La literatura catalana està plena de bones ditopies. La que trobem més amunt a la llista és Andrea Víctrix de Llorenç Villalonga, escrita al 1973, descriu una Mallorca convertida en un club turístic en un futur dominat per la tecnologia. També és una de les preferides al blog de Les Males Herbes.
Portada de 1974 Ed. Destino |
Portada original Retorn al Sol 1936 |
Reedició de Pagès editors 2006 |
Entre el públic més jove també estan de moda les distopies i els mons apocalíptics. Mireu l'èxit de sagues com Els jocs de la fam, Divergent o El corredor del laberint (totes traduïdes al català) Doncs també en trobem un bon grapat escrites a casa nostra: Ciutat dels joves (1971) d’Aurora Bertrana, El ciutadà perfecte (2015) de Raquel Ricart o El Cementiri (2013) de Gerard Guix en són una bona mostra.
Per acabar, una obra de teatre. Les gàrgoles de la Seu de Lluís Masriera. Es va estrenar el 1935 i mostra l'evolució de la ciutat de Barcelona al llarg de tres segles vista per dues gàrgoles. En l'última època se'ns presenta un futur distòpic.
Voleu més distopies? Reviseu la nostra llista per descobrir-ne més. I si en trobeu a faltar alguna recomaneu-nos-la als comentaris o a la gran enquesta.