Punts de fuga - Diversos autors

Els viatges en el temps, ja siguin literals o metafòrics, cap al destí de la humanitat o cap a la pròpia infància, constitueixen un dels grans anhels de la nostra imaginació i, per tant, són una llaminadura a mans de qualsevol narrador. Perfectament conscients d'aquesta sort, vint-i.sis escriptors catalans actuals ens ofereixen les seves visions del tema, cadascuna vinculada a una manera particular d'entendre la literatura. El resultat funciona com un calidoscopi de contes on es combinen les especulacions científiques amb les intrigues històriques, els retrats costumistes i els experiments formals, observats des d'òptiques tan diverses com la humorística, la filosòfica o la sentimental.

Crítiques i ressenyes:

* Punts de fuga a la Biblioteca del Kraken

* Punts de fuga al web Fantàstik: Part I i Part II

* Punts de fuga al blog Especulacions d'un Neandertal
* Punts de fuga al blog Dreams of Elvex
* Punts de fuga al web El Biblionauta

Consulta i vota les millors obres de la ciència ficció catalana a la gran llista.

El crit de les ultracoses - David Ruiz

Raül Costa és un inspector dels Mossos d'Esquadra de Girona que viu instal·lat des de fa temps en una espiral d'autodestrucció on l’alcohol sembla ser el seu millor aliat. L’assignació d’un nou cas basat en les aparicions d'uns cadàvers en estranyes circumstàncies l’obligaran a fer net definitivament. Amb l'ajuda del seu company, l'inspector Quim Brava; del periodista d’un diari digital, Franki Pallarols; i d'Ànnia Cabot, estudiant d’un doctorat en transmissió d’ones a la Politècnica de la UdG, Costa arribarà a la conclusió que les morts estan relacionades amb l'existència d'una mena de senyal electromagnètic que actua desplaçant-se per la ciutat a través dels televisors, hipòtesi que el farà dubtar de si ha triat el millor moment per deixar de beure.

Menció especial al Premi UPC de ciència ficció.

Més sobre l'autor:
* David Ruiz a la wikipèdia
* Web oficial de David Ruiz

Crítiques i ressenyes:
* El crit de les ultracoses al blog Dreams of Elvex
* El crit de les ultracoses al web El Biblionauta

Consulta i vota les millors obres de la ciència ficció catalana a la gran llista.

Lectures 2016

Aquestes són les principals lectures de ciència ficció catalana dels dos primers trimestres del 2016, centrat principalment en les obres candidates pels Premis Ictineu. Només he arribat a quatre, però mai n'havia llegit tantes. Entre aquestes s'ha colat La nau reduint una mica la pila d'obres pendents.

Michelíada - Antoni Munné-Jordà (Males Herbes, 2015) Espectacular revisió de la Ilíada en versió moderna. Mutants, drons, armes de tot tipus i una mostra magnifica de la riquesa del català en usar diferents dialectes per a cada personatge. Pot resultar complexa en alguns moments, però val la pena. La millor lectura de l'any sens dubte. Valoració global: 9 Aquí trobareu la fitxa que li vam dedicar.

Nit - Joan Maria Arenas (Voliana Edicions, 2015) Lectura angoixant però adictiva. Estàs tant a les fosques com el protagonista en aquesta llarga nit i necessites, com ell, avançar (seguir llegint) per trobar respostes. Terror i paradoxes temporals situades al Pirineu lleidatà. Valoració global: 8 En breu la fitxa.

La República Pneumàtica (Ball de serps) - J. Valor Montero (Cruïlla - 2015) Ucronia situada en l'època de l'imperi romà on es descobreix com utilitzar l'energia del vapor. Magnífica ambientació per aquesta aventura juvenil, però també amb crítica social. Gran treball de l'autor. Valoració global: 8 Aquí trobareu la fitxa que li vam dedicar.

Aquell d'allà no sóc jo - Pau Escribano (Columna - 2015) Entretinguda història sobre teletransportació en un futur proper tocat pel canvi climàtic. Tot i que els personatges són força típics, la novel·la enganxa i està carregada d'acció. Com una pel·lícula de diumenge a la tarda. Valoració global: 6,5 En breu la fitxa.

