15/10/18

Si no t'hagués conegut

Avui és un dia històric, TV3 estrena una nova sèries i serà de ciència-ficció! Podem comptar amb els dits d'una ma les vegades que ha passat. I és que no és gens habitual que es produeixin sèries de ciència-ficció a casa nostra. Crims, l'adaptació dels 80 de Mecanoscrit del segon origen o Kiu i els seus amics són de les poques excepcions que existeixen, i de l'última ja en fa 18 anys!

Si no t'hagués conegut - TV3
Si no t'hagués conegut és el nom de la telenovel·la. La sinopsi oficial diu: "L'Eduard, un home de negocis de mitjana edat, casat feliçment amb l'Elisa i pare de dos fills, veu com la seva vida fa un gir inesperat: una desgràcia que ell mateix provoca de manera indirecta el colpeix brutalment." TV3 la defineix com una història romàntica amb tocs de ciència-ficció.

La idea original és de Sergi Belbel i està dirigida per Kiko Ruiz. El protagonista principal és Pablo Derqui acompanyat per Mercedes Sampietro i Andrea Ros. La sèrie consta de 10 capítols de 50 minuts que s'emetran els dilluns al voltant de les 10 de la nit.

Des del web de la CCMA se li ha dedicat una pàgina especial on ja hi podeu veure les primeres imatges, i on s'aniran incorporant els episodis per veure'ls a la carta. També té compte a Twitter i Instagram

Alguns afortunats van poder presenciar abans d'hora el primer capítol en la preestrena que se'n va fer al Festival de Sitges.

Imatge promocional de la peestrena a Sitges

També us pot interessar:
- Entrevista a Sergi Belbel al Serioses d'ICatFM
- Més articles sobre sèries a Rucs Elèctrics

22/9/18

Sistemes Operatius Alternatius - Mike Resnick i Lezli Robyn

Sistemes operatius alternatius és un recull de tres relats, obra de Mike Resnick i Lezli Robyn, on es conceben maneres diferents d'entendre la vida sovint al límit de les coses que entenem per normals i acceptables. Tres personatges ben especials, amb un tipus de pensament fora del corrent, a la frontera del que s’espera d'ells: un simi que no vol estar sol, un robot que vol diagnosticar i reparar el cor humà i un osset de peluix que vol ser necessitat. Juguen en un tauler de joc amb unes regles, les dels humans, que sovint no comprenen i que els deixen perplexos.
Traductors: Edgar Cotes, Pep Burillo, Adolf Boldú, Carme Acuña.

Conté els relats guanyadors del premi Ictneu 2011 Ànimes bessones, 2014 L'escalfabanqueta i 2018 L'estil de barnaby. Finalista 2018 com a millor antologia.

Més sobre els autors:
* Pàgina oficial de Mike Resnick (en anglès)
* Pàgina oficial de Lezli Robyb (en anglès)

Crítiques i ressenyes:
* Sistemes operatius alternatius a La Biblioteca del Kraken
* Sistemes operatius alternatius a El Biblionauta
* Sistemes operatius alternatius al blog Dreams of Elvex

Busqueu el llibre a les millors llibreries i al web de l'Edicions SECC

9/7/18

The Leftovers - Tom Perrota

Milions de persones han desaparegut de la Terra de cop i volta. Sense avís. Sense motiu. Alguns dels que queden hi busquen explicacions científiques, però els més fanàtics creuen que es tracta d'un esdeveniment religiós i proliferen tota mena de sectes. En Kevin Garvey, l'home concret davant l'abstracció, procura mantenir una aparença de normalitat malgrat que la seva pròpia família s'està desintegrant: la seva dona s'ha unit al Residu Culpable, una secta local que traspua problemes, i el seu fill Tom segueix un profeta anomenat Sant Wayne. Només queda la seva filla, la Jill; però ja no és la noia dolça que ell coneixia. 
The Leftovers és una novel·la pertorbadora i emotiva que ens parla de la facilitat amb què la fe pot conduir al fanatisme, i de com persones normals reaccionen davant de fenòmens extraordinaris.
Traductora: Marta Pera Cucurell

Premi Ictineu 2015 a millor novel·la traduïda 

Més sobre l'autor:
* Tom Perrota a la wikipedia
* Pàgina oficial de Tom Perrota

Més sobre la traductora:
* Breu biografia de Marta Pera al web de Llegir en català
* Bloc de Marta Pera Cucurell

Crítiques i ressenyes:
* The Leftovers al web El Biblionauta
* The Leftovers al bloc Sóc el que llegeixo
* The Leftovers: el món convertit en una capsa de records Núria Juanico al web Núvol

Trobareu The Leftovers al web de l'editorial Periscopi i a les millors llibreries.


