9/7/18

The Leftovers - Tom Perrota

Milions de persones han desaparegut de la Terra de cop i volta. Sense avís. Sense motiu. Alguns dels que queden hi busquen explicacions científiques, però els més fanàtics creuen que es tracta d'un esdeveniment religiós i proliferen tota mena de sectes. En Kevin Garvey, l'home concret davant l'abstracció, procura mantenir una aparença de normalitat malgrat que la seva pròpia família s'està desintegrant: la seva dona s'ha unit al Residu Culpable, una secta local que traspua problemes, i el seu fill Tom segueix un profeta anomenat Sant Wayne. Només queda la seva filla, la Jill; però ja no és la noia dolça que ell coneixia. 
The Leftovers és una novel·la pertorbadora i emotiva que ens parla de la facilitat amb què la fe pot conduir al fanatisme, i de com persones normals reaccionen davant de fenòmens extraordinaris.
Traductora: Marta Pera Cucurell

Premi Ictineu 2015 a millor novel·la traduïda 

Més sobre l'autor:
* Tom Perrota a la wikipedia
* Pàgina oficial de Tom Perrota

Més sobre la traductora:
* Breu biografia de Marta Pera al web de Llegir en català
* Bloc de Marta Pera Cucurell

Crítiques i ressenyes:
* The Leftovers al web El Biblionauta
* The Leftovers al bloc Sóc el que llegeixo
* The Leftovers: el món convertit en una capsa de records Núria Juanico al web Núvol

Trobareu The Leftovers al web de l'editorial Periscopi i a les millors llibreries.


24/6/18

Ciència ficció catalana al cinema

Aprofitant que d'aquí menys de dos mesos s'estrena la versió cinematogràfica de L'any de la plaga de Marc Pastor, perquè no repassem les últimes adaptacions que han portat a la gran pantalla alguns dels llibres top de la nostra llista?

L'any 2015, en el Festival internacional de cinema fantàstic de Sitges, s'estrenava Segon Origen. Adaptació de l'obra de referència de la ciència-ficció catalana: Mecanoscrit del segon origen de Manuel de Pedrolo. 

La pel·lícula va començar a gestar-se el 2009 però la mort de Bigas Luna el 2013, productor i director del film, va representar un cop molt dur. Carles Porta en va agafar les regnes i el 2014 va començar el rodatge. Protagonitzada per Rachel Hurd-Wood com a Alba i Andrés Batista i Ibrahim Mané (com a Dídac).

Fitxa de Mecanoscrit del segon origen
Fitxa a IMDB
Cartell promocional de Segon Origen
Una de les altres grans novel·les de la literatura fantàstica catalana és La pell freda d'Albert Sánchez Piñol. Estrenada l'any 2016, també en el festival de Sitges, està dirigida pel francès Xavier Gens i protagonitzada per Aura Garrido, David Oakes i Ray Stevenson. És una producció internacional, rodada entre Islàndia i Lanzarote i gravada originalment en anglès.
Fitxa de La pell freda(novel·la)
Fitxa a IMDB

Cartell promocional de La pell freda
I arribem a la tercera novel·la/pel·lícula, la que ens ha empès a escriure aquest article: L'any de la plaga de Marc Pastor. Tot i que encara no s'ha estrenat per al gran públic en el moment de publicar aquest article (ho farà el mes d'agost), sí que s'ha estrenat en el Festival Internacional de Cine de Guadalajara el 10 de març de 2018. 

Rodada entre Barcelona i Mèxic, la pel·lícula està dirigida per Carlos Martín Ferrera i protagonitzada per Ivan Messaguer.

Fitxa de L'any de la plaga (novel·la)
Fitxa a IMDB

Cartell promocional El año de la plaga

Bonus: Hi ha una altra novel·la de la llista que s'ha adaptat al cinema, però en fa 30 anys. Procés de contradicció suficient de Manuel de Pedrolo, es va estrenar el 1988 com Garum (Fantástica contradicción). Dirigida per Tomás Muñoz i protagonitzada Tony Isbert, Nuria Hosta o Enric Major entre altres.
Fitxa de la novel·la Procés de contradicció suficient


En voleu saber més sobre literatura catalana i cinema? Consulteu aquests enllaços:



10/6/18

Crucifeminació - Manuel de Pedrolo

Una matinada de l’any 2081 apareix en una plaça pública una dona embarassada i crucificada, sense que ningú en conegui la procedència. Enmig del borrombori que causa aquest fet, infanta un nen que és immediatament anomenat Definitiu i considerat la segona encarnació de Déu a la terra. Aquests són els fets que ens narra un dels documents de diversa procedència que conformen la ficció de Crucifeminació, i que són complementats o refutats per la resta d'informes i escrits que l’acompanyen, i que han anat apareixent en diferents moments al llarg del temps.
Manuel de Pedrolo construeix en aquesta obra una crítica a la creació dels mites religiosos i a la manipulació que aquests pateixen en mans de les autoritats polítiques, eclesiàstiques i fins i tot mèdiques. Crucifeminació és una obra experimental que juga amb la forma i el contingut, que va més enllà dels gèneres i que posa de manifest la voluntat de l’autor d'explorar les diferents tècniques literàries per tal de dignificar la literatura catalana. Escrita el 1981 però publicada per primera vegada el 1986, s’emmarca dintre del cicle de novel·les sobre els mites ancestrals que es completa amb Procés de contradicció suficient(també recuperada per Orciny Press) i Múltiples notícies de l’Edèn.