La nau - Pau Planas (Amsterdam - 2009) Tot i situar-se en una nau que viatja per l'espai no espereu una aventura espacial, tot el contrari. La nau és un relat molt més íntim i introspectiu. Una història lenta i rica que en té prou amb les escasses 100 pàgines per sorprendre a tothom que hi pugui. Valoració global: 7,5 En breu la fitxa.

La dona que es va perdre - Marina Espasa

L'Alícia és una arquitecta sense ànims que, un dia, coneix un topògraf tímid i amb ulleres de pasta que li roba el cor. Però l'Artur i la Júlia, els socis del despatx de l'Alícia, estan convençuts que el topògraf és un talp, un espia d'un altre món que ha vingut a cartografiar el nostre. Quan el topògraf fa un bot i salta per la finestra, l'Alícia decideix fiar-se de la seva intuïció i seguir-lo fins a descobrir què s'amaga sota els carrers de la ciutat. La dona que es va perdre és una novel·la de fantasia subtil, una faula contemporània que explora els límits de la realitat i la versemblança fins a fer-nos dubtar de tot el que ens envolta.

Més sobre l'autora:
* Blog de Marina Espasa
* Marina Espasa a la wikipèdia

Crítiques i ressenyes:
* Ressenya de Laura Basagana al web el Núvol
* La dona que es va perdre al blog de Les Males Herbes
* La dona que es va perdre al blog El fil d'Ariadna

Trobaràs La dona que es va perdre al web del Grup62.

Consulta i vota les millors obres de la ciència ficció catalana a la gran llista.

Michelíada - Antoni Munné-Jordà

La guerra s’ha convertit en un espectacle, la Corporació i els mitjans de comunicació al seu servei la retransmeten en directe per als espectadors de tot el món. La coalició occidental s’enfronta als fonamentalistes islamistes en un conflicte que ja s’ha allargat més d'un segle i s’ha cobrat milions de vides, però aquesta vegada tenen una arma secreta: Michelín i el seu petit grup de mutants han estat enviats al front per dues raons, d'una banda guanyar la guerra, de l’altra, fer augmentar els índexs d'audiència. Munné-Jordà revisita la Ilíada escena per escena ambientant-la en un futur proper, però partint del que ja va fer Joyce amb el seu Ulisses, de tal manera que cadascun dels vint-i-quatre capítols que componen aquesta novel·la està narrat en un registre literari diferent, i cada personatge empra un dialecte del català diferent.

Premi Ictineu 2016 millor novel·la en català.

Més sobre l'autor:
- Biografia d'Antonni Munné-Jordà al web  Escriptors.cat

Crítiques i ressenyes:

- Ressenya de Michelíada al web El Biblionauta

- Ressenya de Michelíada al blog Especulacions d'un Neandertal

- Fitxa de Michelíada a La biblioteca dels Rucs elèctrics

Trobaràs Michelíada al web de l'editorial Males Herbes

Consulta i vota les millors obres de la ciència ficció catalana a la gran llista.

Quasi déus - Montserrat Galícia

Elion ha estat entrenada des de la infància per a ser pilot d'una nau intergalàctica, una feina reservada a uns pocs escollits. Però una acusació greu de traïció a l'Imperi l'obligarà a treballar a com a extractora de minerals corrosius en un asteroide. Per això, quan rep l'oferiment d'acompanyar Ox Guilman, cònsol del planeta Ulan, i posar-se al seu servei, Elion hi accepta, tot i ser conscient que això suposa renunciar per sempre a pilotar.

Més sobre l'autora:
* Montserrat Galícia a la wikipèdia

Llegiu-ne un fragment al web xtec.cat

Trobareu el llibre a Edicions Bromera

Consulta i vota les millors obres de la ciència ficció catalana a la gran llista

El somriure d'un eco - Jordi Gimeno

El somriure d'un eco explica el descens a l'infern de l'inspector Guiu Montal, un policia del futur adscrit a l'Ecomissaria, una unitat dedicada a investigar els delictes relacionats amb la tecnologia eco, que permet als vius interactuar amb els morts. Una història que planteja si, quan sigui possible, estarem disposats a marxar per sempre. O si ens permetran fer-ho...

XIV Premi de Narrativa de Ciència-ficció Manuel de Pedrolo, Ciutat de Mataró, 2012.

