6/5/19

Jo soc aquell que va matar Franco - Joan-Lluís Lluís

Portada de Jo soc aquell que va matar Franco
El personatge que afirma haver matat Franco, Agustí Vilamat, neix el 1916 en una casa modesta de Solsona. Tot i ser un nen prudent, contemplatiu, perd un ull en un accident absurd. Aviat, gràcies a les revistes infantils que guarda un notari amic de la família, descobreix el gust per la lectura i pels secrets de la llengua, que no l’abandonarà mai. I així, uns anys més tard, baixa a Barcelona a fer de corrector lingüístic, poc abans que esclati la guerra. Una guerra que no s’acaba el 1939, perquè Franco, cedint a les pressions de Hitler, declara la guerra als Aliats i travessa els Pirineus. I la primera acció bèl·lica de l’exèrcit franquista a França és de bombardejar el camp d'Argelers, on ha anat a parar l’Agustí. Què farà aleshores el jove enamorat dels diccionaris?
Premi Sant Jordi 2017 i Premi Ictineu 2019 a millor novel·la en català.

Més sobre l'autor:
* Joan-Lluís Lluís a la wikipedia

Crítiques i ressenyes:
* Jo soc aquell que va matar Franco al web El Biblionauta

* Jo soc aquell que va matar Franco al bloc Totxanes, totxos i maons 
* Jo soc aquell que va matar Franco al web Nosaltres llegim 
* Jo soc aquell que va matar Franco a La Biblioteca del Kraken 
* Jo soc aquell que va matar Franco al bloc Dreams of Elvex

Podeu trobar Jo soc aquell que va matar Franco a les millors llibreries i al web del Grup62

Consulta i vota les millors obres de la ciència ficció catalana a la gran llista.

8/4/19

Quim/Quima - Maria Aurèlia Capmany

Quim/Quima arriba a la Barcelona de l’any 1000 per encetar els seus estudis. A partir d'aleshores viurà diferents períodes de la història catalana, tot canviant de condició sexual. Acompanya Jaume I en la conquesta de les Balears com a cavaller, és l’amant d'un bandoler del segle XV, participa en la defensa de la ciutat el 1714, s’exilia a Amèrica com a colona i exerceix de fotògraf a la Barcelona dels anys trenta. Quim/Quima viurà, fins al segle XX, un cúmul d'aventures que la duen a adoptar una perspectiva trista de la condició humana. En la seva recerca de referents literaris femenins, Maria Aurèlia Capmany sempre va trobar en Virginia Woolf una guia. Aquesta novel·la, irònica i trepidant, és un joc de miralls fascinant amb el seu Orlando, i una reflexió irònica i punyent sobre els rols sexuals tradicionals, el cànon literari i l’originalitat creativa.

Més sobre l'autora:
* Maria Aurèlia Capmany a la wikipèdia
* 2018 Any Maria Aurèlia Capmanys

Crítiques i ressenyes:
* Quim/Quima al bloc Paraula de Mixa
* Quim/Quima al web El Biblionauta


Trobareu Quim/Quima a les millors llibreries i al web de Males Herbes

Consulta i vota les millors obres de la ciència ficció catalana a la gran llista.

4/2/19

Bestiari - Diversos autors

Bestiari: còdex on es recullen bèsties i monstres per donar a conèixer simbologia i atributs. Gènere literari d'ampli ressò durant l’edat mitjana, tot i que ja es coneixia entre els grecs i que encara perdura avui dia. Aquests manuscrits, hàbilment il·luminats, on la il·lustració pren força davant la paraula escrita, es poden considerar uns dels primers exemples d'activitat cultural multimèdia. La seva funció, clarament didàctica, recull les característiques, virtuts i perills d'aquestes bèsties i que de forma al·legòrica es converteixen en miralls de la condició humana.

Guanyadora del Premi Ictineu 2018 a millor antologia fantàtisca en català

Més sobre els autors:
* Sergi Álvarez, Ferran d’Armengol, Mercè Bagaria, Sònia  Boj, Hugo Camacho, Edgar Cotes, Ignacio J Borraz, Sergi G. Oset, Alícia Gili, Toni Mora, Sílvia Romero, Ramona Solé. Trobareu una breu biografia de tots els autors al web d'Edicions SECC

Crítiques i ressenyes:
* Bestiari al bloc Dreams of Elvex
* Bestiari al web Café de tinta

Trobareu Bestiari al web d'Edicions SECC i a les millors llibreries.

Consulta i vota les millors obres de la ciència ficció catalana a la gran llista.

21/1/19

Farishta - Marc Pastor

Amb un punt de partida apassionant, girs argumentals imprevisibles i una imaginació pròpia dels mestres del thriller fantàstic, la nova novel·la de Marc Pastor conjuga intriga i aventura per atrapar el lector i mantenir-lo aferrat sense treva a les seves pàgines.
Acaba d'acomplir els divuit anys i la Farishta, desinhibida i valenta, ja ha trobat la feina de la seva vida. Som al 1993, i la companyia russa Iefremov-Strugatski l’ha contractada per atendre les famílies riques que viuen en un complex d'illes privat a la Polinèsia francesa, on se'ls ha garantit que podran educar els fills sense cap risc. En aquell aparent paradís coneixerà ben aviat l’amor. Però també, a poc a poc, es veurà atrapada en un seguit d'esdeveniments inquietants que posaran en dubte la veritable naturalesa de la seva feina i el fosc negoci dels poderosos que l’han contractada. Quina és la missió inconfessable d'aquelles famílies? Per què estan aïllades del món? De debò ho han sacrificat tot pels seus fills? En un clima de tensió creixent, amb la certesa de no poder confiar en ningú i amb el temor de tenir la vida en joc, a la Farishta només li queda una pregunta per respondre: és massa tard per escapar?


