5/2/20

Cassandra Khaw al CCCB

Primer dilluns de febrer, temps primaveral, auditori del CCCB. Pràcticament no queden llocs buits. A l'escenari Cassandra Khaw, escriptora i guionista de videojocs.

Cassandra Khaw al CCCB
Cassandra Khaw al CCCB - Foto del CCCB
El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona presenta, dins el marc de l'exposició Gameplay, la conferència de Cassandra Khaw. La xerrada comença amb una introducció de Laura Fernández (escriptora també) explicant en quins projectes ha treballat la convidada, imatges de diversos jocs on ha participat (Fallen London, Wasteland 3, …) i el llibre, recentment publicat en català per Mai Més, Persons Non Grata.

Portada de Persons Non Grata - Mai Més
Cassandra Khaw s'arrenca amb un discurs sobre la mort, l'esperança, la solitud de l'ésser humà i com els videojocs intervenen enmig de tot aquest garbuix emocional que som els humans. Si el CCCB el publica, l'enllaçarem immediatament perquè és una joia.

Després arriba el torn de preguntes, comença la presentadora i després s'hi afegeix el públic. Us deixo un petit resum d'algunes de les més interessants distorsionades pel meu mal anglès:
  • Defensa el joc com una experiència que va més enllà de l'individu, "socialitzadora" i que ajuda a empatitzar amb els altres.
  • Sobre els videojocs i l'addicció dels més joves. Cassandra defensa la part positiva del videojoc però sent conscient de les possibles addiccions que pot generar. Remarca que hi ha d'haver confiança entre pares i fills a l'hora d'escollir jocs i limitar-ne l'ús.
  • Destaca de la seva feina a Ubisoft la responsabilitat individual dins el grup, contràriament al que es pot pensar, i la possibilitat de tenir impacte en el resultat final tot i ser una part petita del gran grup. 
  • La resposta sobre la diferència entre crear videojocs i literatura em va recordar molt la de Nick Antosca. Deixant de banda la diferència del mitjà, la literatura és un procés molt solitari, molt personal comparat amb el procés de crear videojocs.
  • Preguntada per recomanacions de videojocs per adults no-gamers proposava Life is Strange i Papers, Please.

Una bona dosi de positivisme i il·lusió, esperança en els videojocs i, per extensió, en la humanitat.

Esperem que el CCCB publiqui el vídeo de la xerrada, no us el podeu perdre! I esteu atent a les entrevistes que vagin sortint, segur que la Cassandra Khaw ens explica moltes més coses interessants.



2/1/20

Resum 2019

Un altre any s'acaba, aquest 2019 ha sigut intens en tots els sentits. I pel que fa a la ciència-ficció en català ha sigut un gran any. El que encara no sabem és si serà l'inici d'una època daurada o un miratge al mig del desert. I és que durant aquest 2019 hem gaudit d'una gran quantitat d'activitats: presentacions, xerrades, autors internacionals, la tercera CatCon, etc. Hem vit el naixement de dues editorials especialitzades en el gènere fantàstic i la consolidació de les ja existents. Així que sense més dilació comencem.

La producció de publicacions d'originals en català  anual ha sigut una mica més fluixa que altres anys, però la collita és bona i variada, amb autors consolidats i noves veus.


El que ha sigut un autèntic boom ha sigut la publicació de traduccions. Aquest any hem superat tots els records d'ençà que fem aquest resum. Autors clàssics com Octavia Butler, Ursula K Le Guin o Clifford Simak s'han trobat a les estanteries amb autèntics fenòmens actuals com Kameron Hurley, China Mieville o Rebecca Roanhorse. Brutal!


No em vull oblidar de la revista Catarsi ni l'almanac del Biblionauta, ara anomenat Freakcions, que segueixen apostant pels relats en català i que de cara aquest 2020 volen seguir creixent. Estarem atents.

Com ja és tradició s'han entregat premis Ictineu, onzena edició ja. Jo soc aquell que va matar Franco de Joan-Lluís Lluís i Els Desposseïts d'Ursula K. Le Guin s'han emportat els premis a millor novel·la original i traduïda respectivament. Els premis als millors relats han sigut per Salvador Macip amb Plàstic (Catarsi#22) i Stephen King per La Trinxadora (Torn de nit). Stephen King fa doblet amb el premi a millor antologia per Torn de nit, publicada per Males Herbes. Finalment el premi a millor portada se l'ha endut Carlos Acedo per la il·lustració de la revista del Biblionauta.

El cinema i les sèries segueixen sent un dels punts més febles. Les pel·lícules d'animació són les que més es doblen al català, cal destacar l'última de Bola de Drac (Bola de Drac Super: Broly), encara que la sèrie no es pugui veure en català. Però si una pel·lícula ha marcat el final del 2019, ha sigut Star Wars, amb L'ascens de Skywalker que posa punt final a la triple trilogia.

