 |
| Metropolisposter |
Masriera imagina una societat impersonal, on s'intenten eliminar les diferències fent servir noms tan deshumanitzats com 0-0-100 o S.P.46-590. Es limita l'alçada dels individus a 1,65 metres, qui superi aquesta mida ha d'anar-se'n a un altre país on se'ls accepti. S'utilitza un nou idioma mescla de l'anglès i l'alemany amb paraules del francès, italià i japonès. Tothom vesteix igual i l'estat ho decideix absolutament tot. Per compensar els ciutadans disposen de mitja hora al dia per criticar tot el que vulguin.
La ciutat viu gràcies als turistes que visiten entre d'altres la Catedral, edifici que s'ha d'enderrocar ja que el Parlament ha decidit que Déu no existeix. En el seu lloc s'hi construirà un gran generador d'ones destructives.
La societat està dividida en dos grups: els empleats de l'estat i els aturats. Quan es canvia de govern qui treballava passa a estar aturat i viceversa. El partit que aconsegueixi donar feina a més gent serà el que governi.
 |
| Lluís Masriera i Rosés (1872 - 1958) |
Lluís Masriera va ser un gran apassionat del món del teatre. Treballant principalment en el sector amateur, però arribant a nivell de professional. Va presidir la Federació Catalana de Societats de Teatre Amateurs, i va fundar la Companyia Belluguet. Participava activament en tots els rols ja fos com a director d'escena, actor principal, escenògraf, etc. A part del teatre, Masrieara, era un artista polifacètic. Les seves obres més reconegudes són la pintura i la joieria. Algunes d'elles es poden visitar al MNAC.
Nota final: bona part de la informació d'aquest article s'ha obtingut del que va escriure Sebastià Roig al número 1 de la revista Tentacles.
