19/3/20

Lectura compartida: Ciutat - Clifford D. Simak - Part II

Segona part de la lectura de Ciutat de Clifford D. Simak. Torbareu tota la informació aquí.
** Alerta espòilers. A partir d'aquest punt esbudellem el segon relat Un espai atapeït del llibre. Si no l'has llegit, no continuïs. **

A Un espai atapeït, ens traslladem unes quantes generacions al futur, a la residència dels Webster. És l'enterrament del rebesnét (si no m'he descomptat) d'en Webster que coneixem al primer relat.

Coneixem en Jenkins el robot majordom de la família. Que hi ha vida a Mart i que els terrícoles hi viatgen sovint. De fet, el protagonista del relat és molt amic d'un marcià, gràcies a l'estada de cinc anys que va passar al planeta vermell.

Però un dels moments claus és quan el fill Webster viatja a Mart i el seu pare s'adona que té agorafòbia. Tindran tots els humans el mateix problema? Els dubtes l'assalten. Però el tema es complica més quan una trucada l'avisa que el seu amic de Mart necessita una operació urgent que només ell pot fer, però ha d'anar a Mart a fer-la. I no només està en joc la vida del seu amic, sinó també una nova teoria filosòfica que podria revolucionar-ho tot. Una nau està de camí a buscar-lo. Després de lluitar contra la por, quan ja està convençut d'intentar-ho, entra en Jenkins a informar que ha vingut una nau a buscar-lo però l'ha fet fora, que ell no surt mai de casa.

Notes
  • Interessant veure com ha evolucionat el món en aquestes 5 generacions, potser m'hauria agradat una mica més d'informació.
  • La idea del confinament ens va de perles pels temps que corren. 
  • La idea d'agorafòbia és un tema recurrent amb les tecnologies actuals (mòbils, internet...) Simak era un visionari.
  • Una mica força la malaltia de l'amic. Arribarem a saber la teoria? 
  • Sembla que els Webster s'erigeixen com a protagonistes. Els seguirem la pista.
  • En Jenkins em cau bé.
  • Segons les notes prèvies comencem a veure la filosofia i morals "actuals" dels gossos. Serà la filosofia marciana o el confinament? 
  • Encara no hi ha gossos.
Frases destacades:
  • L'habitació discutia amb ell. Parlava en la llengua muda en què les coses inanimades però familiars conversen amb un home.
  • No es podia asseure davant l'energia atòmica i construir castells entre les flames


18/3/20

Lectura compartida: Ciutat - Clifford D. Simak - Part I

Primera part de la lectura de Ciutat de Clifford D. Simak. Torbareu tota la informació aquí.
** Alerta espòilers. A partir d'aquest punt esbudellem el relat Ciutat del llibre. Si no l'has llegit, no continuïs. **

La història comença amb el "Prefaci de l'editor" que en situa de cop en un altre temps, un altre món molt lluny del que coneixem. "Què és l'home?" és el primer que llegim. Les històries que llegirem són les llegendes d'una espècie diferent de la humana, una espècie de gossos pel que ens diuen. Mite o realitat? Tots els estudiosos es decanten per la primera opció, però alguns sembla que aposten per la realitat. Ens avisen que aquest serà el relat més estrany.

Ciutat comença en un jardí on un avi enfurrunyat, l'Avi Stevens, es queixa de tot. I és que el món està canviant, l'energia nuclear i les granges hidropòniques han creat un nou paradigma. La gent abandona les ciutats per viure al camp on poden estar més amples, més lliures. També coneixem l'Ole Johnson un granger de la vella escola que tampoc està pel nou món. I el jove Adams net d'un dels antics veïns de la ciutat.

En Webster, fill (?) de l'Avi, treballa a l'ajuntament (bé, la cambra de comerç), per poc temps, dimiteix quan explota contra els polítics i les seves poques ganes d'adaptar-se als canvis. A més descobrim els renegats, un grup de gent que s'ha quedat sense feina i decideix ocupar les cases buides de la ciutat. I una organització mundial que conspira per empènyer la població a adaptar-se al nou món.