24/6/18

Ciència ficció catalana al cinema

Aprofitant que d'aquí menys de dos mesos s'estrena la versió cinematogràfica de L'any de la plaga de Marc Pastor, perquè no repassem les últimes adaptacions que han portat a la gran pantalla alguns dels llibres top de la nostra llista?

L'any 2015, en el Festival internacional de cinema fantàstic de Sitges, s'estrenava Segon Origen. Adaptació de l'obra de referència de la ciència-ficció catalana: Mecanoscrit del segon origen de Manuel de Pedrolo. 

La pel·lícula va començar a gestar-se el 2009 però la mort de Bigas Luna el 2013, productor i director del film, va representar un cop molt dur. Carles Porta en va agafar les regnes i el 2014 va començar el rodatge. Protagonitzada per Rachel Hurd-Wood com a Alba i Andrés Batista i Ibrahim Mané (com a Dídac).

Fitxa de Mecanoscrit del segon origen
Fitxa a IMDB
Cartell promocional de Segon Origen
Una de les altres grans novel·les de la literatura fantàstica catalana és La pell freda d'Albert Sánchez Piñol. Estrenada l'any 2016, també en el festival de Sitges, està dirigida pel francès Xavier Gens i protagonitzada per Aura Garrido, David Oakes i Ray Stevenson. És una producció internacional, rodada entre Islàndia i Lanzarote i gravada originalment en anglès.
Fitxa de La pell freda(novel·la)
Fitxa a IMDB

Cartell promocional de La pell freda
I arribem a la tercera novel·la/pel·lícula, la que ens ha empès a escriure aquest article: L'any de la plaga de Marc Pastor. Tot i que encara no s'ha estrenat per al gran públic en el moment de publicar aquest article (ho farà el mes d'agost), sí que s'ha estrenat en el Festival Internacional de Cine de Guadalajara el 10 de març de 2018. 

Rodada entre Barcelona i Mèxic, la pel·lícula està dirigida per Carlos Martín Ferrera i protagonitzada per Ivan Messaguer.

Fitxa de L'any de la plaga (novel·la)
Fitxa a IMDB

Cartell promocional El año de la plaga

Bonus: Hi ha una altra novel·la de la llista que s'ha adaptat al cinema, però en fa 30 anys. Procés de contradicció suficient de Manuel de Pedrolo, es va estrenar el 1988 com Garum (Fantástica contradicción). Dirigida per Tomás Muñoz i protagonitzada Tony Isbert, Nuria Hosta o Enric Major entre altres.
Fitxa de la novel·la Procés de contradicció suficient


En voleu saber més sobre literatura catalana i cinema? Consulteu aquests enllaços:



10/6/18

Crucifeminació - Manuel de Pedrolo

Una matinada de l’any 2081 apareix en una plaça pública una dona embarassada i crucificada, sense que ningú en conegui la procedència. Enmig del borrombori que causa aquest fet, infanta un nen que és immediatament anomenat Definitiu i considerat la segona encarnació de Déu a la terra. Aquests són els fets que ens narra un dels documents de diversa procedència que conformen la ficció de Crucifeminació, i que són complementats o refutats per la resta d'informes i escrits que l’acompanyen, i que han anat apareixent en diferents moments al llarg del temps.
Manuel de Pedrolo construeix en aquesta obra una crítica a la creació dels mites religiosos i a la manipulació que aquests pateixen en mans de les autoritats polítiques, eclesiàstiques i fins i tot mèdiques. Crucifeminació és una obra experimental que juga amb la forma i el contingut, que va més enllà dels gèneres i que posa de manifest la voluntat de l’autor d'explorar les diferents tècniques literàries per tal de dignificar la literatura catalana. Escrita el 1981 però publicada per primera vegada el 1986, s’emmarca dintre del cicle de novel·les sobre els mites ancestrals que es completa amb Procés de contradicció suficient(també recuperada per Orciny Press) i Múltiples notícies de l’Edèn.




