resum d'un dels relats (ple d'espóilers) i comentaris random que m'hagi provocat. Si voleu, podeu passar per la secció de comentaris i deixar les vostres opinions. Podeu seguir el meu ritme de lectura o no, si us avanceu només haureu d'esperar que publiqui l'entrada corresponent, si aneu amb més calma, podeu entrar quan vulgueu a deixar les vostres idees.

El web Tor.com fa molt de temps que duu a terme aquest tipus d'articles i sempre n'he volgut fer un. Ara mateix fan una relectura de tota l'obra d'Ursula K. Le Guin començant per La mà esquerra de la foscor. Si us interessa podeu seguir-la aquí.

Però seguim amb Ciutat de Clifford D. Simak, escrita entre 1944 i 1951 en forma de relats i publicada com a novel·la fix-up el 1952. Aquesta edició en català consta de 9 relats (els 8 originals més un epíleg escrit el 1973) i la traducció l'ha realitzat Scheherezade Surià.

Aquí trobareu els enllaços a les entrades, una per cada relat, que s'actualitzaran quan hi hagi novetats (entre parèntesis la pàgina on comença el relat):
Comencem, us hi apunteu?

5/2/20

Cassandra Khaw al CCCB

Primer dilluns de febrer, temps primaveral, auditori del CCCB. Pràcticament no queden llocs buits. A l'escenari Cassandra Khaw, escriptora i guionista de videojocs.

Cassandra Khaw al CCCB
Cassandra Khaw al CCCB - Foto del CCCB
El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona presenta, dins el marc de l'exposició Gameplay, la conferència de Cassandra Khaw. La xerrada comença amb una introducció de Laura Fernández (escriptora també) explicant en quins projectes ha treballat la convidada, imatges de diversos jocs on ha participat (Fallen London, Wasteland 3, …) i el llibre, recentment publicat en català per Mai Més, Persons Non Grata.

Portada de Persons Non Grata - Mai Més
Cassandra Khaw s'arrenca amb un discurs sobre la mort, l'esperança, la solitud de l'ésser humà i com els videojocs intervenen enmig de tot aquest garbuix emocional que som els humans. Si el CCCB el publica, l'enllaçarem immediatament perquè és una joia.

Després arriba el torn de preguntes, comença la presentadora i després s'hi afegeix el públic. Us deixo un petit resum d'algunes de les més interessants distorsionades pel meu mal anglès:
  • Defensa el joc com una experiència que va més enllà de l'individu, "socialitzadora" i que ajuda a empatitzar amb els altres.
  • Sobre els videojocs i l'addicció dels més joves. Cassandra defensa la part positiva del videojoc però sent conscient de les possibles addiccions que pot generar. Remarca que hi ha d'haver confiança entre pares i fills a l'hora d'escollir jocs i limitar-ne l'ús.
  • Destaca de la seva feina a Ubisoft la responsabilitat individual dins el grup, contràriament al que es pot pensar, i la possibilitat de tenir impacte en el resultat final tot i ser una part petita del gran grup. 
  • La resposta sobre la diferència entre crear videojocs i literatura em va recordar molt la de Nick Antosca. Deixant de banda la diferència del mitjà, la literatura és un procés molt solitari, molt personal comparat amb el procés de crear videojocs.
  • Preguntada per recomanacions de videojocs per adults no-gamers proposava Life is Strange i Papers, Please.

Una bona dosi de positivisme i il·lusió, esperança en els videojocs i, per extensió, en la humanitat.

Esperem que el CCCB publiqui el vídeo de la xerrada, no us el podeu perdre! I esteu atent a les entrevistes que vagin sortint, segur que la Cassandra Khaw ens explica moltes més coses interessants.



2/1/20

Resum 2019

Un altre any s'acaba, aquest 2019 ha sigut intens en tots els sentits. I pel que fa a la ciència-ficció en català ha sigut un gran any. El que encara no sabem és si serà l'inici d'una època daurada o un miratge al mig del desert. I és que durant aquest 2019 hem gaudit d'una gran quantitat d'activitats: presentacions, xerrades, autors internacionals, la tercera CatCon, etc. Hem vit el naixement de dues editorials especialitzades en el gènere fantàstic i la consolidació de les ja existents. Així que sense més dilació comencem.

La producció de publicacions d'originals en català  anual ha sigut una mica més fluixa que altres anys, però la collita és bona i variada, amb autors consolidats i noves veus.


El que ha sigut un autèntic boom ha sigut la publicació de traduccions. Aquest any hem superat tots els records d'ençà que fem aquest resum. Autors clàssics com Octavia Butler, Ursula K Le Guin o Clifford Simak s'han trobat a les estanteries amb autèntics fenòmens actuals com Kameron Hurley, China Mieville o Rebecca Roanhorse. Brutal!


