6/1/21

Resum 2020

Per fi s'ha acabat el 2020. Any de novel·la postapocalíptica de baix pressupost. Per sort, l'any no ha sigut tan dolent pel que fa a la ciència-ficció en català, com a mínim, si parlem de llibres. 

Entrem directes en matèria a repassar el que el 2020 ha suposat per la ciència-ficció i la fantasia (sí, aquest cop hem de parlar de fantasia també) en català. I comencem per les principals novetats que s'han publicat d'autors d'aquí.

No ha sigut un any molt prolífic de novetats originals en català comparat amb els anteriors, però no ens podem queixar. Males Herbes ens ha portat dos reculls de relats, Extraordinàries, amb el que obríem l'any, un recull de "noves autores de l'insòlit". I Estimades màquines, de Carme Torras, una veterana del gènere. Mai Més s'ha estrenat amb autors d'aquí, recuperant Els dits de la bruixa de Tamara Romero i publicant la nova novel·la de Marc Pastor (o Víctor Negro, no ho sabrem mai) L'Horror del rèquiem. Sergi G. Oset s'ha passat a la novel·la amb Adzum i el Monoculars: Fusió!

Pel que fa a les traduccions ha sigut un any realment bo, novetats i clàssics per a tots els gustos. Destaquen: Així es perd la guerra del temps de Amal El-Mothar i Max Gladstone (obra multipremiada internacionalment) o Exhalació, un recull de relats de Ted Chiang. En l'apartat de clàssics, Bradbury, Silverberg o Haden. 

A més, aquest any tenim retorns sonats. Reedicions de qualitat com Neuromàntic de Gibson, Flors per a l'Algernon de Keyes o Andrea Víctrix de Villalonga.

No podem tanca el resum de novetats sense parlar de la gran notícia. Terry Pratchet en català! Després de molts anys reivindicant aquest autor, Mai Més ens van donar l'alegria de l'any anunciant que publicarien totes les obres de Discmón. I no ens oblidem de Le Guin, ja que Raig Verd ha començat a reeditar la saga de Terramar. I Stephen King a Males Herbes. 

Festivals, cinemes i teatres no han pugut seguir amb els seus actes. Molts suspesos o ajornats com la CatCon, alguns en línia com el Saló del Manga (o Manga Barcelona com es diu ara), o híbrids com el Festival de cinema fantàstic de Sitges. I és que del confinament no s'ha salvat ningú.

La notícia trista de l'any va ser la mort de Víctor Nubla. Poc després de publicar Metal·lúrgia a Males Herbes. Artista multidisciplinar que sens dubte ja trobem a faltar.

Els premis Ictineu es van haver d'entregar en un acte en línia a la tenda Gigamesh. Aquest any s'incorporaven els premis Alba a millor novel·la juvenil organitzats per l'associació El Biblionauta. Els guanyadors van ser L'impostor de Viena de Pol Castillejos i La veu de les ombres de Frances Hardinge. Els Ictineu més destacats van ser per Metal·lúrgia de Víctor Nubla, Satèl·lits d'Elisenda Solsona i Alba d'Octavia Butler. A Les Rades Grises podeu llegir una crònica completa.

Pel que fa a aquest blog, s'ha quedat una mica estancat. Durant el mes de març, es va intentar una lectura compartida de la novel·la Ciutat de Clifford D. Simak que Editorial Chronos va publicar en català. I el febrer la primera crònica d'un esdeveniment, la visita al CCCB de Cassandra Khaw. Llàstima que no hem pogut tornar a sortir de casa. També s'ha continuat l'evolució de La Biblioteca dels Rucs Elèctrics, una llista amb totes les obres de ciència-ficció que s'han publicat en català. I també El segon torneig mundial de ciència-ficció traduïda al català i la llista dels millors autors fantàstics.

I fins aquí el resum del 2020, esperem un 2021 millor, amb més llibres i menys virus. Ens veiem al ciberespai!

 

3/4/20

Lectura compartida: Ciutat - Clifford D. Simak - Final

Vuitena i última part de la lectura de Ciutat de Clifford D. Simak. Torbareu tota la informació aquí.
** Alerta espòilers. A partir d'aquest punt esbudellem el novè  i últim relat del llibre Epíleg. Si no l'has llegit, no continuïs. **

L'epíleg no formava part de la història original, com ens informa l'autor en la nota. És un relat extra que va escriure 20 anys més tard i ens explica què li passa a en Jenkins.

De fet, ens explica més coses, que la terra està buida, els gossos i els humans han marxat, no hi queden robots ni animals, només el gran edifici de les formigues, ratolins, algun insecte i animals marins. I en Jenkins, sol i avorrit.

Formigues tampoc n'hi ha, l'edifici s'enfonsa i en Jenkins hi entra i descobreix que està buit. Poc després arriba una nau, amb robots que l'animen a marxar amb ells. Dubta, però decideix que els ratolins tenen dret a seguir el seu camí evolutiu.

