El somriure d'un eco - Jordi Gimeno

El somriure d'un eco explica el descens a l'infern de l'inspector Guiu Montal, un policia del futur adscrit a l'Ecomissaria, una unitat dedicada a investigar els delictes relacionats amb la tecnologia eco, que permet als vius interactuar amb els morts. Una història que planteja si, quan sigui possible, estarem disposats a marxar per sempre. O si ens permetran fer-ho...

XIV Premi de Narrativa de Ciència-ficció Manuel de Pedrolo, Ciutat de Mataró, 2012.

Més sobre l'autor:
* Breu biografia de Jordi Gimeno a la Xarxa Llull

Crítiques i ressenyes:
* El somriure d'un eco al blog A l'ombre del crim
* Josep Sala recomana El somriure d'un eco al web Núvol
* El somriure d'un eco a la Biblioteca del Kraken

Pots trobar El somriure d'un eco a Pagès Editors


Consulta i vota les millors obres de la ciència ficció catalana a la gran llista

La dama de glaç - Rosa Fabregat

Reedició conjunta de les novel·les Embrió humà ultracongelat núm F-77 (1984) i Pel camí de l'arbre de la vida (1985). Centrades en la biogenètica tracten els temes de la reproducció assistida, els embrions congelats o els trasplantaments i les seves implicacions a nivell personal. Tot presentat amb una estructura novel·lística rica i ben arrodonida.

Més sobre l'autora:
* Entrevistes a Rosa Fabregat a El banc de la memòria
* Rosa Fabregat a la wikipèdia

Crítiques i ressenyes:
* Xavier Duran: Biologia novel·lada, l'obra de Rosa Fabregat a sccff

Pots trobar La dama de glaç a Pagès Editors

Consulta i vota les millors obres de la ciència ficció catalana a la gran llista

L'eco del temps - Joan Maria Arenas

A mitjans anys cinquanta del segle xx, un jove estudiant de Ciències Físiques, Hugh Everett, va proposar una reinterpretació radical de la mecànica quàntica. La teoria d’Everett suggeria que cada succés en el temps pot divergir a la vegada en diferents històries i universos paral·lels. Encara que això pugui semblar pura especulació, alguns dels físics contemporanis més importants, entre ells Feynman, Murray, Gell-Mann i Hawking, han fet seva la interpretació d’Everett forçats per la idiosincràsia de la mecànica quàntica.

Seixanta anys més tard, Hèctor Truran, físic adscrit al CERN de Ginebra, centre capdavanter en l’estudi del món subatòmic, descobreix que el temps, com a coordenada absoluta, també és vulnerable.

Més sobre l'autor:
* Fitxa oficial del llibre a Voliana Edicions (apartat autor)

Crítiques i ressenyes:
* L'Eco del Temp a la Biblioteca del Kraken
* Butlletí de la SCCFF núm. 38. Ressenya de Carme Torras


Consulta i vota les millors obres de la ciència ficció catalana a la gran llista.