El jove ros havia plegat de treballar, i encara que feia un fred i humit, gairebé sense adornar-se'n es va trobar camí de la dantesca de la seva zona. Hi anà, com sempre, en bicicleta, triant el camí més llarg i gaudint del balanceig rítmic i de l'aire suau. Li agradava sentir el vent quan xiulava i veure córrer en petits remolins les fulles seques de la suau tardor esletiana. Al local hi havia poca gent, semblava que aquell dia molta gent havia preferit quedar-se a casa...
Guanyador del premi Juli Verne de Ciència-ficció de 1995.
Més sobre l'autor:
- Jordi Solé a la wikipèdia
Crítiques i ressenyes
- Els silencis d'Eslet a la biblioteca del Kraken
- Breu ressenya de Manuel Joan i Arinyó al web de la SCCFF
Consulta i vota les millors obres de la ciència ficció catalana a la gran llista