Guanyadora del Premi Ictineu 2018 a millor novel·la en català.


Més sobre l'autor:
* Marc Pastor a la wikipèdia
* Marc Pastor a Twitter

Crítiques i ressenyes:
* Retorn pletòric de Marc Pastor: Farishta a Les Rades Grises
* Farishta a La Biblioteca del Kraken
* Farishta al bloc Pertorbacions
* Farishta al bloc Dreams of Elvex
* Farishta és una de les obres recomanades al web El Biblionauta


Trobareu el llibre a la web d'Ara Llibres i a les millors llibreries.

Consulta i vota les millors obres de la ciència ficció catalana a la gran llista.

6/1/19

Resum 2018

Doncs ja s'ha acabat el 2018. Any Pedrolo i any Capmany. Any del bicentenari de Frankenstein, amb el que va néixer la ciència-ficció. I també any de la segona CatCon. Any de grans llibres, estrena de pel·lícules, teatre i moltes més efemèrides destacades. Repassem-les, i com sempre comencem amb la literatura i el que s'ha publicat en català de ciència-ficció aquest 2018.

Pel que fa a obres originals en català ha sigut un any força bo. Ens estrenàvem amb la ucronia de Joan-Lluís Lluís Jo sóc aquell que va matar Franco (premi Sant Jordi 2017). Hem tingut noves obres de Jordi de Manuel, Francesc Puigpelat, Margarida Aritzeta o Salvador Macip. I noves veus com Montserrat Segura, Ariadna Herrero o Mariló Álvarez. Totes les trobareu a l'enquesta per poder-les votar.


En l'apartat de traduccions tampoc ens podem queixar. Tres obres molt potents s'han fet un lloc a les llibreries El conte de la serventa de Margaret Atwood, Els desposseïts d'Ursula K Le Guin o L'extraordinària família Telemacus de Daryl Gregory.


A més, destaquen dues obres recuperades. Quim/Quima de Maria Aurèlia Capmany i Retorn al Sol de J M Francès. I fora del que és estrictament ciència-ficció trobem dos clàssics, El Gòlem de Gustav Meyrink i el recull Torn de Nit de Stephen King; i una gran novetat Sang i Foc de George R. R. Martin, una nova història dins l'univers de Cançó de gel i foc.

Per 10è any consecutiu s'han entregat els premis Ictinue coronant les millors obres publicades en català. Carme Torras amb Enxarxats i Marc Pastor amb Farishta han compartit el premi a millor novel·la escrita en català. Solenoide de Mircea Cărtărescu ha guanyat com a millor novel·la traduïda. El millor relat en català se l'ha emportat Els hostes de Jordi de Manuel i el millor conte traduït L’exili d’en Barnaby de Mike Resnick. La novetat d'aquesta edició era el premi a millor antologia que se l'ha emportat Bestiari d'Edicions SECC. I la millor portada ha sigut la de L’enigma Perucho.


Aquest any ens ha sorprès gratament la quantitat d'obres de ciència-ficció de teatre que s'han estrenat. La més important segurament ha sigut Frankenstein en un homenatge al 200 aniversari de la publicació de l'obra de Mary Shelly. Però n'hi ha hagut més com Alba (o el jardí de les delícies) o Eli.

En l'apartat audiovisual com sempre hi ha una gran mancança de continguts i més ara amb les plataformes de vídeo sota demanda on només Filmin té oferta en català. Però tot i així algunes grans estrenes s'han pogut gaudir en la nostra llengua als cinemes. La nova entrega de Jurassic World per exemple o la segona part d'Els Increïbles. També s'ha estrenat l'adaptació de la novel·la de Marc Pastor L'any de la plaga, com no podia ser d'altra manera al Festival de Sitges que no ens falla mai.


Una petita alegria pel que fa a les sèries, i és que TV3 ha estrenat Si no t'hagués conegut, una sèrie romàntica amb tocs de ciència-ficció. A part d'això, a la petita pantalla s'hi han pogut veure algunes noves pel·lícules doblades al català com Godzilla (2014)

La segona CatCon va ser un èxit, tot i que aquest any no vam poder assistir-hi. El Festival de cinema fantàstic de Sitges, el Saló del Manga i la Fira del Còmic segueixen en forma i nous festivals van apareixen i consolidant-se per tot Catalunya. TerrorMolins, Festival de Terror de Sabadell, Fira del Còmic a Reus, Girona o Vic.

Pel que fa a aquest humil bloc segueix creixent. 10 noves fitxes de les millors obres de ciència-ficció en català, prestant especial atenció a Pedrolo i començant a afegir traduccions destacades. També hem parlat de cinema, teatre i televisió. I hem intentat el Repte Pedrolo. S'ha incorporat a la família una pàgina de novetats editorials. L'enquesta segueix ampliant la quantitat d'obres i ja supera les 150 i ha rebut més de 100 vots. Podreu veure-les a la gran llista. Gràcies a tots per participar!

I què ens portarà el 2019? Esperem que molta feina recopilant totes les novetats del gènere! Ens veiem a les llibreries i biblioteques. Sort i ciència-ficció!