El conflicte arriba al punt àlgid quan l'ajuntament vol cremar les cases buides (al·lega que són seves, ja que els propietaris han deixat de pagar impostos), però els renegats s'armen amb l'ajuda de l'Avi, veterà de guerra. En Webster intenta mitjançar per solucionar el conflicte però al final és l'Adams qui comprar totes les cases buides i evita el desastre.

El relat acaba amb l'Adams construint una espècie de parc, memorial de la vida a la ciutat. L'Ole conserva la granja, convertint-la en granja turística.

Notes

Interessant relat que ens planteja com s'inicia un canvi de paradigma, aquella part de les històries que normalment no s'expliquen. Qüestions, dubtes i idees:
  • Utopia capitalista o la fi del sistema?
  • El talla-gespa, presenta signes de consciència?
  • Els renegats podran adaptar-se al parc?
  • La granja turística té algun futur?
  • La crítica als polítics és contundent, sembla que Simak no hi confiava massa.
  • La principal crítica, el paper de la dona.
Seguim amb el relat Un espai atapeït.




17/3/20

Lectura compartida: Ciutat - Clifford D. Simak

Fa uns quants anys vaig llegir la traducció al castellà de Ciutat de Simak. Em va semblar una molt bona novel·la (o recull de relats per ser més exactes) amb idees molt originals i plena de detalls. Ara, aprofito que la nova editorial Chronos l'ha traduït al català per fer-ne una relectura i, de pas, compartir-la amb vosaltres.

La idea és senzilla cada dos o tres dies, publicaré el resum d'un dels relats (ple d'espóilers) i comentaris random que m'hagi provocat. Si voleu, podeu passar per la secció de comentaris i deixar les vostres opinions. Podeu seguir el meu ritme de lectura o no, si us avanceu només haureu d'esperar que publiqui l'entrada corresponent, si aneu amb més calma, podeu entrar quan vulgueu a deixar les vostres idees.

El web Tor.com fa molt de temps que duu a terme aquest tipus d'articles i sempre n'he volgut fer un. Ara mateix fan una relectura de tota l'obra d'Ursula K. Le Guin començant per La mà esquerra de la foscor. Si us interessa podeu seguir-la aquí.

Però seguim amb Ciutat de Clifford D. Simak, escrita entre 1944 i 1951 en forma de relats i publicada com a novel·la fix-up el 1952. Aquesta edició en català consta de 9 relats (els 8 originals més un epíleg escrit el 1973) i la traducció l'ha realitzat Scheherezade Surià.

Aquí trobareu els enllaços a les entrades, una per cada relat, que s'actualitzaran quan hi hagi novetats (entre parèntesis la pàgina on comença el relat):
Comencem, us hi apunteu?

5/2/20

Cassandra Khaw al CCCB

Primer dilluns de febrer, temps primaveral, auditori del CCCB. Pràcticament no queden llocs buits. A l'escenari Cassandra Khaw, escriptora i guionista de videojocs.

Cassandra Khaw al CCCB
Cassandra Khaw al CCCB - Foto del CCCB
El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona presenta, dins el marc de l'exposició Gameplay, la conferència de Cassandra Khaw. La xerrada comença amb una introducció de Laura Fernández (escriptora també) explicant en quins projectes ha treballat la convidada, imatges de diversos jocs on ha participat (Fallen London, Wasteland 3, …) i el llibre, recentment publicat en català per Mai Més, Persons Non Grata.

Portada de Persons Non Grata - Mai Més
Cassandra Khaw s'arrenca amb un discurs sobre la mort, l'esperança, la solitud de l'ésser humà i com els videojocs intervenen enmig de tot aquest garbuix emocional que som els humans. Si el CCCB el publica, l'enllaçarem immediatament perquè és una joia.