Més sobre l'autor:
* Manuel de Pedrolo a la wikipèdia.
* Biografia al web de la Fundació Pedrolo 

Crítiques i ressenyes:
* Crucifeminació a la Biblioteca del Kraken
* Crucifeminació al web El Biblionauta
* Crucifeminació al bloc Especulacions d'un Neanderthal

Trobareu Crucifeminació a les millors llibreries i al web d'Orciny Press

Consulta i vota les millors obres de la ciència ficció catalana a la gran llista.

27/5/18

Els desposseïts - Ursula K Le Guin

En Shevek, el protagonista, és un físic que intenta desenvolupar una teoria temporal general. Anarres, el seu planeta, és en teoria una societat sense govern o institucions autoritàries. Però fent recerca, es va adonant que la revolució que va crear aquest món està estancada, envoltada de murs que haurà d'enderrocar. Les estructures de poder comencen a sorgir allà on no n'hi havia. En aquest moment decideix emprendre un viatge molt arriscat al planeta original, Urras, buscant un diàleg obert entre els dos mons per poder divulgar les seves teories lliurement fora d'Anarres. La novel·la detalla la lluita per alliberar-se que ha de dur a terme tant a Urras com al seu propi món, Anarres.

Els desposseïts d’Ursula K. Le Guin és un clàssic de la ciència-ficció, reclamada com la millor literatura des del feminisme i des de la construcció de la primera utopia que no està basada en un imperi.  Una novel·la imprescindible, d'una profunda crítica social i política, escrita amb l’habilitat i el detallisme del que només és capaç Le Guin.

Traductora: Blanca Busquets
Premi Ictineu 2019 a millor novel·la traduïda al català.

Més sobre l'autora:
* Ursula K Le Guin a la wikipèdia


Més sobre la traductora:
* Breu biografia de Blanca Busquets al web de Ragi Verd

Crítiques i ressenyes:
* Els desposseïts a Les Rades Grises: Utopies eternes
* Marta Vilà parla d'Els desposseïts a Núvol
* Els desposseïts al blog Llibres, i punt.
* Els desposseïts a El Biblionauta

Trobareu Els desposseïts al web de Raig Verd i a les millors llibreries

13/5/18

Introducció a l'ombra - Manuel de Pedrolo

“Introducció a l’ombra” entra de ple al camp de l’absurd, si més no en aparença. Ens ofereix, gairebé de bursada, una situació fantàstica, el patetisme de la qual és refrenat per un tractament rigorosament realista i per la minuciosa lucidesa del protagonista, empresonat en un cercle sense fissures, en una solitud inexorablement geomètrica. Una acció monolítica que no admet progrés ni mutació, a penes amenitzada pels vagues ressons dels de “fora”, absorbeix totalment la narració i l’enfonsa en un clima agònic que molt aviat domina també el lector i l’acompanya fins al desnuament.

Més sobre l'autor:
* Manuel de Pedrolo a la wikipèdia.
* Biografia al web de la Fundació Pedrolo 

Crítiques i ressenyes:
* Introducció a l'ombra al web La Biblioteca del Kraken
* Introducció a l'ombra al web El Biblionauta
* Presoner d'un mateix, ressenya al web Les Rades Grises

Trobareu Introducció a l'ombra al web de Pagès Editors i a les millors llibreries.

Consulta i vota les millors obres de la ciència ficció catalana a la gran llista.


30/4/18

Enxarxats - Carme Torras

Després d'haver passat uns anys en una universitat americana, la Júlia torna a Barcelona i li assignen el despatx d'una catedràtica que s’acaba de jubilar. S’endú una sorpresa majúscula quan a l’ordinador, que han reformatat, hi troba la correspondència i les contrasenyes de la professora. La temptació d'aprofitar-se'n és massa gran, i, a mesura que s’endinsa en webs exclusius i projectes secrets, se li obre un món que l’enlluerna i l’angunieja alhora. Més quan una icona en forma d'aranya se li instal·la a la pantalla i la bombardeja amb missatges que l’animen a resoldre dilemes morals i a documentar-se sobre tècniques d'influència en les xarxes socials. Fins i tot, aplicacions quotidianes, com l’horòscop del mòbil i els aforismes del salvapantalles, ara li sembla que intenten manipular-la. Carme Torras, doctora en informàtica i professora d'investigació a l’Institut de Robòtica, ens planteja una novel·la d'anticipació ambientada en el nostre present, una història inquietant sobre les possibilitats d'internet i sobre les responsabilitats i implicacions que comporta la nostra constant interacció dins la xarxa.

