19/12/16

Lectures 2016 (part 2)

Doncs em va agradar parlar de les meves lectures així que ara que s'acaba l'any torno a fer un petit resum del millor llegit en català durant aquesta segona part de 2016. Si voleu recuperar les millors lectures del primer semestre aquí les trobareu.


Terra inhòspita (Barcelona 2048) - M. Dolors Millat (Ed. del Perisopi - 2013)

Distopia en un futur no molt llunyà on domina la tecnologia i el capitalisme més radical. Novel·la plena d'idees originals i uns bons personatges. Potser només és cosa meva però noto l'autora un punt incòmode amb l'argot tecnològic.

Valoració global: 7

Aquí trobareu la fitxa que li vam dedicar.

El vent entre els saguaros - Montserrat Galícia (Pagès Editors - 2015)

La novel·la comença com una aventura espacial però mica en mica deriva cap a un viatge personal centrat en la protagonista. És capaç de mantenir-te atrapat fins al final.

Valoració global: 7

Aquí trobareu la fitxa que li vam dedicar.

Científics lletraferits - Diversos autors (Mètode - 2014)

Magnífic recull de relats d'autors del món científic. No tot és ciència ficció però sí que tenen relació amb diferents àmbits científics. Té autèntiques perles com Crònica breu d'un ésser estàtic de Jordi de Manuel o Fase 1 d'Amàlia Lafuente. Aquí trobareu comentaris sobre els relats.

Valoració global: 8


Els somnis a la casa de la bruixa - H.P. Lovecraft (Laertes - 2015)
Tr: Emili Olcina

En general Lovecraft s'emmarca més en terror que en ciència ficció, però en aquest cas, el protagonista utilitzarà les matemàtiques per descobrir tot un món tenebrós.

Valoració global: 7


Flors per a l'Algernon - Daniel Keyes (Cruïlla - 1997)
Tr: Josep Verger

Espectacular, una de les millors lectures dels últims anys.
Bona traducció d'una obra plena de matisos i complexitats. L'evolució del protagonista és brillant, d'aquelles obres que et fa repensar el món.

Valoració global: 10

5/12/16

Nit - Joan Maria Arenas

Quan arriba l’hivern, a la Vall de Carreu les nits s’allarguen d’una forma gairebé irreal. Potser per això, a finals dels cinquanta, es va anar despoblant. La soledat, l’aïllament o els crims de tot just feia una dècada també hi deurien influir. Qui sap. Els de Cal Gil, a corre-cuita, van ser els darrers en tancar porta. Des d’aleshores, al mas i a tota la vall, el temps sembla haver-s’hi aturat.

Més sobre l'autor:
* Fitxa oficial del llibre a Voliana Edicions (apartat autor)
* Segueix Joan Maria Arenas a Twitter (@jarenasprat)

Crítiques i ressenyes:
* Nit al web El Biblionauta
* Nit a la Biblioteca del Kraken
* David Monteagudo ressenya Nit al web Núvol

Consulta i vota les millors obres de la ciència ficció catalana a la gran llista.