Després arriba el torn de preguntes, comença la presentadora i després s'hi afegeix el públic. Us deixo un petit resum d'algunes de les més interessants distorsionades pel meu mal anglès:
  • Defensa el joc com una experiència que va més enllà de l'individu, "socialitzadora" i que ajuda a empatitzar amb els altres.
  • Sobre els videojocs i l'addicció dels més joves. Cassandra defensa la part positiva del videojoc però sent conscient de les possibles addiccions que pot generar. Remarca que hi ha d'haver confiança entre pares i fills a l'hora d'escollir jocs i limitar-ne l'ús.
  • Destaca de la seva feina a Ubisoft la responsabilitat individual dins el grup, contràriament al que es pot pensar, i la possibilitat de tenir impacte en el resultat final tot i ser una part petita del gran grup. 
  • La resposta sobre la diferència entre crear videojocs i literatura em va recordar molt la de Nick Antosca. Deixant de banda la diferència del mitjà, la literatura és un procés molt solitari, molt personal comparat amb el procés de crear videojocs.
  • Preguntada per recomanacions de videojocs per adults no-gamers proposava Life is Strange i Papers, Please.

Una bona dosi de positivisme i il·lusió, esperança en els videojocs i, per extensió, en la humanitat.

Esperem que el CCCB publiqui el vídeo de la xerrada, no us el podeu perdre! I esteu atent a les entrevistes que vagin sortint, segur que la Cassandra Khaw ens explica moltes més coses interessants.



2/1/20

Resum 2019

Un altre any s'acaba, aquest 2019 ha sigut intens en tots els sentits. I pel que fa a la ciència-ficció en català ha sigut un gran any. El que encara no sabem és si serà l'inici d'una època daurada o un miratge al mig del desert. I és que durant aquest 2019 hem gaudit d'una gran quantitat d'activitats: presentacions, xerrades, autors internacionals, la tercera CatCon, etc. Hem vit el naixement de dues editorials especialitzades en el gènere fantàstic i la consolidació de les ja existents. Així que sense més dilació comencem.

La producció de publicacions d'originals en català  anual ha sigut una mica més fluixa que altres anys, però la collita és bona i variada, amb autors consolidats i noves veus.


El que ha sigut un autèntic boom ha sigut la publicació de traduccions. Aquest any hem superat tots els records d'ençà que fem aquest resum. Autors clàssics com Octavia Butler, Ursula K Le Guin o Clifford Simak s'han trobat a les estanteries amb autèntics fenòmens actuals com Kameron Hurley, China Mieville o Rebecca Roanhorse. Brutal!


No em vull oblidar de la revista Catarsi ni l'almanac del Biblionauta, ara anomenat Freakcions, que segueixen apostant pels relats en català i que de cara aquest 2020 volen seguir creixent. Estarem atents.

Com ja és tradició s'han entregat premis Ictineu, onzena edició ja. Jo soc aquell que va matar Franco de Joan-Lluís Lluís i Els Desposseïts d'Ursula K. Le Guin s'han emportat els premis a millor novel·la original i traduïda respectivament. Els premis als millors relats han sigut per Salvador Macip amb Plàstic (Catarsi#22) i Stephen King per La Trinxadora (Torn de nit). Stephen King fa doblet amb el premi a millor antologia per Torn de nit, publicada per Males Herbes. Finalment el premi a millor portada se l'ha endut Carlos Acedo per la il·lustració de la revista del Biblionauta.

El cinema i les sèries segueixen sent un dels punts més febles. Les pel·lícules d'animació són les que més es doblen al català, cal destacar l'última de Bola de Drac (Bola de Drac Super: Broly), encara que la sèrie no es pugui veure en català. Però si una pel·lícula ha marcat el final del 2019, ha sigut Star Wars, amb L'ascens de Skywalker que posa punt final a la triple trilogia.

A TV3 hem pogut veure algunes novetats doblades, Wonder Woman per exemple o la saga Back to the Future que per fi s'ha emès en català. Pel que fa a l'apartat de sèries, només Filmin aposta pel català oferint un gran ventall de sèries i pel·lícules doblades o subtitulades, com per exemple The City and The City. I 8tv ha intentat recuperar The Misfits sense massa èxit d'audiència.
En canvi el teatre segueix sent la sorpresa, apostant per la ciència-ficció, amb obres com Una habitació buida de Marc Artigau i Clara Peya, Immortal de Bruno Oro, Anna i la màquina del temps de la companyia Dacsa Produccions o Life Spoiler de Marc Angelet i Alejo Levis. Aneu al teatre, insensats!

