A mitjans anys cinquanta del segle xx, un jove estudiant de Ciències Físiques, Hugh Everett, va proposar una reinterpretació radical de la mecànica quàntica. La teoria d’Everett suggeria que cada succés en el temps pot divergir a la vegada en diferents històries i universos paral·lels. Encara que això pugui semblar pura especulació, alguns dels físics contemporanis més importants, entre ells Feynman, Murray, Gell-Mann i Hawking, han fet seva la interpretació d’Everett forçats per la idiosincràsia de la mecànica quàntica.Seixanta anys més tard, Hèctor Truran, físic adscrit al CERN de Ginebra, centre capdavanter en l’estudi del món subatòmic, descobreix que el temps, com a coordenada absoluta, també és vulnerable.
Més sobre l'autor:
* Fitxa oficial del llibre a Voliana Edicions (apartat autor)
Crítiques i ressenyes:
* L'Eco del Temp a la Biblioteca del Kraken
* Butlletí de la SCCFF núm. 38. Ressenya de Carme Torras
Consulta i vota les millors obres de la ciència ficció catalana a la gran llista.