Guanyadora del Premi Ictineu 2018 a millor novel·la en català.

Més sobre l'autora:
* Carme Torras a la wikipèdia
* Perfil professional (anglès) de Carme Torras


Crítiques i ressenyes:
* Enxarxats al web El Biblionauta
* La teranyina tecnològica per Marc Soler al Núvol
* Enxarxats al blog Dreams of Elvex
* Enxarxats, la immortalitat a la xarxa al blog Estrelles de paper
* Enxarxats al web La Biblioteca del Kraken
* Enxarxats al blog El fil d'Ariadna

Trobareu Enxarxats al web de les Males Herbes i a les millors llibreries. I podeu llegir-ne un fragment a Vilaweb.

Consulta i vota les millors obres de la ciència ficció catalana a la gran llista.

2/4/18

Procés de contradicció suficient - Manuel de Pedrolo

El pintor Enric Germa es dirigeix a la ciutat de Garum per vendre les seves obres. Pel camí, però, comença a trobar-se amb uns personatges enigmàtics que el faran veure que potser hi ha unes altres realitats. Un cop allà, tot esdevé encara més estrany quan descobreix que dues forces oposades se’l disputen al mateix temps que li ofereixen diferents temptacions: riqueses, glòria, immortalitat… i amor.

Premi Crítica Serra d'or 1977
Premi Ictineu 2017 a la millor portada

Més sobre l'autor:
* Manuel de Pedrolo a la wikipèdia.
* Biografia al web de la Fundació Pedrolo 

Crítiques i ressenyes:
* Procés de contradicció suficient a El Biblionauta
* Procés de contradicció suficient a Llegenràrium
* Procés de contradicció suficient al blog Perturbacions
* Procés de contradicció suficient a Desde Otranto (cast.)


També se n'ha va fer una adaptació radiofònica per Radio4 als anys 70, podeu escoltar el segon capítol aquí (a partir del minut 30) i una pel·lícula Garum (Fantástica contradicción) de 1988 aquí en trobareu un petit fragment.

Trobareu Procés de contradicció suficient al web d'Orciny Press i a les millors llibreries.

Consulta i vota les millors obres de la ciència ficció catalana a la gran llista.

19/3/18

Planeta Blau - Jeanette Winterson

En un futur no gaire llunyà, la Billie s'embarca en una missió especial cap al Planeta Blau, un lloc carregat de promeses que ha de servir d'alternativa als humans un cop la Terra quedi definitivament destruïda. Ara per ara, el nostre vell planeta és un desert poblat de màquines i robots, en convivència amb uns humans que, aliens a les lleis de la natura tal i com la coneixem, han descobert la manera de no envellir venent cos i ànima als experts en cirurgia plàstica. En el curs d'aquest viatge cap al desconegut, la Billie s'enamorarà de la Spike, una estranya criatura nascuda de la ciència i l'art més avançats; ¿què passarà quan la seva història d'amor convergeixi amb la història del món, el futur dels planetes i l'esdevenir de la raça humana?

Traductor: Armand Carabén van der Meer

Premi Ictineu 2009 a millor novel·la traduïda al català

Més sobre l'autora:
* Jeanette Winterson a la wikipèdia
Pàgina oficial de Jeanette Winterson

Crítiques i ressenyes:
* Planeta Blau a la Biblioteca del Kraken
* Planeta Blau a Viu i llegeix

Trobareu Planeta Blau al web de Grup62

5/3/18

Estirant el fil escarlata - Montserrat Galícia

Van sonar les campanades a la basílica de Santa Maria. Duia una llanterna, però la llum va començar a fer pampallugues; la va sacsejar, patia per si es quedava a les fosques. Els minuts van transcórrer lents, va consultar el rellotge, les dotze i deu minuts. La llanterna es va apagar, potser s'havien acabat les piles. Espantat, va voler arrencar a córrer irreflexivament. Tot es va accelerar, va experimentar una sacsejada, una descàrrega d'adrenalina, i el món es va trastocar. Ja no era a Cervera, en una nit de lluna plena, sinó en un temps i un espai molt diferents. Era en un altre carreró, lúgubre i sòrdid, feia fred i la boira l'embolcallava. Va parar de córrer i es va fixar en els embalums entaforats als portals, en ser-hi a prop es distingien formes humanes vestides amb parracs, la pobresa del lloc era evident. Va avançar amb aprensió, va desembocar en un carrer més ample, amb fanals de gas.