No em vull oblidar de la revista Catarsi ni l'almanac del Biblionauta, ara anomenat Freakcions, que segueixen apostant pels relats en català i que de cara aquest 2020 volen seguir creixent. Estarem atents.

Com ja és tradició s'han entregat premis Ictineu, onzena edició ja. Jo soc aquell que va matar Franco de Joan-Lluís Lluís i Els Desposseïts d'Ursula K. Le Guin s'han emportat els premis a millor novel·la original i traduïda respectivament. Els premis als millors relats han sigut per Salvador Macip amb Plàstic (Catarsi#22) i Stephen King per La Trinxadora (Torn de nit). Stephen King fa doblet amb el premi a millor antologia per Torn de nit, publicada per Males Herbes. Finalment el premi a millor portada se l'ha endut Carlos Acedo per la il·lustració de la revista del Biblionauta.

El cinema i les sèries segueixen sent un dels punts més febles. Les pel·lícules d'animació són les que més es doblen al català, cal destacar l'última de Bola de Drac (Bola de Drac Super: Broly), encara que la sèrie no es pugui veure en català. Però si una pel·lícula ha marcat el final del 2019, ha sigut Star Wars, amb L'ascens de Skywalker que posa punt final a la triple trilogia.

A TV3 hem pogut veure algunes novetats doblades, Wonder Woman per exemple o la saga Back to the Future que per fi s'ha emès en català. Pel que fa a l'apartat de sèries, només Filmin aposta pel català oferint un gran ventall de sèries i pel·lícules doblades o subtitulades, com per exemple The City and The City. I 8tv ha intentat recuperar The Misfits sense massa èxit d'audiència.
En canvi el teatre segueix sent la sorpresa, apostant per la ciència-ficció, amb obres com Una habitació buida de Marc Artigau i Clara Peya, Immortal de Bruno Oro, Anna i la màquina del temps de la companyia Dacsa Produccions o Life Spoiler de Marc Angelet i Alejo Levis. Aneu al teatre, insensats!

La CatCon es consolida amb la tercera edició i esdevé un punt de trobada del gènere fantàstic en català. A més, un bon grapat de presentacions de llibres, xerrades amb autors, taules rodones i clubs de lectura omplen llibreries i auditoris. Als ja clàssics festivals de Sitges, salons del còmic i del manga de Barcelona, sembla que si afegeixen altres festivals i convencions fora de la capital que es van consolidant de mica en mica.

I arribem al punt més il·lusionant de l'any, el naixement de dues editorials, Mai Més Llibres i editorial Chronos. Els primers en mig any i 6 llibres han revolucionat el panorama fantàstic català. I Chronos que ha apostat pels clàssics i ja té un llibre al mercat i un altre al forn. I no oblidem les ja existents com Males Herbes, edicions SECC, Raig Verd o Pagès que han seguit creixent.

Aquest 2019 també hem de lamentar la mort de Pere Morey, escriptor mallorquí que havia fet les seves incursions dins el món de la ciència-ficció amb obres com Pirenia, el país que mai va existir. En un altre ordre de notícies que ens entristeixen trobem el tancament d'una llibreria com la LowCost de Figueres, un punt de referència del fantàstic. 

Pel que fa al bloc, aquest 2019 ha sigut un any estrany i representarà un punt i a part. Les fitxes de la millor literatura de ciència-ficció en català deixaran de publicar-se aquí i passaran al web La biblioteca dels Rucs Elèctrics, un intent de base de dades de tota la ciència-ficció en català. Un dels punts més màgics de l'any va ser el I Torneig mundial de ciència-ficció traduïda al català, on s'enfrontaven a un duel a mort les principals obres del gènere traduïdes al català. 70 obres van lluitar per endur-se el trofeu, la final entre Els Desposseïts i 1984 va reunir 285 vots. L'enquesta segueix en marxa i aquest any hem rebut 135 vots. I hem estrenat la pàgina de novetats, on van apareixent totes les novetats fantàstiques en català.

I el 2020 què? Seguirem la línia ascendent respecte l'interès de la literatura fantàstica? De moment a Les Rades Grises ja ens fan un petit resum de què vindrà. Tindrem Any Perucho, centenari de Bradbury i Asimov. Ens veiem a les llibreries, que tingueu un 2020 de ciència-ficció no distòpica! 

Recordeu que podeu deixar els vostres comentaris sobre el millor del 2019 o el que més espereu del 2020.