A TV3 hem pogut veure algunes novetats doblades, Wonder Woman per exemple o la saga Back to the Future que per fi s'ha emès en català. Pel que fa a l'apartat de sèries, només Filmin aposta pel català oferint un gran ventall de sèries i pel·lícules doblades o subtitulades, com per exemple The City and The City. I 8tv ha intentat recuperar The Misfits sense massa èxit d'audiència.
En canvi el teatre segueix sent la sorpresa, apostant per la ciència-ficció, amb obres com Una habitació buida de Marc Artigau i Clara Peya, Immortal de Bruno Oro, Anna i la màquina del temps de la companyia Dacsa Produccions o Life Spoiler de Marc Angelet i Alejo Levis. Aneu al teatre, insensats!

La CatCon es consolida amb la tercera edició i esdevé un punt de trobada del gènere fantàstic en català. A més, un bon grapat de presentacions de llibres, xerrades amb autors, taules rodones i clubs de lectura omplen llibreries i auditoris. Als ja clàssics festivals de Sitges, salons del còmic i del manga de Barcelona, sembla que si afegeixen altres festivals i convencions fora de la capital que es van consolidant de mica en mica.

I arribem al punt més il·lusionant de l'any, el naixement de dues editorials, Mai Més Llibres i editorial Chronos. Els primers en mig any i 6 llibres han revolucionat el panorama fantàstic català. I Chronos que ha apostat pels clàssics i ja té un llibre al mercat i un altre al forn. I no oblidem les ja existents com Males Herbes, edicions SECC, Raig Verd o Pagès que han seguit creixent.

Aquest 2019 també hem de lamentar la mort de Pere Morey, escriptor mallorquí que havia fet les seves incursions dins el món de la ciència-ficció amb obres com Pirenia, el país que mai va existir. En un altre ordre de notícies que ens entristeixen trobem el tancament d'una llibreria com la LowCost de Figueres, un punt de referència del fantàstic. 

Pel que fa al bloc, aquest 2019 ha sigut un any estrany i representarà un punt i a part. Les fitxes de la millor literatura de ciència-ficció en català deixaran de publicar-se aquí i passaran al web La biblioteca dels Rucs Elèctrics, un intent de base de dades de tota la ciència-ficció en català. Un dels punts més màgics de l'any va ser el I Torneig mundial de ciència-ficció traduïda al català, on s'enfrontaven a un duel a mort les principals obres del gènere traduïdes al català. 70 obres van lluitar per endur-se el trofeu, la final entre Els Desposseïts i 1984 va reunir 285 vots. L'enquesta segueix en marxa i aquest any hem rebut 135 vots. I hem estrenat la pàgina de novetats, on van apareixent totes les novetats fantàstiques en català.

I el 2020 què? Seguirem la línia ascendent respecte l'interès de la literatura fantàstica? De moment a Les Rades Grises ja ens fan un petit resum de què vindrà. Tindrem Any Perucho, centenari de Bradbury i Asimov. Ens veiem a les llibreries, que tingueu un 2020 de ciència-ficció no distòpica! 

Recordeu que podeu deixar els vostres comentaris sobre el millor del 2019 o el que més espereu del 2020.

6/5/19

Jo soc aquell que va matar Franco - Joan-Lluís Lluís

Portada de Jo soc aquell que va matar Franco
El personatge que afirma haver matat Franco, Agustí Vilamat, neix el 1916 en una casa modesta de Solsona. Tot i ser un nen prudent, contemplatiu, perd un ull en un accident absurd. Aviat, gràcies a les revistes infantils que guarda un notari amic de la família, descobreix el gust per la lectura i pels secrets de la llengua, que no l’abandonarà mai. I així, uns anys més tard, baixa a Barcelona a fer de corrector lingüístic, poc abans que esclati la guerra. Una guerra que no s’acaba el 1939, perquè Franco, cedint a les pressions de Hitler, declara la guerra als Aliats i travessa els Pirineus. I la primera acció bèl·lica de l’exèrcit franquista a França és de bombardejar el camp d'Argelers, on ha anat a parar l’Agustí. Què farà aleshores el jove enamorat dels diccionaris?
Premi Sant Jordi 2017 i Premi Ictineu 2019 a millor novel·la en català.

Més sobre l'autor:
* Joan-Lluís Lluís a la wikipedia

Crítiques i ressenyes:
* Jo soc aquell que va matar Franco al web El Biblionauta

* Jo soc aquell que va matar Franco al bloc Totxanes, totxos i maons 
* Jo soc aquell que va matar Franco al web Nosaltres llegim 
* Jo soc aquell que va matar Franco a La Biblioteca del Kraken 
* Jo soc aquell que va matar Franco al bloc Dreams of Elvex
* Fitxa de Jo soc aquell que va matar Franco a La Biblioteca dels Rucs elèctrics

Podeu trobar Jo soc aquell que va matar Franco a les millors llibreries i al web del Grup62

Consulta i vota les millors obres de la ciència-ficció catalana a la gran llista.

