L'eco del temps - Joan Maria Arenas

A mitjans anys cinquanta del segle xx, un jove estudiant de Ciències Físiques, Hugh Everett, va proposar una reinterpretació radical de la mecànica quàntica. La teoria d’Everett suggeria que cada succés en el temps pot divergir a la vegada en diferents històries i universos paral·lels. Encara que això pugui semblar pura especulació, alguns dels físics contemporanis més importants, entre ells Feynman, Murray, Gell-Mann i Hawking, han fet seva la interpretació d’Everett forçats per la idiosincràsia de la mecànica quàntica.

Seixanta anys més tard, Hèctor Truran, físic adscrit al CERN de Ginebra, centre capdavanter en l’estudi del món subatòmic, descobreix que el temps, com a coordenada absoluta, també és vulnerable.

Més sobre l'autor:
* Fitxa oficial del llibre a Voliana Edicions (apartat autor)

Crítiques i ressenyes:
* L'Eco del Temp a la Biblioteca del Kraken
* Butlletí de la SCCFF núm. 38. Ressenya de Carme Torras


Consulta i vota les millors obres de la ciència ficció catalana a la gran llista.

Catalunya friki II - Space Invaders Barcelona

Ja fa anys que hi ha una petita invasió a Barcelona. Si heu passejat per Gràcia o Ciutat Vella potser us hi heu fixat. Els trobareu espiant des de les façanes, vigilant, atents a tot el que passa als carrers de la ciutat. Són els Space Invaders.

Fa 15 anys que va començar aquesta invasió a diferents ciutats de tot el món. A Barcelona van arribar a haver-hi una vintena d'aquests mosaics. Però han anat desapareixent per obres en les façanes molts, alguns els han tret per pintar-hi un Game Over. Tot i així, segueixen vigilant-nos des de molt punts de la ciutat. Podeu mirar on es troben en aquest mapa, tot i que no s'actualitza des de 2012.

D'on venen? Qui els ha posat allà? Doncs tot aquest moviment és obra de l'artista urbà Invader, un francès que es dedica principalment a fer treballs amb aquest estil pixelat o obres amb cubs de Rubik. Podeu veure més treballs seus al seu Instagram. També podeu visitar la pàgina oficial de Space Invaders.  

Ja ho veieu, no estem sols.

La màquina de les ànimes - Francesc Puigpelat

L'ànima i les noves tecnologies. La filosofia i l'aventura. Amor, sexe, acció. Sitges, Grècia, Turquia. Tot això és el que mescla aquesta novel·la. És possible enviar la nostra ànima a un altre cos? Veure el món a través d'uns altres ulls, fer de voyer de la vida d'una altra persona. Aquest és el tema central de La màquina de les ànimes. Amb grans dosis d'autoreflexió, acurades descripcions de Sitges i el viatge més gran que cap humà hagi emprès mai.

Més sobre l'autor:

* Francesc Puigpelat a la wikipèdia.

Crítiques i ressenyes:

* Ressenya de Jordi Solé i Camardons al web de la SCCFF
* Ressenya al blog Pertorbacions

Consulta i vota les millors obres de la ciència ficció catalana a la gran llista.

Les gàrgoles de la Seu - Lluís Masriera

Les gàrgoles de la Seu és una obra de teatre escrita per Lluís Masriera estrenada el 1935. L'obra, un drama amb pròleg, tres episodis i final, mostra l'evolució de la ciutat de Barcelona al llarg dels segles (XIV, XVII i XX) fins a mostrar-ne una visió distòpica. Dues gàrgoles situades a l'absis de la Catedral fan de fil conductor de l'obra.

Metropolisposter

Se'ns dubte és la part futurista la que ens interessa, concentrada en el tercer episodi anomenat Sàtira del segle XX. La Barcelona que es mostra és una gran metròpoli moderna plena de gratacels. A l'estil de la pel·lícula Metropolis (1927). 