Més sobre l'autor:
* Manuel de Pedrolo a la wikipèdia.
* Biografia al web de la Fundació Pedrolo 

Crítiques i ressenyes:
* Crucifeminació a la Biblioteca del Kraken
* Crucifeminació al web El Biblionauta
* Crucifeminació al bloc Especulacions d'un Neanderthal

Trobareu Crucifeminació a les millors llibreries i al web d'Orciny Press

Consulta i vota les millors obres de la ciència ficció catalana a la gran llista.

27/5/18

Els desposseïts - Ursula K Le Guin

En Shevek, el protagonista, és un físic que intenta desenvolupar una teoria temporal general. Anarres, el seu planeta, és en teoria una societat sense govern o institucions autoritàries. Però fent recerca, es va adonant que la revolució que va crear aquest món està estancada, envoltada de murs que haurà d'enderrocar. Les estructures de poder comencen a sorgir allà on no n'hi havia. En aquest moment decideix emprendre un viatge molt arriscat al planeta original, Urras, buscant un diàleg obert entre els dos mons per poder divulgar les seves teories lliurement fora d'Anarres. La novel·la detalla la lluita per alliberar-se que ha de dur a terme tant a Urras com al seu propi món, Anarres.

Els desposseïts d’Ursula K. Le Guin és un clàssic de la ciència-ficció, reclamada com la millor literatura des del feminisme i des de la construcció de la primera utopia que no està basada en un imperi.  Una novel·la imprescindible, d'una profunda crítica social i política, escrita amb l’habilitat i el detallisme del que només és capaç Le Guin.

Traductora: Blanca Busquets
Premi Ictineu 2019 a millor novel·la traduïda al català.

Més sobre l'autora:
* Ursula K Le Guin a la wikipèdia


Més sobre la traductora:
* Breu biografia de Blanca Busquets al web de Ragi Verd

Crítiques i ressenyes:
* Els desposseïts a Les Rades Grises: Utopies eternes
* Marta Vilà parla d'Els desposseïts a Núvol
* Els desposseïts al blog Llibres, i punt.
* Els desposseïts a El Biblionauta

Trobareu Els desposseïts al web de Raig Verd i a les millors llibreries

13/5/18

Introducció a l'ombra - Manuel de Pedrolo

“Introducció a l’ombra” entra de ple al camp de l’absurd, si més no en aparença. Ens ofereix, gairebé de bursada, una situació fantàstica, el patetisme de la qual és refrenat per un tractament rigorosament realista i per la minuciosa lucidesa del protagonista, empresonat en un cercle sense fissures, en una solitud inexorablement geomètrica. Una acció monolítica que no admet progrés ni mutació, a penes amenitzada pels vagues ressons dels de “fora”, absorbeix totalment la narració i l’enfonsa en un clima agònic que molt aviat domina també el lector i l’acompanya fins al desnuament.

Més sobre l'autor:
* Manuel de Pedrolo a la wikipèdia.
* Biografia al web de la Fundació Pedrolo 

Crítiques i ressenyes:
* Introducció a l'ombra al web La Biblioteca del Kraken
* Introducció a l'ombra al web El Biblionauta
* Presoner d'un mateix, ressenya al web Les Rades Grises

Trobareu Introducció a l'ombra al web de Pagès Editors i a les millors llibreries.

Consulta i vota les millors obres de la ciència ficció catalana a la gran llista.


30/4/18

Enxarxats - Carme Torras

Després d'haver passat uns anys en una universitat americana, la Júlia torna a Barcelona i li assignen el despatx d'una catedràtica que s’acaba de jubilar. S’endú una sorpresa majúscula quan a l’ordinador, que han reformatat, hi troba la correspondència i les contrasenyes de la professora. La temptació d'aprofitar-se'n és massa gran, i, a mesura que s’endinsa en webs exclusius i projectes secrets, se li obre un món que l’enlluerna i l’angunieja alhora. Més quan una icona en forma d'aranya se li instal·la a la pantalla i la bombardeja amb missatges que l’animen a resoldre dilemes morals i a documentar-se sobre tècniques d'influència en les xarxes socials. Fins i tot, aplicacions quotidianes, com l’horòscop del mòbil i els aforismes del salvapantalles, ara li sembla que intenten manipular-la. Carme Torras, doctora en informàtica i professora d'investigació a l’Institut de Robòtica, ens planteja una novel·la d'anticipació ambientada en el nostre present, una història inquietant sobre les possibilitats d'internet i sobre les responsabilitats i implicacions que comporta la nostra constant interacció dins la xarxa.

Guanyadora del Premi Ictineu 2018 a millor novel·la en català.

Més sobre l'autora:
* Carme Torras a la wikipèdia
* Perfil professional (anglès) de Carme Torras


Crítiques i ressenyes:
* Enxarxats al web El Biblionauta
* La teranyina tecnològica per Marc Soler al Núvol
* Enxarxats al blog Dreams of Elvex
* Enxarxats, la immortalitat a la xarxa al blog Estrelles de paper
* Enxarxats al web La Biblioteca del Kraken
* Enxarxats al blog El fil d'Ariadna

Trobareu Enxarxats al web de les Males Herbes i a les millors llibreries. I podeu llegir-ne un fragment a Vilaweb.

Consulta i vota les millors obres de la ciència ficció catalana a la gran llista.