8/4/19

Quim/Quima - Maria Aurèlia Capmany

Quim/Quima arriba a la Barcelona de l’any 1000 per encetar els seus estudis. A partir d'aleshores viurà diferents períodes de la història catalana, tot canviant de condició sexual. Acompanya Jaume I en la conquesta de les Balears com a cavaller, és l’amant d'un bandoler del segle XV, participa en la defensa de la ciutat el 1714, s’exilia a Amèrica com a colona i exerceix de fotògraf a la Barcelona dels anys trenta. Quim/Quima viurà, fins al segle XX, un cúmul d'aventures que la duen a adoptar una perspectiva trista de la condició humana. En la seva recerca de referents literaris femenins, Maria Aurèlia Capmany sempre va trobar en Virginia Woolf una guia. Aquesta novel·la, irònica i trepidant, és un joc de miralls fascinant amb el seu Orlando, i una reflexió irònica i punyent sobre els rols sexuals tradicionals, el cànon literari i l’originalitat creativa.

Més sobre l'autora:
* Maria Aurèlia Capmany a la wikipèdia
* 2018 Any Maria Aurèlia Capmanys

Crítiques i ressenyes:
* Quim/Quima al bloc Paraula de Mixa
* Quim/Quima al web El Biblionauta


Trobareu Quim/Quima a les millors llibreries i al web de Males Herbes

Consulta i vota les millors obres de la ciència ficció catalana a la gran llista.

4/2/19

Bestiari - Diversos autors

Bestiari: còdex on es recullen bèsties i monstres per donar a conèixer simbologia i atributs. Gènere literari d'ampli ressò durant l’edat mitjana, tot i que ja es coneixia entre els grecs i que encara perdura avui dia. Aquests manuscrits, hàbilment il·luminats, on la il·lustració pren força davant la paraula escrita, es poden considerar uns dels primers exemples d'activitat cultural multimèdia. La seva funció, clarament didàctica, recull les característiques, virtuts i perills d'aquestes bèsties i que de forma al·legòrica es converteixen en miralls de la condició humana.

Guanyadora del Premi Ictineu 2018 a millor antologia fantàtisca en català

Més sobre els autors:
* Sergi Álvarez, Ferran d’Armengol, Mercè Bagaria, Sònia  Boj, Hugo Camacho, Edgar Cotes, Ignacio J Borraz, Sergi G. Oset, Alícia Gili, Toni Mora, Sílvia Romero, Ramona Solé. Trobareu una breu biografia de tots els autors al web d'Edicions SECC

Crítiques i ressenyes:
* Bestiari al bloc Dreams of Elvex
* Bestiari al web Café de tinta

Trobareu Bestiari al web d'Edicions SECC i a les millors llibreries.

Consulta i vota les millors obres de la ciència ficció catalana a la gran llista.

21/1/19

Farishta - Marc Pastor

Amb un punt de partida apassionant, girs argumentals imprevisibles i una imaginació pròpia dels mestres del thriller fantàstic, la nova novel·la de Marc Pastor conjuga intriga i aventura per atrapar el lector i mantenir-lo aferrat sense treva a les seves pàgines.
Acaba d'acomplir els divuit anys i la Farishta, desinhibida i valenta, ja ha trobat la feina de la seva vida. Som al 1993, i la companyia russa Iefremov-Strugatski l’ha contractada per atendre les famílies riques que viuen en un complex d'illes privat a la Polinèsia francesa, on se'ls ha garantit que podran educar els fills sense cap risc. En aquell aparent paradís coneixerà ben aviat l’amor. Però també, a poc a poc, es veurà atrapada en un seguit d'esdeveniments inquietants que posaran en dubte la veritable naturalesa de la seva feina i el fosc negoci dels poderosos que l’han contractada. Quina és la missió inconfessable d'aquelles famílies? Per què estan aïllades del món? De debò ho han sacrificat tot pels seus fills? En un clima de tensió creixent, amb la certesa de no poder confiar en ningú i amb el temor de tenir la vida en joc, a la Farishta només li queda una pregunta per respondre: és massa tard per escapar?


Guanyadora del Premi Ictineu 2018 a millor novel·la en català.


Més sobre l'autor:
* Marc Pastor a la wikipèdia
* Marc Pastor a Twitter

Crítiques i ressenyes:
* Retorn pletòric de Marc Pastor: Farishta a Les Rades Grises
* Farishta a La Biblioteca del Kraken
* Farishta al bloc Pertorbacions
* Farishta al bloc Dreams of Elvex
* Farishta és una de les obres recomanades al web El Biblionauta


Trobareu el llibre a la web d'Ara Llibres i a les millors llibreries.

Consulta i vota les millors obres de la ciència ficció catalana a la gran llista.