Més sobre l'autor:
* Breu biografia de Jordi Gimeno a la Xarxa Llull

Crítiques i ressenyes:
* El somriure d'un eco al blog A l'ombre del crim
* Josep Sala recomana El somriure d'un eco al web Núvol
* El somriure d'un eco a la Biblioteca del Kraken

Pots trobar El somriure d'un eco a Pagès Editors


Consulta i vota les millors obres de la ciència ficció catalana a la gran llista

Terra inhòspita. Barcelona 2048 - Maria Dolors Millat

La Declaració Universal dels Drets Humans, un segle després de promulgar-se, és una broma macabra. Carrers i avingudes ostenten ara el nom de corporacions transnacionals de la Netkràcia. La jove hacker Ronda Vailor, codi RVT4.3.20f, és una peça clau de Draco, grup clandestí que lluita contra el Sistema. També és la néta d’un dels líders de la Netkràcia, joc que pot abocar-la a perills insospitats. Sirio Grimau, un vigilant solitari, es creua en el camí de la Ronda, ignorant del passat secret que els uneix.
L'opressió d'un poder econòmic que cerca dominar-ho tot contra el reducte de llibertat que rau en tot ésser humà; contra les emocions; contra l'amor. Una història que ens transporta a un futur perillosament proper i que qüestiona la deriva d'una societat cada cop més controlada.

Finalista Premi Ictineu 2014

Més sobre l'autora: 
* Maria Dolors Millat a la wikipedia
* L'illa dels llibres entrevista Maria Dolors Millat

Crítiques i ressenyes:
* Terra inhòspita al blog Dreams of Elvex
* Terra inhòspita al web Núvol

Pots trobar Terra inhòspita Barcelona 2048 a Edicions del Periscopi


Consulta i vota les millors obres de la ciència ficció catalana a la gran llista

Aiguafang - Joan-Lluís Lluís

Som en una Barcelona sotmesa a una quasi constant pluja d'aiguafang que corromp la pedra dels monuments antics, difumina els contorns del paisatge i dificulta el caminar de la gent. És una societat decadent i consumista, de persones avorrides de viure i que converteix les successives onades d'immigrants en mà d'obra esclava. En aquesta ciutat, tres personatges marginals, l'assassí, l'esclau i l'oreneta, s'observen i se segueixen per intentar salvar-se i, potser, estimar-se. Aiguafang és una novel·la d'atmosferes opressives i de situacions límit. Joan-Lluís Lluís ha escrit una faula crua i colpidora amb esclats de tendresa.

Guanyadora del premi Crítica Serra d'Or 2009

Més sobre l'autor:
* Joan-Lluís Lluís a la wikipèdia

Crítiques i ressenyes:
* Aiguafang al blog de Les Males herbes
* Notícia de la publicació d'Aiguafang a Vilaweb

Consulta i vota les millors obres de la ciència ficció catalana a la gran llista

La dama de glaç - Rosa Fabregat

Reedició conjunta de les novel·les Embrió humà ultracongelat núm F-77 (1984) i Pel camí de l'arbre de la vida (1985). Centrades en la biogenètica tracten els temes de la reproducció assistida, els embrions congelats o els trasplantaments i les seves implicacions a nivell personal. Tot presentat amb una estructura novel·lística rica i ben arrodonida.

Més sobre l'autora:
* Entrevistes a Rosa Fabregat a El banc de la memòria
* Rosa Fabregat a la wikipèdia

Crítiques i ressenyes:
* Xavier Duran: Biologia novel·lada, l'obra de Rosa Fabregat a sccff

Pots trobar La dama de glaç a Pagès Editors

Consulta i vota les millors obres de la ciència ficció catalana a la gran llista

El jardí dels set crepuscles - Miquel de Palol

Hi havia una vegada, a l'alba del tercer mil·lenni, una joia que atorgava al seu posseïdor poders incalculables. La desaparició d'aquest crucial objecte coincideix amb l'esclat de la tercera guerra mundial; un grup de personatges de les elits dirigents, refugiats en un remot palau d'alta muntanya, intenta, mitjançant els relats que cadascun fa als altres i que es multipliquen en un vertiginós cànon de narracions, establir les circumstàncies que van envoltar l'aparició de la joia, la seva possessió, la desaparició i la possible recuperació.

Guanyadora dels premis Creixells, Crítica Serra d'Or, Premi Nacional de Literatura de la Generalitat de Catalunya.