6/5/19

Jo soc aquell que va matar Franco - Joan-Lluís Lluís

Portada de Jo soc aquell que va matar Franco
El personatge que afirma haver matat Franco, Agustí Vilamat, neix el 1916 en una casa modesta de Solsona. Tot i ser un nen prudent, contemplatiu, perd un ull en un accident absurd. Aviat, gràcies a les revistes infantils que guarda un notari amic de la família, descobreix el gust per la lectura i pels secrets de la llengua, que no l’abandonarà mai. I així, uns anys més tard, baixa a Barcelona a fer de corrector lingüístic, poc abans que esclati la guerra. Una guerra que no s’acaba el 1939, perquè Franco, cedint a les pressions de Hitler, declara la guerra als Aliats i travessa els Pirineus. I la primera acció bèl·lica de l’exèrcit franquista a França és de bombardejar el camp d'Argelers, on ha anat a parar l’Agustí. Què farà aleshores el jove enamorat dels diccionaris?
Premi Sant Jordi 2017 i Premi Ictineu 2019 a millor novel·la en català.

Més sobre l'autor:
* Joan-Lluís Lluís a la wikipedia

Crítiques i ressenyes:
* Jo soc aquell que va matar Franco al web El Biblionauta

* Jo soc aquell que va matar Franco al bloc Totxanes, totxos i maons 
* Jo soc aquell que va matar Franco al web Nosaltres llegim 
* Jo soc aquell que va matar Franco a La Biblioteca del Kraken 
* Jo soc aquell que va matar Franco al bloc Dreams of Elvex
* Fitxa de Jo soc aquell que va matar Franco a La Biblioteca dels Rucs elèctrics

Podeu trobar Jo soc aquell que va matar Franco a les millors llibreries i al web del Grup62

Consulta i vota les millors obres de la ciència-ficció catalana a la gran llista.

8/4/19

Quim/Quima - Maria Aurèlia Capmany

Quim/Quima arriba a la Barcelona de l’any 1000 per encetar els seus estudis. A partir d'aleshores viurà diferents períodes de la història catalana, tot canviant de condició sexual. Acompanya Jaume I en la conquesta de les Balears com a cavaller, és l’amant d'un bandoler del segle XV, participa en la defensa de la ciutat el 1714, s’exilia a Amèrica com a colona i exerceix de fotògraf a la Barcelona dels anys trenta. Quim/Quima viurà, fins al segle XX, un cúmul d'aventures que la duen a adoptar una perspectiva trista de la condició humana. En la seva recerca de referents literaris femenins, Maria Aurèlia Capmany sempre va trobar en Virginia Woolf una guia. Aquesta novel·la, irònica i trepidant, és un joc de miralls fascinant amb el seu Orlando, i una reflexió irònica i punyent sobre els rols sexuals tradicionals, el cànon literari i l’originalitat creativa.

Més sobre l'autora:
* Maria Aurèlia Capmany a la wikipèdia
* 2018 Any Maria Aurèlia Capmanys

Crítiques i ressenyes:
* Quim/Quima al bloc Paraula de Mixa
* Quim/Quima al web El Biblionauta


Trobareu Quim/Quima a les millors llibreries i al web de Males Herbes

Consulta i vota les millors obres de la ciència ficció catalana a la gran llista.

4/2/19

Bestiari - Diversos autors

Bestiari: còdex on es recullen bèsties i monstres per donar a conèixer simbologia i atributs. Gènere literari d'ampli ressò durant l’edat mitjana, tot i que ja es coneixia entre els grecs i que encara perdura avui dia. Aquests manuscrits, hàbilment il·luminats, on la il·lustració pren força davant la paraula escrita, es poden considerar uns dels primers exemples d'activitat cultural multimèdia. La seva funció, clarament didàctica, recull les característiques, virtuts i perills d'aquestes bèsties i que de forma al·legòrica es converteixen en miralls de la condició humana.

Guanyadora del Premi Ictineu 2018 a millor antologia fantàtisca en català

Més sobre els autors:
* Sergi Álvarez, Ferran d’Armengol, Mercè Bagaria, Sònia  Boj, Hugo Camacho, Edgar Cotes, Ignacio J Borraz, Sergi G. Oset, Alícia Gili, Toni Mora, Sílvia Romero, Ramona Solé. Trobareu una breu biografia de tots els autors al web d'Edicions SECC

Crítiques i ressenyes:
* Bestiari al bloc Dreams of Elvex
* Bestiari al web Café de tinta

Trobareu Bestiari al web d'Edicions SECC i a les millors llibreries.

Consulta i vota les millors obres de la ciència ficció catalana a la gran llista.

21/1/19

Farishta - Marc Pastor

Amb un punt de partida apassionant, girs argumentals imprevisibles i una imaginació pròpia dels mestres del thriller fantàstic, la nova novel·la de Marc Pastor conjuga intriga i aventura per atrapar el lector i mantenir-lo aferrat sense treva a les seves pàgines.
Acaba d'acomplir els divuit anys i la Farishta, desinhibida i valenta, ja ha trobat la feina de la seva vida. Som al 1993, i la companyia russa Iefremov-Strugatski l’ha contractada per atendre les famílies riques que viuen en un complex d'illes privat a la Polinèsia francesa, on se'ls ha garantit que podran educar els fills sense cap risc. En aquell aparent paradís coneixerà ben aviat l’amor. Però també, a poc a poc, es veurà atrapada en un seguit d'esdeveniments inquietants que posaran en dubte la veritable naturalesa de la seva feina i el fosc negoci dels poderosos que l’han contractada. Quina és la missió inconfessable d'aquelles famílies? Per què estan aïllades del món? De debò ho han sacrificat tot pels seus fills? En un clima de tensió creixent, amb la certesa de no poder confiar en ningú i amb el temor de tenir la vida en joc, a la Farishta només li queda una pregunta per respondre: és massa tard per escapar?


