Un bon dia, els habitants d'un poble descobreixen que els han fugit les lletres de les màquines d'escriure, que no funcionen ni la ràdio ni el telèfon, i que al poble no hi arriben ni trens ni diaris. I mentre els habitants de l'indret es pregunten què passa, el virus de la grafèmia s'escampa.
Més sobre l'autora:
- Margarida Aritzeta a la wikipèdia
- Biografia a escriptors.cat
Crítiques i ressenyes:
- Petit comentari sobre Grafèmia al bloc: Sota la llum d'una espelma
Consulta i vota les millors obres de la ciència ficció catalana a la gran llista.
Rucs elèctrics amb la literatura per tots els públics.
Nota: si trobeu o voleu fer una ressenya de l'obra us estarem eternament agraïts!
En un futur no gaire llunyà, estarà prohibit enterrar els nostres morts per falta d'espai a la Terra. Només els més rebels o idealistes, intentaran trencar aquesta norma castigada amb duresa. Isobel, una d'aquestes rebels, arriba a un dels últims cementiris amb la intenció d'enterrar la seva mare.
A mitjans anys cinquanta del segle xx, un jove estudiant de Ciències Físiques, Hugh Everett, va proposar una reinterpretació radical de la mecànica quàntica. La teoria d’Everett suggeria que cada succés en el temps pot divergir a la vegada en diferents històries i universos paral·lels. Encara que això pugui semblar pura especulació, alguns dels físics contemporanis més importants, entre ells Feynman, Murray, Gell-Mann i Hawking, han fet seva la interpretació d’Everett forçats per la idiosincràsia de la mecànica quàntica.