La màquina de les ànimes - Francesc Puigpelat

L'ànima i les noves tecnologies. La filosofia i l'aventura. Amor, sexe, acció. Sitges, Grècia, Turquia. Tot això és el que mescla aquesta novel·la. És possible enviar la nostra ànima a un altre cos? Veure el món a través d'uns altres ulls, fer de voyer de la vida d'una altra persona. Aquest és el tema central de La màquina de les ànimes. Amb grans dosis d'autoreflexió, acurades descripcions de Sitges i el viatge més gran que cap humà hagi emprès mai.

Més sobre l'autor:

* Francesc Puigpelat a la wikipèdia.

Crítiques i ressenyes:

* Ressenya de Jordi Solé i Camardons al web de la SCCFF
* Ressenya al blog Pertorbacions

Consulta i vota les millors obres de la ciència ficció catalana a la gran llista.

Les gàrgoles de la Seu - Lluís Masriera

Les gàrgoles de la Seu és una obra de teatre escrita per Lluís Masriera estrenada el 1935. L'obra, un drama amb pròleg, tres episodis i final, mostra l'evolució de la ciutat de Barcelona al llarg dels segles (XIV, XVII i XX) fins a mostrar-ne una visió distòpica. Dues gàrgoles situades a l'absis de la Catedral fan de fil conductor de l'obra.

Metropolisposter

Se'ns dubte és la part futurista la que ens interessa, concentrada en el tercer episodi anomenat Sàtira del segle XX. La Barcelona que es mostra és una gran metròpoli moderna plena de gratacels. A l'estil de la pel·lícula Metropolis (1927). 

Masriera imagina una societat impersonal, on s'intenten eliminar les diferències fent servir noms tan deshumanitzats com 0-0-100 o S.P.46-590. Es limita l'alçada dels individus a 1,65 metres, qui superi aquesta mida ha d'anar-se'n a un altre país on se'ls accepti. S'utilitza un nou idioma mescla de l'anglès i l'alemany amb paraules del francès, italià i japonès. Tothom vesteix igual i l'estat ho decideix absolutament tot. Per compensar els ciutadans disposen de mitja hora al dia per criticar tot el que vulguin.

La ciutat viu gràcies als turistes que visiten entre d'altres la Catedral, edifici que s'ha d'enderrocar ja que el Parlament ha decidit que Déu no existeix. En el seu lloc s'hi construirà un gran generador d'ones destructives. 

La societat està dividida en dos grups: els empleats de l'estat i els aturats. Quan es canvia de govern qui treballava passa a estar aturat i viceversa. El partit que aconsegueixi donar feina a més gent serà el que governi.

Lluís Masriera i Rosés (1872 - 1958)

Lluís Masriera va ser un gran apassionat del món del teatre. Treballant principalment en el sector amateur, però arribant a nivell de professional. Va presidir la Federació Catalana de Societats de Teatre Amateurs, i va fundar la Companyia Belluguet. Participava activament en tots els rols ja fos com a director d'escena, actor principal, escenògraf, etc. A part del teatre, Masrieara, era un artista polifacètic. Les seves obres més reconegudes són la pintura i la joieria. Algunes d'elles es poden visitar al MNAC.

Nota final: bona part de la informació d'aquest article s'ha obtingut del que va escriure Sebastià Roig al número 1 de la revista Tentacles.