Guanyadora del Premi Ictineu 2018 a millor novel·la en català.


Més sobre l'autor:
* Marc Pastor a la wikipèdia
* Marc Pastor a Twitter

Crítiques i ressenyes:
* Retorn pletòric de Marc Pastor: Farishta a Les Rades Grises
* Farishta a La Biblioteca del Kraken
* Farishta al bloc Pertorbacions
* Farishta al bloc Dreams of Elvex
* Farishta és una de les obres recomanades al web El Biblionauta


Trobareu el llibre a la web d'Ara Llibres i a les millors llibreries.

Consulta i vota les millors obres de la ciència ficció catalana a la gran llista.

6/1/19

Resum 2018

Doncs ja s'ha acabat el 2018. Any Pedrolo i any Capmany. Any del bicentenari de Frankenstein, amb el que va néixer la ciència-ficció. I també any de la segona CatCon. Any de grans llibres, estrena de pel·lícules, teatre i moltes més efemèrides destacades. Repassem-les, i com sempre comencem amb la literatura i el que s'ha publicat en català de ciència-ficció aquest 2018.

Pel que fa a obres originals en català ha sigut un any força bo. Ens estrenàvem amb la ucronia de Joan-Lluís Lluís Jo sóc aquell que va matar Franco (premi Sant Jordi 2017). Hem tingut noves obres de Jordi de Manuel, Francesc Puigpelat, Margarida Aritzeta o Salvador Macip. I noves veus com Montserrat Segura, Ariadna Herrero o Mariló Álvarez. Totes les trobareu a l'enquesta per poder-les votar.


En l'apartat de traduccions tampoc ens podem queixar. Tres obres molt potents s'han fet un lloc a les llibreries El conte de la serventa de Margaret Atwood, Els desposseïts d'Ursula K Le Guin o L'extraordinària família Telemacus de Daryl Gregory.


A més, destaquen dues obres recuperades. Quim/Quima de Maria Aurèlia Capmany i Retorn al Sol de J M Francès. I fora del que és estrictament ciència-ficció trobem dos clàssics, El Gòlem de Gustav Meyrink i el recull Torn de Nit de Stephen King; i una gran novetat Sang i Foc de George R. R. Martin, una nova història dins l'univers de Cançó de gel i foc.

Per 10è any consecutiu s'han entregat els premis Ictinue coronant les millors obres publicades en català. Carme Torras amb Enxarxats i Marc Pastor amb Farishta han compartit el premi a millor novel·la escrita en català. Solenoide de Mircea Cărtărescu ha guanyat com a millor novel·la traduïda. El millor relat en català se l'ha emportat Els hostes de Jordi de Manuel i el millor conte traduït L’exili d’en Barnaby de Mike Resnick. La novetat d'aquesta edició era el premi a millor antologia que se l'ha emportat Bestiari d'Edicions SECC. I la millor portada ha sigut la de L’enigma Perucho.


Aquest any ens ha sorprès gratament la quantitat d'obres de ciència-ficció de teatre que s'han estrenat. La més important segurament ha sigut Frankenstein en un homenatge al 200 aniversari de la publicació de l'obra de Mary Shelly. Però n'hi ha hagut més com Alba (o el jardí de les delícies) o Eli.

En l'apartat audiovisual com sempre hi ha una gran mancança de continguts i més ara amb les plataformes de vídeo sota demanda on només Filmin té oferta en català. Però tot i així algunes grans estrenes s'han pogut gaudir en la nostra llengua als cinemes. La nova entrega de Jurassic World per exemple o la segona part d'Els Increïbles. També s'ha estrenat l'adaptació de la novel·la de Marc Pastor L'any de la plaga, com no podia ser d'altra manera al Festival de Sitges que no ens falla mai.


Una petita alegria pel que fa a les sèries, i és que TV3 ha estrenat Si no t'hagués conegut, una sèrie romàntica amb tocs de ciència-ficció. A part d'això, a la petita pantalla s'hi han pogut veure algunes noves pel·lícules doblades al català com Godzilla (2014)

La segona CatCon va ser un èxit, tot i que aquest any no vam poder assistir-hi. El Festival de cinema fantàstic de Sitges, el Saló del Manga i la Fira del Còmic segueixen en forma i nous festivals van apareixen i consolidant-se per tot Catalunya. TerrorMolins, Festival de Terror de Sabadell, Fira del Còmic a Reus, Girona o Vic.