Notes:
  • Bon relat extra per complementar la història principal. Sempre és bo saber més d'en Jenkins. #TeamJenkins
  • Crec que en Jenkins és més humà que els humans ja. 
Notes al llibre:
  • Primer de tot toca felicitar a la gent de Chronos per la bona feina feta. Molt bon llibre i molt bona edició.
  • Com hem vist capítol a capítol és un llibre que toca molts més temes del que sembla inicialment.
  • En alguns moments m'ha recordat alguns dels temes que toca Asimov, el planeta Solaria, robots mil·lenaris... Tot i que és Simak qui publica primer i pot ser font d'inspiració per a Asimov i la resta d'autors.
  • Aquest salt temporal en cada relat, mantenint els lligams amb els anteriors, aconsegueix donar una visió molt bona de l'evolució del món, la humanitat i els gossos.
  • I un punt negatiu, ja ho vaig comentar en algun dels relats anteriors, no hi ha dones. Només una té un paper secundari mig rellevant en un dels relats. 
Fins aquí aquesta lectura compartida, podeu seguir deixant comentaris en cada entrada si uns inspira alguna reflexió. Salut i ciència-ficció!

30/3/20

Lectura compartida: Ciutat - Clifford D. Simak - Part VII

Setena part de la lectura de Ciutat de Clifford D. Simak. Torbareu tota la informació aquí.
** Alerta espòilers. A partir d'aquest punt esbudellem el vuitè relat del llibre La manera més simple. Si no l'has llegit, no continuïs. **

Més mil·lennis passen i els humans no han tornat. Els gossos, juntament amb la resta d'animals, poblen la Terra. De fet, la Terra i mons d'altres dimensions, ja que la superpoblació causada per la falta de caça fa que no hi càpiguen tots. I alguns animals es rebel·len contra aquest èxode.

Els robots comencen a construir un edifici i ningú sap perquè ho fan. L'edifici creix sense aturador. I mentrestant en Jenkins torna, sense saber com, creua de nou l'espai entre mons. Finalment descobreixen que són les formigues, les que va fer evolucionar en Joe (el mutant) que han seguit un camí i són capaces de controlar els robots. L'edifici creix tan ràpidament que expulsarà la resta d'animals del planeta en uns segles.

En Jenkins no sap com solucionar el problema i ho consulta amb en Jon Webster que està hibernant a Ginebra. La solució és fàcil, fumigar. Matar-les totes.

Notes:

  • Formigues dominant robots! Sí! Això dóna per una pel·lícula de sèrie B brutal.
  • Ja sabem perquè no hi ha rastre dels humans al món dels gossos. Enigma resolt.
  • S'ho pren prou bé en Jon Webster que el despertin del son etern per preguntar-li com acabar amb les formigues.
  • Així acaba la història original. El final és prou rodó. Com en la resta de relats no explica què passa però queda bastant clar.
  • Es podrien fer un grapat de spin-off: els "humans de Júpiter", la vida dels robots salvatges, els mutants, les formigues!

Frase destacada:
  • Val més perdre un món que tornar a matar

29/3/20

Lectura compartida: Ciutat - Clifford D. Simak - Part VI

Sisena part de la lectura de Ciutat de Clifford D. Simak. Torbareu tota la informació aquí.
** Alerta espòilers. A partir d'aquest punt esbudellem el setè relat del llibre Isop. Si no l'has llegit, no continuïs. **

Han passat molts anys. Els gossos han aconseguit comunicar-se amb la resta d'animals i ensenyar-los la seva ètica. Cap ésser viu no en mata a un altre, ni els llops ni els ossos es dediquen a caçar. En Jenkins encara els fa de guia. I han fet més progressos encara, han travessat la porta al món dels follets i comprovat que no es pot viatjar pel temps.

Però un grup d'humans va sobreviure, el fill de l'últim Webster i els seus amics que jugaven a sobreviure a la natura ho van haver de fer de veritat. Generacions van passar fins que els van trobar i salvar. Però ah l'home, té alguna cosa a dins que el fa diferent, i al final va reinventar l'arc i la fletxa i el va fer servir i va matar.

En Jenkins busca ajuda en els mutants, però ja no hi són. Els seus castells estan buits i on hauria d'haver-hi habitacions hi ha un desert, un altre món. Està sol per salvar la societat construïda durant mil·lennis amb els gossos.

I llavors l'inesperat, un follet s'enfronta a en Webster, i l'humà aconsegueix espantar-lo i fer-lo fugir. Però just a temps en Jenkins llegeix la ment al follet i sap com viatjar als altres mons. I decideix fer-ho i endur-se els pocs humans que queden, per començar de nou amb ells i deixar els gossos sols i sense l'àncora dels humans.

Notes:

  • Sembla que Simak té molt poca fe amb els humans i les seves capacitats per no matar. I vosaltres? També penseu que passi el que passi l'ésser humà tindrà aquest instint assassí a dins?
  • Es van tancant temes, ja sabem que els mutants han marxat i ara, també, els humans. El món que plantegen els gossos en les notes prèvies cada cop és més a prop.
  • Interessant com en un parell de frases introdueix tota una teoria sobre el temps i la impossibilitat de viatjar al passat.
  • Isop? Estarà relacionat amb les faules d'Isop el grec?
  • Només un relat i l'epíleg. Està sent un gran viatge, l'evolució al llarg dels relats i dels anys és molt interessant.

27/3/20

Lectura compartida: Ciutat - Clifford D. Simak - Part V

Cinquena part de la lectura de Ciutat de Clifford D. Simak. Torbareu tota la informació aquí.
** Alerta espòilers. A partir d'aquest punt esbudellem el sisè relat del llibre Hobbies. Si no l'has llegit, no continuïs. **

Finalment els homes marxen a Júpiter. Només en queden un grapat vivint a Ginebra sense res a fer. La terra, o la zona que coneixem, està poblada de robots rebels i mutants. A l'antiga casa dels Webster ara hi viu en Jenkins i els gossos que parlen.

Els gossos estan fent avanços importants. Quan en Jon Webster visita l'antiga casa de la família li expliquen que poden escoltar el món dels follets, éssers d'altres dimensions. Estan creant una nova societat, basada en uns valors i ideals molt diferents dels dels humans.

Després de la visita en Jon decideix que és millor deixar els gossos seguir el seu camí sense interferències humanes i activa el mecanisme de seguretat de Ginebra, aïllant tots els humans de la resta del món. Tots?

Notes
  • Tots els humans han quedat aïllats? El fill d'en Jon estava fora explorant el món i vivint com homes primitius.
  • Interessant aquesta capacitat dels gossos per escoltar altres dimensions. Comencem a veure els gossos com es mostren en les notes prèvies.
  • Alguns humans estan en estat d'hibernació (o això ens diuen) Despertaran en següents relats?
  • M'intriga saber que preparen els mutants i els robots rebels. Ho descobrirem?
  • Les decisions dels Webster sempre són curioses i les que menys t'esperes.
  • En Jenkins sempre està al mig de tot, innocent o manipulador?
Frases destacades:
  • Som massa rics. Tenim massa coses. Ens ho van deixar tot. Ens ho van deixar tot i no ens van deixar res.


21/3/20

Lectura compartida: Ciutat - Clifford D. Simak - Part IV

Quarta part de la lectura de Ciutat de Clifford D. Simak. Torbareu tota la informació aquí.
** Alerta espòilers. A partir d'aquest punt esbudellem el quart i el cinquè relat del llibre Deserció i Paradís. Si no els has llegit, no continuïs. **

Deserció
Ja ens avisen a les notes prèvies, aquest relat és el més estrany. Júpiter, els humans hi estan fent experiments per poder-hi viure, com ja han fet en molts altres planetes. Una màquina transforma els humans en éssers de Júpiter adaptats a les característiques d'aquest planeta, però cap torna. S'han mort tots?

Després d'enviar l'últim candidat al que sembla una mort segura, és el mateix director, en Fowler, el que decideix fer el pas. Ell i el seu gos es converteixen, l'última opció per comprovar si els humans poden viure en aquest planeta.

I la sorpresa és que sí, que poden viure-hi. I no només això, sinó que les capacitats mentals augmenten de forma infinita al fer la transformació. Fins i tot el gos és capaç de comunicar-se amb l'humà, bé més aviat és l'humà qui és capaç d'entendre l'animal. Veien les millores, decideixen anar a explorar, com probablement han fet la resta d'humans transformats. Algun dia ja tornaran,

Paradís
Finalment, en Fowler decideix tornar i avisar als humans del paradís que és Júpiter, només han de renunciar a la seva humanitat i convertir-se. Això xoca amb les idees del President Webster (ja els trobàvem a faltar!) que vol que la humanitat segueixi el seu curs d'evolució, ara que estan avançant tan ràpid.

També torna en Joe, que ja ha desxifrat la filosofia Juwain i l'ofereix a en Webster. Sabem per fi, que implica aquesta filosofia, una capacitat per entendre's molt superior, que permet als humans veure les idees des del punt de vista dels altres.

En un moviment inesperat, en Joe aconsegueix enviar la filosofia a tothom, de manera que quan en Fowler expliqui com és el paradís jovià, tothom se'l creurà i fugirà a Júpiter. En Webster ha d'actuar, ara que té la filosofia Juwain ha d'evitar que en Fowler parli. I decideix recuperar la pistola d'un dels seus avantpassats ara que fa 150 anys que no hi ha hagut cap assassinat. I acaba així WTF!

Notes

  • Tinc una debilitat especial per les descripcions dels planetes gasosos que es fan en la ciència-ficció clàssica.
  • Filosofia? No seria més un desbloqueig de la ment humana? Suposo que no tindria una paraula millor en el seu moment.
  • Sembla que haurem d'esperar molt perquè no hi hagi violència entre humans :(
  • Primera dona amb cert protagonisme! 
  • No acabo de veure que els homes i els gossos estiguin al mateix nivell. Sembla més una relació amo - esclau.
  • Doncs aquest final no me l'esperava, tot obert, veurem com si seguim aquesta línia o fem un altre salt temporal. 
  • I només estem a la meitat!