Premi de Narrativa de Ciència-ficció Manuel de Pedrolo, ciutat de Mataró, 2016


Més sobre l'autora:
* Montserrat Galícia a la wikipèdia
* Perfil de Montserrat Galícia al web de Lletres Catalanes

Crítiques i ressenyes:
* Estirant el fil escarlata a la Biblioteca del Kraken
* Estirant el fil escarlata a El Biblionauta 
* Vídeo de la presentació Estirant el fil escarlata a la llibreria Chronos
* Estirant el fil escarlata a Llegir en cas d'incendi

Trobareu Estirant el fil escarlata a les millors llibreries i al web de Pagès Editors. I també podeu llegir-ne les primeres pàgines aquí.

Consulta i vota les millors obres de la ciència ficció catalana a la gran llista.




19/2/18

Frankenstein (al teatre)

Aquest 2018 es compleixen 200 anys de la publicació d'una de les primeres obres que podem considerar de ciència-ficció: Frankenstein de Mary Shelley. I per commemorar aquesta efemèride s'estan celebrant diverses activitats arreu del món. També a casa nostra i en català! Entre aquestes trobem una versió dramatitzada de la novel·la que s'estrena ni més ni menys que al TNC.

L'obra es podrà veure al Teatre Nacional de Catalunya fins el 25 de març i després se'n va de gira. Està dirigida per Carme Portaceli i adaptada al teatre per Guillem Morales. Els dos protagonistes són Joel Joan en el paper de criatura i Àngel Llàcer en el de Dr. Frankenstein. A més, estan acompanyats a l'escenari per Lluís Marco, Magda Puig, Albert Triola, Pere Vallribera i Alba De la Cruz.

Frankenstein al TNC - Autor: David Ruano
He de reconèixer que tenia algunes reticències amb els dos protagonistes, els seus rols a la televisió  m'havien condicionat força. Però el monòleg inicial d'en Viktor Frankenstein em va fer oblidar totes les pors. Un enèrgic Àngel Llàcer canalitza perfectament la seva bogeria  per convertir-se en el doctor pertorbat. Joel Joan va creixent amb el personatge, de criatura desenfocada en un racó de l'escenari a l'actor principal d'un final èpic, fent-nos riure i emocionar quan cal. I no oblidem els actors secundaris fent diversos papers, sobretot Lluís Marco, magnífic tan en el paper de pare com en el de De Lacey.

L'obra es divideix en dos actes d'una hora aproximada cadascun, sempre molt dinàmica amb molts canvis d'escena. Em va sorprendre la capacitat de transformar l'escenari minimalista. Sense pràcticament material, valent-se d'un projector i una cinta transportadora podien mostrar fins a tres ambients diferents a la vegada.

No us puc dir si és fidel o no a la novel·la original. És un de tants clàssics que està a la llista de lectures pendents. Però, importa? És una gran adaptació, coherent i fidel a l'esperit de l'obra. Què espereu per anar-hi?



Trobareu tota la informació de l'obra al web del TNC

També en parlen a:
* Les rades grises - Frankenestein: l'home i el seu mirall
* Llegir en cas d'incendi - Frankenstein: 200 anys d'un gran clàssic a l’escenari del TNC
* Joana Cortils a recomana.cat - Cap ésser humà pot evitar l'amor
* Oriol Puig al Núvol - El monstre és el més humà de tots
* Núria Juanico a l'Ara - Frankenstein es desdobla al TNC per exhibir la monstruositat humana

Finalment, agrair al TNC l'oportunitat d'assistir a l'estrena i l'aposta per la ciència-ficció.

5/2/18

Faula - Jaume C. Pons Alorda

En una ciutat que no s'acaba mai, un gegant corre amb un sac entre els braços per salvar el que més estima. La seva odissea s'entremesclarà amb moltes altres aventures d'éssers extraordinaris que intenten sobreviure en un món majestuós i demencial.

Més sobre l'autor:
* Pàgina oficial de Jaume C. Pons Alorda
* Biografia a la wikipèdia

Crítiques i ressenyes:
* Faula al blog de les Males herbes
* Faula al blog Des del Mediterrani

Pots preguntar al web de l'editoral Lleonard Muntaner per Faula.

Consulta i vota les millors obres de la ciència ficció catalana a la gran llista.

22/1/18

Repte Pedrolo

Com tots deveu saber ja, aquest 2018 és any Pedrolo, commemorant el centenari del seu naixement. Des dels Rucs Elèctrics també volem sumar-nos a l'efemèrida. 

