5/2/20

Cassandra Khaw al CCCB

Primer dilluns de febrer, temps primaveral, auditori del CCCB. Pràcticament no queden llocs buits. A l'escenari Cassandra Khaw, escriptora i guionista de videojocs.

Cassandra Khaw al CCCB
Cassandra Khaw al CCCB - Foto del CCCB
El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona presenta, dins el marc de l'exposició Gameplay, la conferència de Cassandra Khaw. La xerrada comença amb una introducció de Laura Fernández (escriptora també) explicant en quins projectes ha treballat la convidada, imatges de diversos jocs on ha participat (Fallen London, Wasteland 3, …) i el llibre, recentment publicat en català per Mai Més, Persons Non Grata.

Portada de Persons Non Grata - Mai Més
Cassandra Khaw s'arrenca amb un discurs sobre la mort, l'esperança, la solitud de l'ésser humà i com els videojocs intervenen enmig de tot aquest garbuix emocional que som els humans. Si el CCCB el publica, l'enllaçarem immediatament perquè és una joia.

Després arriba el torn de preguntes, comença la presentadora i després s'hi afegeix el públic. Us deixo un petit resum d'algunes de les més interessants distorsionades pel meu mal anglès:
  • Defensa el joc com una experiència que va més enllà de l'individu, "socialitzadora" i que ajuda a empatitzar amb els altres.
  • Sobre els videojocs i l'addicció dels més joves. Cassandra defensa la part positiva del videojoc però sent conscient de les possibles addiccions que pot generar. Remarca que hi ha d'haver confiança entre pares i fills a l'hora d'escollir jocs i limitar-ne l'ús.
  • Destaca de la seva feina a Ubisoft la responsabilitat individual dins el grup, contràriament al que es pot pensar, i la possibilitat de tenir impacte en el resultat final tot i ser una part petita del gran grup. 
  • La resposta sobre la diferència entre crear videojocs i literatura em va recordar molt la de Nick Antosca. Deixant de banda la diferència del mitjà, la literatura és un procés molt solitari, molt personal comparat amb el procés de crear videojocs.
  • Preguntada per recomanacions de videojocs per adults no-gamers proposava Life is Strange i Papers, Please.

Una bona dosi de positivisme i il·lusió, esperança en els videojocs i, per extensió, en la humanitat.

Esperem que el CCCB publiqui el vídeo de la xerrada, no us el podeu perdre! I esteu atent a les entrevistes que vagin sortint, segur que la Cassandra Khaw ens explica moltes més coses interessants.