Càpsules Hoi-Poi - La tecnologia de Bola de Drac

Las mítiques càpsules Hoi-Poi han marcat a molts joves d'aquest país. Qui no ha somiat disposar d'aquests petits dispositius capaços d'emmagatzemar un cotxe o una casa portàtil.

Inventades pel Dr. Brief, pare de la Bulma, i propietat de la Capsule Corp. aquestes càpsules van ajudar incomptables vegades en Son Goku i els seus amics en la cerca de les Boles de Drac i a salvar el món i tot l'univers múltiples vegades. 

Estoig amb les càpsules Hoi-Poi

I és que Bola de Drac va introduir a una gran quantitat de petits catalans (i no tan petits) el món manga i la cultura japonesa. Amb permís del Dr. Slump, Bola de Drac va ser la gran sèrie que tota una generació desitjava veure després del cole. Ja fos a la tarda, al migdia, al matí o, posteriorment, a la nit, en Son Goku, la Bulma, el Fullet Tortuga i tots els seus amics i enemics ens feien passar molt bones estones davant el televisor. 

Us preguntareu que hi fa una sèrie de lluites i aventures en un bloc de ciència ficció, doncs bé, la tecnologia que apareix en aquesta sèrie és digna de les ments més brillants de la ciència ficció. Des de les càpsules Hoi Poi amb les que obria aquest article o el radar que et mostrava on hi havia una bola de drac amb una precessió mili mètrica són dos petites mostres de la tecnologia usada.

Càpsula per viatges espacials

Els que hagueu vist la sèrie recordareu molts d'aquests aparells. Tenim naus espacials de tot tipus, des de les boles individuals que fan servir en Radix o en Vegeta fins a grans estacions amb totes les comoditats creades per la mateixa Bulma. També és ella qui inventa una màquina capaç de viatjar en el temps, amb la inscripció Hope  (Esperança). 

Més invents de la Bulma són les sales d'entrenament amb supergravetat, traductors per comunicar-te amb tot tipus d'animals, el dispositiu que vestia automàticament en Son Gohan per convertir-se en Gran Guerrer del Vent o un altre dispositiu que t'encongia a la dimensió d'un ratolí. 

Màquina del temps

D'altre planetes també ens arriben descobriments com els teixits especials dels Guerrers de l'espai super flexibles o els aparells que permetien calcular l'energia de les persones. No ens podem oblidar dels robots, n'apareixen de tot tipus. Humans millorats amb tecnologia com l'A20, androides com el grup A18, A17 o A16. En Cèl·lula, un bioandroide creat a partir de l'ADN dels més grans lluitadors de la Terra. I robots tan simpàtics com el Giru

I és que a molts de nosaltres aquestes petites pinzellades de tecnologia futurista que apareixien entre combat i combat ens van anar desviant cap aquest fantàstic món de la ciència ficció.

Giru

Radar de boles de drac

Lector d'energia vital

Nota: imatges extretes de DragonBall Wikia 

PD: si sou fans de Bola de Drac, hi ha una wikipedia en català on tots podeu participar: boladedrac.wikia.com

Homes artificials, 100 anys de ciència ficció en català

Molts mitjans s'han fet ressò recentment de l'efemèride  i és que el 2012 va fer 100 anys de la publicació de la primera novel·la de ciència ficció en català. Homes artificials de Frederic Pujulà, publicada originalment per Biblioteca Joventut el 1912.


La ciència ficció feia ja uns anys que s'havia posat en marxa. Frankenstein de Mary Shelly (1818), Jules Verne amb De la Terra a la Lluna (1865) o H.G. Wells amb la Màquina del temps (1895), estaven obrint el camí del que seria un nou gènere. Frederic Pujulà escriptor, periodista i gran defensor de l'esperanto va ser l'iniciador de la ciència ficció al nostre país.

El misteri de la generació ja no era més un misteri; tenia lloc allí, davant dels nostres ulls; podíem veure'l i observar-lo; podíem seguir-ne les fases pas a pas... Els òvuls s'estengueren com uns llavis petoners envers les espermes, aquestes s’hi aproparen i, com embriagues d'amor  s’hi deixaren absorbir i encloure; els tubs capil·lars, en virtut de la teoria del sifó, començaren a transportar la fibrina, la lecitina i el sucre, i..., oh força de la suggestió!, hi hagué un moment que va semblar-nos a tots que el termòstat, les campanes de vidre, els dipòsits de sucs alimentosos, tots els aparells i totes les llurs peces tremolaven de fruïció, frisaven, gaudien de la presència d'aquell acte. Nècia suggestió dels homes, que, malgrat llur ciència, no poden sostreure’s a la idea de la influència del sistema nerviós en tots els actes vitals!... A Homes artificials, Pujulà ens presenta un científic entestat a crear una humanitat nova de superhomes que substitueixi la societat actual, decadent i corrompuda.