Pel que fa a aquest humil bloc segueix creixent. 10 noves fitxes de les millors obres de ciència-ficció en català, prestant especial atenció a Pedrolo i començant a afegir traduccions destacades. També hem parlat de cinema, teatre i televisió. I hem intentat el Repte Pedrolo. S'ha incorporat a la família una pàgina de novetats editorials. L'enquesta segueix ampliant la quantitat d'obres i ja supera les 150 i ha rebut més de 100 vots. Podreu veure-les a la gran llista. Gràcies a tots per participar!

I què ens portarà el 2019? Esperem que molta feina recopilant totes les novetats del gènere! Ens veiem a les llibreries i biblioteques. Sort i ciència-ficció!



15/10/18

Si no t'hagués conegut

Avui és un dia històric, TV3 estrena una nova sèries i serà de ciència-ficció! Podem comptar amb els dits d'una ma les vegades que ha passat. I és que no és gens habitual que es produeixin sèries de ciència-ficció a casa nostra. Crims, l'adaptació dels 80 de Mecanoscrit del segon origen o Kiu i els seus amics són de les poques excepcions que existeixen, i de l'última ja en fa 18 anys!

Si no t'hagués conegut - TV3
Si no t'hagués conegut és el nom de la telenovel·la. La sinopsi oficial diu: "L'Eduard, un home de negocis de mitjana edat, casat feliçment amb l'Elisa i pare de dos fills, veu com la seva vida fa un gir inesperat: una desgràcia que ell mateix provoca de manera indirecta el colpeix brutalment." TV3 la defineix com una història romàntica amb tocs de ciència-ficció.

La idea original és de Sergi Belbel i està dirigida per Kiko Ruiz. El protagonista principal és Pablo Derqui acompanyat per Mercedes Sampietro i Andrea Ros. La sèrie consta de 10 capítols de 50 minuts que s'emetran els dilluns al voltant de les 10 de la nit.

Des del web de la CCMA se li ha dedicat una pàgina especial on ja hi podeu veure les primeres imatges, i on s'aniran incorporant els episodis per veure'ls a la carta. També té compte a Twitter i Instagram

Alguns afortunats van poder presenciar abans d'hora el primer capítol en la preestrena que se'n va fer al Festival de Sitges.

Imatge promocional de la peestrena a Sitges

També us pot interessar:
- Entrevista a Sergi Belbel al Serioses d'ICatFM
- Més articles sobre sèries a Rucs Elèctrics

22/9/18

Sistemes Operatius Alternatius - Mike Resnick i Lezli Robyn

Sistemes operatius alternatius és un recull de tres relats, obra de Mike Resnick i Lezli Robyn, on es conceben maneres diferents d'entendre la vida sovint al límit de les coses que entenem per normals i acceptables. Tres personatges ben especials, amb un tipus de pensament fora del corrent, a la frontera del que s’espera d'ells: un simi que no vol estar sol, un robot que vol diagnosticar i reparar el cor humà i un osset de peluix que vol ser necessitat. Juguen en un tauler de joc amb unes regles, les dels humans, que sovint no comprenen i que els deixen perplexos.
Traductors: Edgar Cotes, Pep Burillo, Adolf Boldú, Carme Acuña.

Conté els relats guanyadors del premi Ictneu 2011 Ànimes bessones, 2014 L'escalfabanqueta i 2018 L'estil de barnaby. Finalista 2018 com a millor antologia.

Més sobre els autors:
* Pàgina oficial de Mike Resnick (en anglès)
* Pàgina oficial de Lezli Robyb (en anglès)

Crítiques i ressenyes:
* Sistemes operatius alternatius a La Biblioteca del Kraken
* Sistemes operatius alternatius a El Biblionauta
* Sistemes operatius alternatius al blog Dreams of Elvex

Busqueu el llibre a les millors llibreries i al web de l'Edicions SECC

9/7/18

The Leftovers - Tom Perrota

Milions de persones han desaparegut de la Terra de cop i volta. Sense avís. Sense motiu. Alguns dels que queden hi busquen explicacions científiques, però els més fanàtics creuen que es tracta d'un esdeveniment religiós i proliferen tota mena de sectes. En Kevin Garvey, l'home concret davant l'abstracció, procura mantenir una aparença de normalitat malgrat que la seva pròpia família s'està desintegrant: la seva dona s'ha unit al Residu Culpable, una secta local que traspua problemes, i el seu fill Tom segueix un profeta anomenat Sant Wayne. Només queda la seva filla, la Jill; però ja no és la noia dolça que ell coneixia. 
The Leftovers és una novel·la pertorbadora i emotiva que ens parla de la facilitat amb què la fe pot conduir al fanatisme, i de com persones normals reaccionen davant de fenòmens extraordinaris.
Traductora: Marta Pera Cucurell