Per començar, ja hem afegit totes les obres de ciència-ficció (en el sentit més ampli del terme) de Manuel de Pedrolo a l'enquesta. Ja n'hi havia un bon grapat, però no les teniem totes fitxades. A més, anirem fent totes les fitxes d'aquestes obres perquè pugueu consultar-les quan vulgueu.


Però el principal repte que plantegem és llegir totes aquestes novel·les i relats fantàstics. Per començar, us recomanem aquest magnífic article que Antoni Munné-Jordà va escriure pel 15è aniversari de la mort de l'escriptor: La ciència-ficció de Manuel de Pedrolo: més enllà que el Mecanoscrit que podeu recuperar a la Biblioteca del Kraken.


De l'article anterior en podem extreure 11 llibres que encaixarien en una col·lecció de ciència-ficció (potser forçant una mica la definició del terme) els que trobareu ja a l'enquesta per poder votar. Els llibres són:

  • Trajecte final
  • Mecanoscrit del segon origen 
  • Aquesta matinada i potser per sempre
  • Successimultani
  • La creació de la realitat, punt i seguit
  • Procés de contradicció suficient
  • Crucifeminació
  • Múltiples notícies de l'Edèn
  • Mister Chase, podeu sortir
  • Entrada en blanc
  • Introducció a l'ombra
Les primeres, en blau, formen part del que Munné-Jordà en diu el nucli central de ciència-ficció. El segon bloc, en vermell, tracten el tema dels mites religiosos. I el tercer bloc, en groc, vessent sobre la mort.

Si a aquests onze llibres i sumem, una de les millors obres de Pedrolo i de caire fantàstic, com és Totes les bèsties de càrrega, tenim un gran repte: 12 llibres, 12 mesos.  Us hi apunteu?


Punt extra: si no en teniu prou amb aquests 12 llibres, encara hi ha escampats 9 relats més de ciència-ficció escampats en diversos reculls. Us hi atreviu?
Aquests són els relats:

  • Transformació de la ciutat (Primer conte de ciència-ficció - dins El premi literari i més coses)
  • Temps simultanis (dins Un món per a tothom)
  • El camí (dins Violacions dels límits)
  • L’origen de les coses (dins International Setting)
  • Les civilitzacions són mortals (dins Crèdits humans - també com a còmic)
  • Darrer comunicat de la Terra (dins Contes fora recull)
  • Fragmentària (dins Caus a cada cantonada - Serra d’Or 1974)
  • Asèl·lia (dins Patologies diversament obscures - Avui 1984)
  • El bon ciutadà (dins  Disset contes i una excepció - Avui 1987)

(Els relats marcats en verd també s'han publicat conjuntament al recull 7 relats d'intriga i ficció)

Si us atreviu amb tot o només amb una part, si decidiu rellegir els que ja heu oblidat o si voleu descobrir els que encara no coneixeu, no dubteu en comentar-ho aquí o a les xarxes socials amb les etiquetes #AnyPedrolo #reptePedrolo #cificat.
I mencioneu-nos! Que sempre fa il·lusió. Ens trobem a Facebook, Twitter i Instagram.

Editat: Trobareu totes les ressenyes del repte al bloc Pertorbacions



8/1/18

Resum 2017

Un altre any s'ha acabat i no podem dir que el 2017 hagi estat un bon any. Complicat i trist cada cop més proper a una mala distopia. Però no estem aquí per lamentar-nos, sinó per mirar tot el que ha donat de sí la ciència-ficció a casa nostra. I com sempre comencem amb les novetats literàries.
  • Farishta - Marc Pastor
  • Sang freda - Biel Cussó
  • L'enigma Perrutxo - Jordi Cervera
  • Prometeu i el portador de la flama - Marcel Pujol
  • Estirant el fil escarlata - Montserrat Galícia
  • Crucifeminació - Manuel de Pedrolo (reedició)

Reculls de relats:
  • Bestiari
  • Contes de terror
  • Estats alterats de la ment

Pel que fa a les traduccions no ens podem queixar tenim un bon grapat d'obres de qualitat i per a tots els gustos, bé potser falta que algú s'animi a publicar els èxits del moment, com alguns dels premis Hugo o Nebula:
  • Les marques de la mort - Veronica Roth
  • El diari de la princesa (Biografia de Carrie Fisher)
  • R.U.R. - Karel Capek
  • El ferrocarril subterrani - Colson Whitehead
  • La llei de l'escorpí - Erin Bow
  • Un cementiri de llunàtics - Ray Bradbury
  • Sistemes operatius alternatius - Mike Resnick i Lezli Robyn

També ens agradaria destacar la gran feina de la revista Catarsi, que continua publicant grans relats originals i traduïts. El recull de microrelats Els híbrids minvants d'Edgar Cotes o el llibre infantil Mima, Robot i el Llibre màgic de Montserrat Galícia.

