2/5/17

Distopies catalanes

Les distopies estan de moda. Recentment 1984 de George Orwll ha tornat a ser un best-seller als Estats Units, s’està fent una sèrie de The Handmaid’s tale (El conte de la criada) de Margaret Atwood i podeu trobar llistes de les millors obres distòpics per tota la xarxa. I és que entre Trump, Putin, Kim Jong-Un, els camps de refugiatso  el canvi climatic hem aconseguit que el rellotge de la fi del món es situi a només dos minuts i mig de la mitjanit fatídica. 

La literatura catalana està plena de bones ditopies. La que trobem més amunt a la llista és Andrea Víctrix de Llorenç Villalonga, escrita al 1973, descriu una Mallorca convertida en un club turístic en un futur dominat per la tecnologia. També és una de les preferides al blog de Les Males Herbes


Portada de 1974 Ed. Destino
Si esclata una nova Guerra Mundial potser hem de fer com els protagonistes de Retorn al Sol de J.M. Francès i amagar-nos sota les muntanyes de Montserrat. Escrita al 1936, el temor a la 2a Guerra Mundial va empènyer a l’autor a especular en un futur apocalíptic on el desgel del pols obligava als catalans a refugiar-se a la ciutat subterranea de Subolesa.


Portada original Retorn al Sol 1936
Montserrat Julió especula amb la possibilitat que l’espècie humana deixi de reproduir-se a Memòries d’un futur bàrbar. Escrita el 1975 ens presenta una Barcelona pràcticament deserta amb una població molt envellida.


Reedició de Pagès editors 2006
Escrites més recentment destaquen obres com La Peixera (2013) de Maiol de Gràcia on una dictadura s’instaura d’un dia per l’altre; Aiguafang (2008) Joan-Lluís Lluís on una pluja constant transforma la societat. A La melodia dels sense sort (2015) Josep Vila ens planteja un món on la sort dels individus es pot determinar. I a Terra inhòspita (2013) Maria Dolors Millat situa l’acció en un futur altament tecnificat on tot està regulat i controlat. L’any passat (2016) Males Herbes publicava Deu relats ecofuturistes, un recull de relats sobre el futur del planeta des d’un punt de vista ecològic, autors consolidats i novells ens conten com s’imaginen aquest futur. 




Entre el públic més jove també estan de moda les distopies i els mons apocalíptics. Mireu l'èxit de sagues com Els jocs de la fam, Divergent o El corredor del laberint (totes traduïdes al català) Doncs també en trobem un bon grapat escrites a casa nostra: Ciutat dels joves (1971) d’Aurora Bertrana, El ciutadà perfecte (2015) de Raquel Ricart o El Cementiri (2013) de Gerard Guix en són una bona mostra.




Per acabar, una obra de teatre. Les gàrgoles de la Seu de Lluís Masriera. Es va estrenar el 1935 i mostra l'evolució de la ciutat de Barcelona al llarg de tres segles vista per dues gàrgoles. En l'última època se'ns presenta un futur distòpic.

Voleu més distopies? Reviseu la nostra llista per descobrir-ne més. I si en trobeu a faltar alguna recomaneu-nos-la als comentaris o a la gran enquesta.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada