En Shevek, el protagonista, és un físic que intenta desenvolupar una teoria temporal general. Anarres, el seu planeta, és en teoria una societat sense govern o institucions autoritàries. Però fent recerca, es va adonant que la revolució que va crear aquest món està estancada, envoltada de murs que haurà d'enderrocar. Les estructures de poder comencen a sorgir allà on no n'hi havia. En aquest moment decideix emprendre un viatge molt arriscat al planeta original, Urras, buscant un diàleg obert entre els dos mons per poder divulgar les seves teories lliurement fora d'Anarres. La novel·la detalla la lluita per alliberar-se que ha de dur a terme tant a Urras com al seu propi món, Anarres.
Els desposseïts d’Ursula K. Le Guin és un clàssic de la ciència-ficció, reclamada com la millor literatura des del feminisme i des de la construcció de la primera utopia que no està basada en un imperi. Una novel·la imprescindible, d'una profunda crítica social i política, escrita amb l’habilitat i el detallisme del que només és capaç Le Guin.
Traductora: Blanca Busquets
Premi Ictineu 2019 a millor novel·la traduïda al català.
Més sobre l'autora:
* Ursula K Le Guin a la wikipèdia
Més sobre la traductora:
* Breu biografia de Blanca Busquets al web de Ragi Verd
Crítiques i ressenyes:
* Els desposseïts a Les Rades Grises: Utopies eternes
* Marta Vilà parla d'Els desposseïts a Núvol
* Els desposseïts al blog Llibres, i punt.
* Els desposseïts a El Biblionauta
Trobareu Els desposseïts al web de Raig Verd i a les millors llibreries
“Introducció a l’ombra” entra de ple al camp de l’absurd, si més no en aparença. Ens ofereix, gairebé de bursada, una situació fantàstica, el patetisme de la qual és refrenat per un tractament rigorosament realista i per la minuciosa lucidesa del protagonista, empresonat en un cercle sense fissures, en una solitud inexorablement geomètrica. Una acció monolítica que no admet progrés ni mutació, a penes amenitzada pels vagues ressons dels de “fora”, absorbeix totalment la narració i l’enfonsa en un clima agònic que molt aviat domina també el lector i l’acompanya fins al desnuament.
Més sobre l'autor:
Després d'haver passat uns anys en una universitat americana, la Júlia torna a Barcelona i li assignen el despatx d'una catedràtica que s’acaba de jubilar. S’endú una sorpresa majúscula quan a l’ordinador, que han reformatat, hi troba la correspondència i les contrasenyes de la professora. La temptació d'aprofitar-se'n és massa gran, i, a mesura que s’endinsa en webs exclusius i projectes secrets, se li obre un món que l’enlluerna i l’angunieja alhora. Més quan una icona en forma d'aranya se li instal·la a la pantalla i la bombardeja amb missatges que l’animen a resoldre dilemes morals i a documentar-se sobre tècniques d'influència en les xarxes socials. Fins i tot, aplicacions quotidianes, com l’horòscop del mòbil i els aforismes del salvapantalles, ara li sembla que intenten manipular-la. Carme Torras, doctora en informàtica i professora d'investigació a l’Institut de Robòtica, ens planteja una novel·la d'anticipació ambientada en el nostre present, una història inquietant sobre les possibilitats d'internet i sobre les responsabilitats i implicacions que comporta la nostra constant interacció dins la xarxa.
Guanyadora del Premi Ictineu 2018 a millor novel·la en català.
Més sobre l'autora:
* Carme Torras a la wikipèdia
* Perfil professional (anglès) de Carme Torras
Crítiques i ressenyes:
* Enxarxats al web El Biblionauta
* La teranyina tecnològica per Marc Soler al Núvol
* Enxarxats al blog Dreams of Elvex
* Enxarxats, la immortalitat a la xarxa al blog Estrelles de paper
* Enxarxats al web La Biblioteca del Kraken
* Enxarxats al blog El fil d'Ariadna
Trobareu Enxarxats al web de les Males Herbes i a les millors llibreries. I podeu llegir-ne un fragment a Vilaweb.
Consulta i vota les millors obres de la ciència ficció catalana a la gran llista.
El pintor Enric Germa es dirigeix a la ciutat de Garum per vendre les seves obres. Pel camí, però, comença a trobar-se amb uns personatges enigmàtics que el faran veure que potser hi ha unes altres realitats. Un cop allà, tot esdevé encara més estrany quan descobreix que dues forces oposades se’l disputen al mateix temps que li ofereixen diferents temptacions: riqueses, glòria, immortalitat… i amor.
Premi Crítica Serra d'or 1977
Premi Ictineu 2017 a la millor portada
Més sobre l'autor:
Crítiques i ressenyes:
* Procés de contradicció suficient a El Biblionauta
* Procés de contradicció suficient a Llegenràrium
* Procés de contradicció suficient al blog Perturbacions
* Procés de contradicció suficient a Desde Otranto (cast.)
També se n'ha va fer una adaptació radiofònica per Radio4 als anys 70, podeu escoltar el segon capítol aquí (a partir del minut 30) i una pel·lícula Garum (Fantástica contradicción) de 1988 aquí en trobareu un petit fragment.
Trobareu Procés de contradicció suficient al web d'Orciny Press i a les millors llibreries.
Consulta i vota les millors obres de la ciència ficció catalana a la gran llista.
En un futur no gaire llunyà, la Billie s'embarca en una missió especial cap al Planeta Blau, un lloc carregat de promeses que ha de servir d'alternativa als humans un cop la Terra quedi definitivament destruïda. Ara per ara, el nostre vell planeta és un desert poblat de màquines i robots, en convivència amb uns humans que, aliens a les lleis de la natura tal i com la coneixem, han descobert la manera de no envellir venent cos i ànima als experts en cirurgia plàstica. En el curs d'aquest viatge cap al desconegut, la Billie s'enamorarà de la Spike, una estranya criatura nascuda de la ciència i l'art més avançats; ¿què passarà quan la seva història d'amor convergeixi amb la història del món, el futur dels planetes i l'esdevenir de la raça humana?
Traductor: Armand Carabén van der Meer
Premi Ictineu 2009 a millor novel·la traduïda al català
Més sobre l'autora:
* Jeanette Winterson a la wikipèdia
* Pàgina oficial de Jeanette Winterson
Crítiques i ressenyes:
* Planeta Blau a la Biblioteca del Kraken
* Planeta Blau a Viu i llegeix
Trobareu Planeta Blau al web de Grup62
Van sonar les campanades a la basílica de Santa Maria. Duia una llanterna, però la llum va començar a fer pampallugues; la va sacsejar, patia per si es quedava a les fosques. Els minuts van transcórrer lents, va consultar el rellotge, les dotze i deu minuts. La llanterna es va apagar, potser s'havien acabat les piles. Espantat, va voler arrencar a córrer irreflexivament. Tot es va accelerar, va experimentar una sacsejada, una descàrrega d'adrenalina, i el món es va trastocar. Ja no era a Cervera, en una nit de lluna plena, sinó en un temps i un espai molt diferents. Era en un altre carreró, lúgubre i sòrdid, feia fred i la boira l'embolcallava. Va parar de córrer i es va fixar en els embalums entaforats als portals, en ser-hi a prop es distingien formes humanes vestides amb parracs, la pobresa del lloc era evident. Va avançar amb aprensió, va desembocar en un carrer més ample, amb fanals de gas.
Premi de Narrativa de Ciència-ficció Manuel de Pedrolo, ciutat de Mataró, 2016
Més sobre l'autora:
* Montserrat Galícia a la wikipèdia
* Perfil de Montserrat Galícia al web de Lletres Catalanes
Crítiques i ressenyes:
* Estirant el fil escarlata a la Biblioteca del Kraken
* Estirant el fil escarlata a El Biblionauta
* Vídeo de la presentació Estirant el fil escarlata a la llibreria Chronos
* Estirant el fil escarlata a Llegir en cas d'incendi
Trobareu Estirant el fil escarlata a les millors llibreries i al web de Pagès Editors. I també podeu llegir-ne les primeres pàgines aquí.
Consulta i vota les millors obres de la ciència ficció catalana a la gran llista.
