La ciència ficció feia ja uns anys que s'havia posat en marxa. Frankenstein de Mary Shelly (1818), Jules Verne amb De la Terra a la Lluna (1865) o H.G. Wells amb la Màquina del temps (1895), estaven obrint el camí del que seria un nou gènere. Frederic Pujulà escriptor, periodista i gran defensor de l'esperanto va ser l'iniciador de la ciència ficció al nostre país.
El misteri de la generació ja no era més un misteri; tenia lloc allí, davant dels nostres ulls; podíem veure'l i observar-lo; podíem seguir-ne les fases pas a pas... Els òvuls s'estengueren com uns llavis petoners envers les espermes, aquestes s’hi aproparen i, com embriagues d'amor s’hi deixaren absorbir i encloure; els tubs capil·lars, en virtut de la teoria del sifó, començaren a transportar la fibrina, la lecitina i el sucre, i..., oh força de la suggestió!, hi hagué un moment que va semblar-nos a tots que el termòstat, les campanes de vidre, els dipòsits de sucs alimentosos, tots els aparells i totes les llurs peces tremolaven de fruïció, frisaven, gaudien de la presència d'aquell acte. Nècia suggestió dels homes, que, malgrat llur ciència, no poden sostreure’s a la idea de la influència del sistema nerviós en tots els actes vitals!... A Homes artificials, Pujulà ens presenta un científic entestat a crear una humanitat nova de superhomes que substitueixi la societat actual, decadent i corrompuda. |
| Portada de la reedició |
Reeditada recentment per Pagès Editors, en podeu llegir les primeres pàgines al seu web, i també comprar tan l'edició en paper com la digital. Si voleu llegir algunes de les revisions del llibre:
- Blog Males Herbes
- Des de la Mediterrània
Consulta i vota les millors obres de la ciència ficció catalana a la gran llista