Les sèries i el cinema segueixen patint un gran dèficit en la nostra llengua. TV3 ha doblat unes quantes pel·lícules de qualitat aquest any com Interstellar, Chapie, Mad Max o tot un clàssic com Tauró (no sé si es pot considerar cifi però mereix una menció especial). A la gran pantalla aquest any tenim la pel·lícula que tothom esperava doblada: Star Wars - Els últim Jedi! I algunes més d'animació com Batman - La LEGO pel·lícula, Gru 3 o Valerian i la ciutat dels mil planetes. I no podem oblidar la gran adaptació de La pell freda que per fi s'ha estrenat.
Pòsters de Star Wars i La pell freda
A la petita pantalla Movistar+ continua apostat pels subtítols en català en sèries i pel·lícules d'èxit com Mr Robot o Game of Thrones. I Filmin ha posat en marxa un nou portal exclusivament en català FilminCAT, on hi trobareu sèries i pel·lícules sempre doblades o subtitulades en català. 

Malauradament aquest any ens han deixat dos personalitats destacades del món de la ciència-ficció en català. Montserrat Julió, actriu i directora de teatre, és l'escriptora de la distòpica Memòries d'un futur bàrbar. I Pere Verdaguer, prolífic escriptor de ciència-ficció amb obres com El cronomòbil, Àxon o Arc de Sant Martí.

L'any 2017 ha sigut l'any Bertrana, dedicat a pare i filla, Prudenci i Aurora. Grans escriptors, de qui m'agradaria destacar una novel·la curta d'Aurora Bertrana, La Ciutat dels Joves, un reportatge fantàstic sobre una ciutat distòpica.

Cartell CATCON'17
I el gran esdeveniment de l'any, la primera CatCon, la convenció de ciència-ficció i fantasia celebrada a Vilanova. Commemorant així els 20 anys del naixement de la SCCFF. L'entrega dels premis Ictineu es va celebrar durant la CatCon i els premiat van ser Perímetre de Jair Domínguez, Ready Player One d'Ernest Cline, L'indigent de Carme Torras (dins de Deu relats ecofuturistes) i Vacui Magia de LS Johnson (dins la Catarsi#18). I en la nova categoria de millor il·lustració la portada de Branca Studio per la reedició d'Orciny Press de Procés de contradicció suficient de Manuel de Pedrolo.

Guanyadors Premis Ictineu 2017
A més els ja clàssics Festival de Sitges (50 aniversari), les TerCat, els salons del Còmic, del Manga. La consolidació del Cryptoshow, el Terromolins, la Figueres Galàctica o el Girocòmic. I l'estrena del Vicòmic. I no ens volem oblidar del gran Quimèric, un dels pocs programes de ràdio dedicat al fantàstic, que ja va per la segona temporada.

Abans d'acabar, un any més, agrair que seguiu el blog, que voteu a l'enquesta i recomaneu obres. Més de 140 votacions (increïble!) i més de 1000 (amb tres zeros sí!) visites al blog. Com cada any la pàgina més visitada és la de TV3 i les sèries de ciència-ficció. Les fitxes de llibres més vistes són Trajecte Final, Mecanoscrit del segon origen i La pell freda. La primera novetat Res no és real. I l'especial Distopies catalanes es situa en el top 6 de l'any. Moltes gràcies per mantenir viu els rucs elèctrics.

I què ens espera aquest 2018? Primer, és l'any Pedrolo, tocarà revisar la seva gran obra. Tenim a punt l'estrena de L'any de la plaga, adaptació cinematogràfica de la gran novel·la de Marc Pastor. També està a punt de sortir traduïda al català El conte de la serventa (Handmaid's Tale) de Margaret Atwood. Està en marxa al CCCB l'exposició Després de la fi del món. Esperem la segona CatCon (creuem els dits) I segur que molta més ciència-ficció. No pareu de llegir!