Premi Ictineu 2015 a millor novel·la traduïda 

Més sobre l'autor:
* Tom Perrota a la wikipedia
* Pàgina oficial de Tom Perrota

Més sobre la traductora:
* Breu biografia de Marta Pera al web de Llegir en català
* Bloc de Marta Pera Cucurell

Crítiques i ressenyes:
* The Leftovers al web El Biblionauta
* The Leftovers al bloc Sóc el que llegeixo
* The Leftovers: el món convertit en una capsa de records Núria Juanico al web Núvol

Trobareu The Leftovers al web de l'editorial Periscopi i a les millors llibreries.


24/6/18

Ciència ficció catalana al cinema

Aprofitant que d'aquí menys de dos mesos s'estrena la versió cinematogràfica de L'any de la plaga de Marc Pastor, perquè no repassem les últimes adaptacions que han portat a la gran pantalla alguns dels llibres top de la nostra llista?

L'any 2015, en el Festival internacional de cinema fantàstic de Sitges, s'estrenava Segon Origen. Adaptació de l'obra de referència de la ciència-ficció catalana: Mecanoscrit del segon origen de Manuel de Pedrolo. 

La pel·lícula va començar a gestar-se el 2009 però la mort de Bigas Luna el 2013, productor i director del film, va representar un cop molt dur. Carles Porta en va agafar les regnes i el 2014 va començar el rodatge. Protagonitzada per Rachel Hurd-Wood com a Alba i Andrés Batista i Ibrahim Mané (com a Dídac).

Fitxa de Mecanoscrit del segon origen
Fitxa a IMDB
Cartell promocional de Segon Origen
Una de les altres grans novel·les de la literatura fantàstica catalana és La pell freda d'Albert Sánchez Piñol. Estrenada l'any 2016, també en el festival de Sitges, està dirigida pel francès Xavier Gens i protagonitzada per Aura Garrido, David Oakes i Ray Stevenson. És una producció internacional, rodada entre Islàndia i Lanzarote i gravada originalment en anglès.
Fitxa de La pell freda(novel·la)
Fitxa a IMDB

Cartell promocional de La pell freda
I arribem a la tercera novel·la/pel·lícula, la que ens ha empès a escriure aquest article: L'any de la plaga de Marc Pastor. Tot i que encara no s'ha estrenat per al gran públic en el moment de publicar aquest article (ho farà el mes d'agost), sí que s'ha estrenat en el Festival Internacional de Cine de Guadalajara el 10 de març de 2018. 

Rodada entre Barcelona i Mèxic, la pel·lícula està dirigida per Carlos Martín Ferrera i protagonitzada per Ivan Messaguer.

Fitxa de L'any de la plaga (novel·la)
Fitxa a IMDB

Cartell promocional El año de la plaga

Bonus: Hi ha una altra novel·la de la llista que s'ha adaptat al cinema, però en fa 30 anys. Procés de contradicció suficient de Manuel de Pedrolo, es va estrenar el 1988 com Garum (Fantástica contradicción). Dirigida per Tomás Muñoz i protagonitzada Tony Isbert, Nuria Hosta o Enric Major entre altres.
Fitxa de la novel·la Procés de contradicció suficient


En voleu saber més sobre literatura catalana i cinema? Consulteu aquests enllaços:



10/6/18

Crucifeminació - Manuel de Pedrolo

Una matinada de l’any 2081 apareix en una plaça pública una dona embarassada i crucificada, sense que ningú en conegui la procedència. Enmig del borrombori que causa aquest fet, infanta un nen que és immediatament anomenat Definitiu i considerat la segona encarnació de Déu a la terra. Aquests són els fets que ens narra un dels documents de diversa procedència que conformen la ficció de Crucifeminació, i que són complementats o refutats per la resta d'informes i escrits que l’acompanyen, i que han anat apareixent en diferents moments al llarg del temps.
Manuel de Pedrolo construeix en aquesta obra una crítica a la creació dels mites religiosos i a la manipulació que aquests pateixen en mans de les autoritats polítiques, eclesiàstiques i fins i tot mèdiques. Crucifeminació és una obra experimental que juga amb la forma i el contingut, que va més enllà dels gèneres i que posa de manifest la voluntat de l’autor d'explorar les diferents tècniques literàries per tal de dignificar la literatura catalana. Escrita el 1981 però publicada per primera vegada el 1986, s’emmarca dintre del cicle de novel·les sobre els mites ancestrals que es completa amb Procés de contradicció suficient(també recuperada per Orciny Press) i Múltiples notícies de l’Edèn.




