Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris precursos. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris precursos. Mostrar tots els missatges

28/10/13

Retorn al Sol - J. M. Francès

La Catalunya del futur sobreviu sota la muntanya de Montserrat, en la ciutat-estat Subolesa, fugint de la glaciació del planeta deguda a les bombes de la Segona Guerra Mundial. 

Aquesta distòpia del 1936, completa la sèrie dels tres grans clàssics de la ciència ficció catalana, formada per Homes artificials (1912) i L'illa del gran experiment (1927).

Més sobre l'autor:

 - Josep Maria Francès a la Wikipèdia
 - Breu biografia en pdf

Crítiques i ressenyes:

- Retorn al Sol al web El Biblionauta




Consulta i vota les millors obres de la ciència ficció catalana a la gran llista

13/5/13

L'illa del gran experiment d'Onofre Parés


L'illa del gran experiment (1927) d'Onofre Parés és, juntament amb Homes artificials (1912) i Retorn al Sol (1936), una de les tres obres precursores de la ciència ficció catalana.

Situada en el llunyà (per aquella època) any 2000, Parés relata com Austràlia s'ha convertit en una illa utòpica gràcies a l'aïllament del món capitalista i als avenços tecnològics.

Després d'una intensa investigació per obtenir més dades sobre l'autor, l'obra és reeditada el 1999 per Pau Riba i A. Munné-Jordà.


Revisions i crítiques:

- Article de Mavi Dolç Gastaldo (pdf): La ciència i la tecnologia al servei de la utopia. La confiança històrica d'Onofre Parés a L'illa del gran experiment

- Blog Males herbes


Consulta i vota les millors obres de la ciència ficció catalana a la gran llista

26/2/13

Homes artificials, 100 anys de ciència ficció en català

Molts mitjans s'han fet ressò recentment de l'efemèride  i és que el 2012 va fer 100 anys de la publicació de la primera novel·la de ciència ficció en català. Homes artificials de Frederic Pujulà, publicada originalment per Biblioteca Joventut el 1912.


La ciència ficció feia ja uns anys que s'havia posat en marxa. Frankenstein de Mary Shelly (1818), Jules Verne amb De la Terra a la Lluna (1865) o H.G. Wells amb la Màquina del temps (1895), estaven obrint el camí del que seria un nou gènere. Frederic Pujulà escriptor, periodista i gran defensor de l'esperanto va ser l'iniciador de la ciència ficció al nostre país.


El misteri de la generació ja no era més un misteri; tenia lloc allí, davant dels nostres ulls; podíem veure'l i observar-lo; podíem seguir-ne les fases pas a pas... Els òvuls s'estengueren com uns llavis petoners envers les espermes, aquestes s’hi aproparen i, com embriagues d'amor  s’hi deixaren absorbir i encloure; els tubs capil·lars, en virtut de la teoria del sifó, començaren a transportar la fibrina, la lecitina i el sucre, i..., oh força de la suggestió!, hi hagué un moment que va semblar-nos a tots que el termòstat, les campanes de vidre, els dipòsits de sucs alimentosos, tots els aparells i totes les llurs peces tremolaven de fruïció, frisaven, gaudien de la presència d'aquell acte. Nècia suggestió dels homes, que, malgrat llur ciència, no poden sostreure’s a la idea de la influència del sistema nerviós en tots els actes vitals!... A Homes artificials, Pujulà ens presenta un científic entestat a crear una humanitat nova de superhomes que substitueixi la societat actual, decadent i corrompuda.

Portada de la reedició


Reeditada recentment per Pagès Editors, en podeu llegir les primeres pàgines al seu web, i també comprar tan l'edició en paper com la digital. Si voleu llegir algunes de les revisions del llibre:

- Blog Males Herbes
- Des de la Mediterrània


Consulta i vota les millors obres de la ciència ficció catalana a la gran llista