La CatCon es consolida amb la tercera edició i esdevé un punt de trobada del gènere fantàstic en català. A més, un bon grapat de presentacions de llibres, xerrades amb autors, taules rodones i clubs de lectura omplen llibreries i auditoris. Als ja clàssics festivals de Sitges, salons del còmic i del manga de Barcelona, sembla que si afegeixen altres festivals i convencions fora de la capital que es van consolidant de mica en mica.

I arribem al punt més il·lusionant de l'any, el naixement de dues editorials, Mai Més Llibres i editorial Chronos. Els primers en mig any i 6 llibres han revolucionat el panorama fantàstic català. I Chronos que ha apostat pels clàssics i ja té un llibre al mercat i un altre al forn. I no oblidem les ja existents com Males Herbes, edicions SECC, Raig Verd o Pagès que han seguit creixent.

Aquest 2019 també hem de lamentar la mort de Pere Morey, escriptor mallorquí que havia fet les seves incursions dins el món de la ciència-ficció amb obres com Pirenia, el país que mai va existir. En un altre ordre de notícies que ens entristeixen trobem el tancament d'una llibreria com la LowCost de Figueres, un punt de referència del fantàstic. 

Pel que fa al bloc, aquest 2019 ha sigut un any estrany i representarà un punt i a part. Les fitxes de la millor literatura de ciència-ficció en català deixaran de publicar-se aquí i passaran al web La biblioteca dels Rucs Elèctrics, un intent de base de dades de tota la ciència-ficció en català. Un dels punts més màgics de l'any va ser el I Torneig mundial de ciència-ficció traduïda al català, on s'enfrontaven a un duel a mort les principals obres del gènere traduïdes al català. 70 obres van lluitar per endur-se el trofeu, la final entre Els Desposseïts i 1984 va reunir 285 vots. L'enquesta segueix en marxa i aquest any hem rebut 135 vots. I hem estrenat la pàgina de novetats, on van apareixent totes les novetats fantàstiques en català.

I el 2020 què? Seguirem la línia ascendent respecte l'interès de la literatura fantàstica? De moment a Les Rades Grises ja ens fan un petit resum de què vindrà. Tindrem Any Perucho, centenari de Bradbury i Asimov. Ens veiem a les llibreries, que tingueu un 2020 de ciència-ficció no distòpica! 

Recordeu que podeu deixar els vostres comentaris sobre el millor del 2019 o el que més espereu del 2020.

6/5/19

Jo soc aquell que va matar Franco - Joan-Lluís Lluís

Portada de Jo soc aquell que va matar Franco
El personatge que afirma haver matat Franco, Agustí Vilamat, neix el 1916 en una casa modesta de Solsona. Tot i ser un nen prudent, contemplatiu, perd un ull en un accident absurd. Aviat, gràcies a les revistes infantils que guarda un notari amic de la família, descobreix el gust per la lectura i pels secrets de la llengua, que no l’abandonarà mai. I així, uns anys més tard, baixa a Barcelona a fer de corrector lingüístic, poc abans que esclati la guerra. Una guerra que no s’acaba el 1939, perquè Franco, cedint a les pressions de Hitler, declara la guerra als Aliats i travessa els Pirineus. I la primera acció bèl·lica de l’exèrcit franquista a França és de bombardejar el camp d'Argelers, on ha anat a parar l’Agustí. Què farà aleshores el jove enamorat dels diccionaris?
Premi Sant Jordi 2017 i Premi Ictineu 2019 a millor novel·la en català.

Més sobre l'autor:
* Joan-Lluís Lluís a la wikipedia

Crítiques i ressenyes:
* Jo soc aquell que va matar Franco al web El Biblionauta

* Jo soc aquell que va matar Franco al bloc Totxanes, totxos i maons 
* Jo soc aquell que va matar Franco al web Nosaltres llegim 
* Jo soc aquell que va matar Franco a La Biblioteca del Kraken 
* Jo soc aquell que va matar Franco al bloc Dreams of Elvex

Podeu trobar Jo soc aquell que va matar Franco a les millors llibreries i al web del Grup62

Consulta i vota les millors obres de la ciència ficció catalana a la gran llista.