Més sobre l'autor:
* Manuel de Pedrolo a la wikipèdia.
* Biografia al web de la Fundació Pedrolo 

Crítiques i ressenyes:
* Crucifeminació a la Biblioteca del Kraken
* Crucifeminació al web El Biblionauta
* Crucifeminació al bloc Especulacions d'un Neanderthal

Trobareu Crucifeminació a les millors llibreries i al web d'Orciny Press

Consulta i vota les millors obres de la ciència ficció catalana a la gran llista.

27/5/18

Els desposseïts - Ursula K Le Guin

En Shevek, el protagonista, és un físic que intenta desenvolupar una teoria temporal general. Anarres, el seu planeta, és en teoria una societat sense govern o institucions autoritàries. Però fent recerca, es va adonant que la revolució que va crear aquest món està estancada, envoltada de murs que haurà d'enderrocar. Les estructures de poder comencen a sorgir allà on no n'hi havia. En aquest moment decideix emprendre un viatge molt arriscat al planeta original, Urras, buscant un diàleg obert entre els dos mons per poder divulgar les seves teories lliurement fora d'Anarres. La novel·la detalla la lluita per alliberar-se que ha de dur a terme tant a Urras com al seu propi món, Anarres.

Els desposseïts d’Ursula K. Le Guin és un clàssic de la ciència-ficció, reclamada com la millor literatura des del feminisme i des de la construcció de la primera utopia que no està basada en un imperi.  Una novel·la imprescindible, d'una profunda crítica social i política, escrita amb l’habilitat i el detallisme del que només és capaç Le Guin.

Traductora: Blanca Busquets
Premi Ictineu 2019 a millor novel·la traduïda al català.

Més sobre l'autora:
* Ursula K Le Guin a la wikipèdia


Més sobre la traductora:
* Breu biografia de Blanca Busquets al web de Ragi Verd

Crítiques i ressenyes:
* Els desposseïts a Les Rades Grises: Utopies eternes
* Marta Vilà parla d'Els desposseïts a Núvol
* Els desposseïts al blog Llibres, i punt.
* Els desposseïts a El Biblionauta

Trobareu Els desposseïts al web de Raig Verd i a les millors llibreries

13/5/18

Introducció a l'ombra - Manuel de Pedrolo

“Introducció a l’ombra” entra de ple al camp de l’absurd, si més no en aparença. Ens ofereix, gairebé de bursada, una situació fantàstica, el patetisme de la qual és refrenat per un tractament rigorosament realista i per la minuciosa lucidesa del protagonista, empresonat en un cercle sense fissures, en una solitud inexorablement geomètrica. Una acció monolítica que no admet progrés ni mutació, a penes amenitzada pels vagues ressons dels de “fora”, absorbeix totalment la narració i l’enfonsa en un clima agònic que molt aviat domina també el lector i l’acompanya fins al desnuament.

Més sobre l'autor:
* Manuel de Pedrolo a la wikipèdia.
* Biografia al web de la Fundació Pedrolo 

Crítiques i ressenyes:
* Introducció a l'ombra al web La Biblioteca del Kraken
* Introducció a l'ombra al web El Biblionauta
* Presoner d'un mateix, ressenya al web Les Rades Grises

Trobareu Introducció a l'ombra al web de Pagès Editors i a les millors llibreries.

Consulta i vota les millors obres de la ciència ficció catalana a la gran llista.


30/4/18

Enxarxats - Carme Torras

Després d'haver passat uns anys en una universitat americana, la Júlia torna a Barcelona i li assignen el despatx d'una catedràtica que s’acaba de jubilar. S’endú una sorpresa majúscula quan a l’ordinador, que han reformatat, hi troba la correspondència i les contrasenyes de la professora. La temptació d'aprofitar-se'n és massa gran, i, a mesura que s’endinsa en webs exclusius i projectes secrets, se li obre un món que l’enlluerna i l’angunieja alhora. Més quan una icona en forma d'aranya se li instal·la a la pantalla i la bombardeja amb missatges que l’animen a resoldre dilemes morals i a documentar-se sobre tècniques d'influència en les xarxes socials. Fins i tot, aplicacions quotidianes, com l’horòscop del mòbil i els aforismes del salvapantalles, ara li sembla que intenten manipular-la. Carme Torras, doctora en informàtica i professora d'investigació a l’Institut de Robòtica, ens planteja una novel·la d'anticipació ambientada en el nostre present, una història inquietant sobre les possibilitats d'internet i sobre les responsabilitats i implicacions que comporta la nostra constant interacció dins la xarxa.

Guanyadora del Premi Ictineu 2018 a millor novel·la en català.