Portada de la reedició

Reeditada recentment per Pagès Editors, en podeu llegir les primeres pàgines al seu web, i també comprar tan l'edició en paper com la digital. Si voleu llegir algunes de les revisions del llibre:

- Blog Males Herbes
- Des de la Mediterrània


Consulta i vota les millors obres de la ciència ficció catalana a la gran llista

La gran enquesta

No us heu preguntat mai quina és la millor novel·la de ciència ficció en català? Jo sí, aquest és un dels motius que em va empènyer a iniciar aquest bloc.

Ja fa més de 100 anys que s'escriu ciència ficció en català, és un temps suficient com per haver fet obres realment destacables. Per això, vull que m'ajudeu a seleccionar les millors, les més destacades, aquelles obres que podrien rivalitzar amb els grans autors internacionals del gènere.

Després d'investigar per la xarxa, preguntar i llegir sobre la ciència ficció catalana he fet una primera llista amb 25 obres variades. Segur que en falten, potser en sobra alguna i tot. Però de moment són les que he trobat, amb el temps espero poder ampliar-la.

ACTUALITZACIÓ:  La llista ha estat actualitzada i ja compta amb més de 50 obres de tots els estils, amb l'assessorament dels que més saben sobre ciència ficció a casa nosta. Ara és hora que tots participeu i voteu les novel·les que més us agradin.


Aquí teniu l'enllaç amb l'enquesta.
Tots a votar!!

Gràcies per participar.

Eva, la pel·lícula

Any 2041: En un futur proper, en el qual els éssers humans viuen acompanyats per criatures mecàniques, l'Àlex, un prestigiós enginyer cibernètic, torna a Santa Irene amb un encàrrec molt específic de la Facultat de Robòtica: la creació d'un nen robot. Durant aquests deu anys d'absència, el seu germà David i la seva dona Lana han continuat amb la seva vida.

La rutina de l'Àlex però, es veurà alterada de forma casual i inesperada per l'aparició de l'Eva, la increïble filla de la Lana i en David, una nena especial i magnètica, que des del primer moment estableix una relació de complicitat amb ell. Junts emprendran un viatge que els precipitarà a un final revelador.

Així es presenta una de les millors pel·lícules de ciència ficció produïdes a casa nostra. Dirigida per Kike Maíllo i protagonitzada per Daniel Brühl, Marta Etura, Lluís Homar i Clàudia Vega, aquest film futurista va obrir el Festival de Sitges el 2011 i va guanyar el Gaudí a la millor pel·lícula catalana, entre molts altres premis. 

A la web oficial, a part de trobar tràilers, imatges i informació variada sobre la pel·lícula, hi ha un EmoTest, per descobrir la vostra personalitat.

Pagès Editors

Pagès Editors és una editorial nascuda a Lleida l'any 1990 de la mà de Lluís Pagès Marigot. Centrada en la publicació en llengua catalana, porta més de dos mil títols publicats i diverses col·leccions i línies editorials, entre elles l'única en català de ciència ficció.

Des de l'any 2000, i a un ritme de dues obres per any, aquesta col·lecció disposa ja de 25 llibres al mercat i un 26è a la impremta. Dirigida per Antoni Munné-Jordà, la col·lecció "Ciència-ficció" combina la publicació de traduccions de grans autors internacionals amb les millors obres fetes a casa nostra.



Per exemple, han reeditat la primera novel·la de ciència ficció catalana Homes artificials de Frederic Pujulà i clàssics com Manuel de Pedrolo amb Aquesta matinada i potser per sempre. L'últim premi Ictineu, La febre del vapor de Jordi Font-Agustí o La mutació sentimental de Carme Torras, guanyadora del premi Pedrolo 2007 i Ictineu 2009 també formen part de la col·lecció.

D'autors internacionals destaca un dels clàssics com és Jules Verne amb La caça del meteorit. I també Orson Scott Card amb una antologia dels seus millors contes Retrets i lloances inclou entre d'altres el conte El Joc d'Ender que l'autor posteriorment ampliaria per fer-ne una novel·la guanyadora dels Premis Hugo i Nebula.

La llista comença a ser llarga, i esperem que ho sigui més en el futur. En aquest enllaç trobareu tots els llibres que han publicat en la col·lecció. 

Hi ha ciència ficció en català?

Buscant informació sobre la producció catalana de ciència ficció em vaig troba aquest interessant article de 1999. En ell, Antoni Munné Jordà, es pregunta sobre aquest gènera en la literatura catalana.


"Es podria plantejar, si justament ara que la ciència-ficció és present arreu cal entretenir-se a destriar-ne un espai propi. Penso que sí, per això faré balanç d'allò que tenim, de les mancances i, finalment, faré unes propostes." 

Com diu en la introducció, en l'article es parla dels primers contactes amb el gènere d'escriptors com Pere Calders, Rusiñol o Folch i Torres. Dels problemes després de la guerra de la primera generació d'autors catalans als quals mancaven referents internacionals. I de com es recupera el gènere a casa nostra progressivament amb la segona i tercera generació d'escriptors. Per acabar, apunta a la falta de ciència en les obres actuals i dóna algun consell a aquells que vulguin escriure ciència ficció en català.

Llegiu l'article sencer al web de escriptors.cat