Masriera imagina una societat impersonal, on s'intenten eliminar les diferències fent servir noms tan deshumanitzats com 0-0-100 o S.P.46-590. Es limita l'alçada dels individus a 1,65 metres, qui superi aquesta mida ha d'anar-se'n a un altre país on se'ls accepti. S'utilitza un nou idioma mescla de l'anglès i l'alemany amb paraules del francès, italià i japonès. Tothom vesteix igual i l'estat ho decideix absolutament tot. Per compensar els ciutadans disposen de mitja hora al dia per criticar tot el que vulguin.

La ciutat viu gràcies als turistes que visiten entre d'altres la Catedral, edifici que s'ha d'enderrocar ja que el Parlament ha decidit que Déu no existeix. En el seu lloc s'hi construirà un gran generador d'ones destructives. 

La societat està dividida en dos grups: els empleats de l'estat i els aturats. Quan es canvia de govern qui treballava passa a estar aturat i viceversa. El partit que aconsegueixi donar feina a més gent serà el que governi.

Lluís Masriera i Rosés (1872 - 1958)

Lluís Masriera va ser un gran apassionat del món del teatre. Treballant principalment en el sector amateur, però arribant a nivell de professional. Va presidir la Federació Catalana de Societats de Teatre Amateurs, i va fundar la Companyia Belluguet. Participava activament en tots els rols ja fos com a director d'escena, actor principal, escenògraf, etc. A part del teatre, Masrieara, era un artista polifacètic. Les seves obres més reconegudes són la pintura i la joieria. Algunes d'elles es poden visitar al MNAC.

Nota final: bona part de la informació d'aquest article s'ha obtingut del que va escriure Sebastià Roig al número 1 de la revista Tentacles.

La gesta d'Utnoa - Abel Montagut

Quan Utnoa es trobava acampat amb els seus amb la tribu nòmada, vora el riu del país de Senar, el Purattu, va pujar en un turó, de bon matí, al crepuscle. S'hi trobava tot sol, recordant les fetes antigues del seu poble, quan de sobte sentí que bufava, de tramuntana, un vent obtús que brunyia continu i va veure un estel resplendent en aquella endreçaria, més lluminós que no Ishtar, excelsa reina divina. Però aviat es posà en moviment. Com un llamp travessava la blavor del cel matinal...

Així comença aquesta obra escrita originalment en esperanto on es combinen mites com Noè amb invasions d'éssers d'altres planetes.

Més sobre l'autor:
 * Abel Montagut a la wikipedia (en anglès i esperanto)

Crítiques i ressenyes:
 * La gesta d'Utnoa a la Biblioteca del Kraken
 * La gesta d'Utnoa al blog L'Escapada 



Consulta i vota les millors obres de la ciència ficció catalana a la gran llista.

Males Herbes

Les Males Herbes neixen el 2010 com a revista publicant relats fantàstics, de terror i de ciència ficció d'autors catalans actuals. La bona acollida anima als responsables del projecte a fer el salt a l'edició de llibres.

L'editorial es basa principalment en la literatura de gènere i la contracultura, prestant especial atenció a la sàtira. Format butxaca, bons acabats i preus assequibles són les característiques dels seus llibres.

La primera col·lecció s'anomena Distorsions i aglutina tres línies diferents.  La publicació d'obres de culte mai traduïdes al català, la descoberta de nous talents catalans i la reivindicació d'obres, que en el seu moment, no van tenir el ressò merescut.

Dins d'aquesta col·lecció destaquen algunes obres de ciència ficció internacional com Bressol de gat de Kurt Vonnegut o Pistola, amb música de fons de Jonathan Lethem. També torbem ciència ficció catalana 100.000 candeles de Jordi Sanglas, El regal de Gliese de Víctor Nubla o la més recent Simulacions de vida d'Enric Herce. Disposeu del catàleg amb tots els llibres publicats en el seu web.

A part de la revista i els llibres, la gent de Males Herbes també té un bloc on repassen el bo i millor del gènere en tots els seus àmbits. Us el recomano. I si voleu podeu llegir en línia els primers números de la seva revista en el següent enllaç