Més sobre l'autor:
* Miquel de Palol a la wikipèdia
* Pàgina a escriptors.cat

Crítiques i ressenyes:
* El jardí dels set crepuscles al blog de Les Males Herbes
* El jardí dels set crepuscles al blog El Troiacord

Consulta i vota les millors obres de la ciència ficció catalana a la gran llista

El ciutadà perfecte - Raquel Ricart

Quin és el preu que estàs disposat a pagar per viure en un món de bellesa i benestar, un món sense complicacions i sense dolor? Si vols aconseguir-ho, només has de complir un requisit: no t’escapes del control del Biopoder. Vols ser el ciutadà perfecte?

Guanyadora del Premi de la Crítica de l’Institut Interuniversitari 2016 de Filologia de les Universitats de València, Castelló i Alacant.

Més sobre l'autora:
* Raquel Ricart a la wikipèdia
* El Temps entrevista Raquel Ricart

Crítiques i ressenyes:
* El ciutadà perfecte al web Fantàstik
* El ciutadà perfecte al blog Les Rades Grises

Pots trobar El ciutadà perfecte a Andana Editorial

Consulta i vota les millors obres de la ciència ficció catalana a la gran llista.

Bioko - Marc Pastor

L’any 1887, Bioko és encara una illa remota perduda al golf de Guinea. Un presidi gegant, una illa on confinar els homes a qui se'ls nega el futur. Allà és on destinen, després d'haver reptat tots els seus superiors, Moisès Corvo, soldat intrèpid, dissolut i cràpula, llibertí i bevedor. Allà hi coneixerà la més desafiadora de les aventures, la que té a veure amb la sang i també amb la història. Perquè, estigueu avisats, a Bioko només hi ha una llei: si un salva la vida, algú altre ha de morir.

Més sobre l'autor:
* Marc Pastor a la Wikipèdia
* Entrevista a Marc Pastor al web Fantàstik

Crítiques i ressenyes:
* Bioko al web Núvol
* Bioko a la Biblioteca del Kraken
* Bioko al Biblionauta

Pots trobar Bioko a Ara Llibres


Consulta i vota les millors obres de la ciència ficció catalana a la gran llista.

La república pneumàtica - J. Valor Montero

Com seria el món ara si a l'època dels romans s'hagués generalitzat ja l'ús de les màquines de vapor? On hauria arribat la tècnica després d'allò? En aquesta ucronia (és a dir una història alternativa que parteix de fets que haurien pogut succeir), en Marcus, un noi de províncies, ha d'anar Barcinomagna a buscar proves per alliberar el seu pare, empresonat injustament. Però el seu viatge es complicarà molt més del que mai hauria pogut sospitar, i coneixerà una antiga disciplina oriental, la vida als carrers i un complot de grans proporcions.

Més sobre l'autor:
* Blog de Jaume V. Montero a Barcelona-Robot

Crítiques i ressenyes:
* La república pneumàtica al web Fantastik
* La república pneumàtica a la Biblioteca del Kraken

Consulta i vota les millors obres de la ciència ficció catalana a la gran llista.

La peixera - Maiol de Gràcia Clotet

Josep E. es desperta immobilitzat davant d'una paret de totxanes. Qui el té presoner? Què volen d'ell? Uns torturadors sense rostre l'obligaran a dur la seva voluntat a l'extrem, destruint-lo una vegada i una altra. Mentrestant, el món pateix canvis sinistres. Quan Josep E. surti a l'exterior, el seu captiveri no haurà acabat: el vigilarà una presència constant i omnívora sempre en ombres, sempre múltiple i alhora única, la mateixa que ha convertit tot allò que coneixíem en una societat incomprensible, amenaçadora. Però ell descobreix recursos que ignorava que posseïa. I descobreix també que és una peça cobejada en uns escacs que només pot intuir. I que no està sol.Una novel·la distòpica que ens submergeix en l'atmosfera angoixant d'una Barcelona esquinçada en zones on impera un terror anònim, i que ens força a plantejar-nos els límits de la lleialtat i l'amor, de les conviccions i de la resistència.

Més sobre l'autor:
* Maiol de Gràcia al web d'Edicions del Periscopi

Crítiques i ressenyes:
* La peixera al web El Biblionauta
* La peixera al blog Llegir en català

Pots trobar La peixera a Edicions del Periscopi

Consulta i vota les millors obres de la ciència ficció catalana a la gran llista.