Més sobre l'autora:
* Carme Torras a la wikipèdia
* Perfil professional (anglès) de Carme Torras


Crítiques i ressenyes:
* Enxarxats al web El Biblionauta
* La teranyina tecnològica per Marc Soler al Núvol
* Enxarxats al blog Dreams of Elvex
* Enxarxats, la immortalitat a la xarxa al blog Estrelles de paper
* Enxarxats al web La Biblioteca del Kraken
* Enxarxats al blog El fil d'Ariadna

Trobareu Enxarxats al web de les Males Herbes i a les millors llibreries. I podeu llegir-ne un fragment a Vilaweb.

Consulta i vota les millors obres de la ciència ficció catalana a la gran llista.

2/4/18

Procés de contradicció suficient - Manuel de Pedrolo

El pintor Enric Germa es dirigeix a la ciutat de Garum per vendre les seves obres. Pel camí, però, comença a trobar-se amb uns personatges enigmàtics que el faran veure que potser hi ha unes altres realitats. Un cop allà, tot esdevé encara més estrany quan descobreix que dues forces oposades se’l disputen al mateix temps que li ofereixen diferents temptacions: riqueses, glòria, immortalitat… i amor.

Premi Crítica Serra d'or 1977
Premi Ictineu 2017 a la millor portada

Més sobre l'autor:
* Manuel de Pedrolo a la wikipèdia.
* Biografia al web de la Fundació Pedrolo 

Crítiques i ressenyes:
* Procés de contradicció suficient a El Biblionauta
* Procés de contradicció suficient a Llegenràrium
* Procés de contradicció suficient al blog Perturbacions
* Procés de contradicció suficient a Desde Otranto (cast.)


També se n'ha va fer una adaptació radiofònica per Radio4 als anys 70, podeu escoltar el segon capítol aquí (a partir del minut 30) i una pel·lícula Garum (Fantástica contradicción) de 1988 aquí en trobareu un petit fragment.

Trobareu Procés de contradicció suficient al web d'Orciny Press i a les millors llibreries.

Consulta i vota les millors obres de la ciència ficció catalana a la gran llista.

19/3/18

Planeta Blau - Jeanette Winterson

En un futur no gaire llunyà, la Billie s'embarca en una missió especial cap al Planeta Blau, un lloc carregat de promeses que ha de servir d'alternativa als humans un cop la Terra quedi definitivament destruïda. Ara per ara, el nostre vell planeta és un desert poblat de màquines i robots, en convivència amb uns humans que, aliens a les lleis de la natura tal i com la coneixem, han descobert la manera de no envellir venent cos i ànima als experts en cirurgia plàstica. En el curs d'aquest viatge cap al desconegut, la Billie s'enamorarà de la Spike, una estranya criatura nascuda de la ciència i l'art més avançats; ¿què passarà quan la seva història d'amor convergeixi amb la història del món, el futur dels planetes i l'esdevenir de la raça humana?

Traductor: Armand Carabén van der Meer

Premi Ictineu 2009 a millor novel·la traduïda al català

Més sobre l'autora:
* Jeanette Winterson a la wikipèdia
Pàgina oficial de Jeanette Winterson

Crítiques i ressenyes:
* Planeta Blau a la Biblioteca del Kraken
* Planeta Blau a Viu i llegeix

Trobareu Planeta Blau al web de Grup62

5/3/18

Estirant el fil escarlata - Montserrat Galícia

Van sonar les campanades a la basílica de Santa Maria. Duia una llanterna, però la llum va començar a fer pampallugues; la va sacsejar, patia per si es quedava a les fosques. Els minuts van transcórrer lents, va consultar el rellotge, les dotze i deu minuts. La llanterna es va apagar, potser s'havien acabat les piles. Espantat, va voler arrencar a córrer irreflexivament. Tot es va accelerar, va experimentar una sacsejada, una descàrrega d'adrenalina, i el món es va trastocar. Ja no era a Cervera, en una nit de lluna plena, sinó en un temps i un espai molt diferents. Era en un altre carreró, lúgubre i sòrdid, feia fred i la boira l'embolcallava. Va parar de córrer i es va fixar en els embalums entaforats als portals, en ser-hi a prop es distingien formes humanes vestides amb parracs, la pobresa del lloc era evident. Va avançar amb aprensió, va desembocar en un carrer més ample, amb fanals de gas.

Premi de Narrativa de Ciència-ficció Manuel de Pedrolo, ciutat de Mataró, 2016


Més sobre l'autora:
* Montserrat Galícia a la wikipèdia
* Perfil de Montserrat Galícia al web de Lletres Catalanes

Crítiques i ressenyes:
* Estirant el fil escarlata a la Biblioteca del Kraken
* Estirant el fil escarlata a El Biblionauta 
* Vídeo de la presentació Estirant el fil escarlata a la llibreria Chronos
* Estirant el fil escarlata a Llegir en cas d'incendi

Trobareu Estirant el fil escarlata a les millors llibreries i al web de Pagès Editors. I també podeu llegir-ne les primeres pàgines aquí.

Consulta i vota les millors obres de la ciència ficció catalana a la gran llista.