** Alerta espòilers. A partir d'aquest punt esbudellem el vuitè relat del llibre La manera més simple. Si no l'has llegit, no continuïs. **
Més mil·lennis passen i els humans no han tornat. Els gossos, juntament amb la resta d'animals, poblen la Terra. De fet, la Terra i mons d'altres dimensions, ja que la superpoblació causada per la falta de caça fa que no hi càpiguen tots. I alguns animals es rebel·len contra aquest èxode.
Els robots comencen a construir un edifici i ningú sap perquè ho fan. L'edifici creix sense aturador. I mentrestant en Jenkins torna, sense saber com, creua de nou l'espai entre mons. Finalment descobreixen que són les formigues, les que va fer evolucionar en Joe (el mutant) que han seguit un camí i són capaces de controlar els robots. L'edifici creix tan ràpidament que expulsarà la resta d'animals del planeta en uns segles.
En Jenkins no sap com solucionar el problema i ho consulta amb en Jon Webster que està hibernant a Ginebra. La solució és fàcil, fumigar. Matar-les totes.
Notes:
- Formigues dominant robots! Sí! Això dóna per una pel·lícula de sèrie B brutal.
- Ja sabem perquè no hi ha rastre dels humans al món dels gossos. Enigma resolt.
- S'ho pren prou bé en Jon Webster que el despertin del son etern per preguntar-li com acabar amb les formigues.
- Així acaba la història original. El final és prou rodó. Com en la resta de relats no explica què passa però queda bastant clar.
- Es podrien fer un grapat de spin-off: els "humans de Júpiter", la vida dels robots salvatges, els mutants, les formigues!
Frase destacada:
- Val més perdre un món que tornar a matar
