10/7/17

Lectures 2017 (part 1)

Com l'any passat, revisarem les lectures més destacades de ciència-ficció en català de l'últim semestre. Si voleu podeu recuperar els resums lectors del 2016 aquí i aquí. Comencem!



Els enemics silenciosos - Mireia Llinàs (Columna Edicions - 2016)

Nora Prim, és una detectiu dels mossos d'esquadra que té un do, pot viatjar al passat. I l'utilitza per investigar crims d'altres èpoques. En aquest cas el de la prostituta de luxe Dolores Rey, assassinada als anys 50. Molt bona ambientació, amb gran quantitat de detalls però amb ritme desigual. Ressenya completa aquí

Valoració global: 6
Malsons de gat - Sergi G. Oset, Patrícia Muñiz, Igor Kutuzov (Hermenaute - 2016)

16 relats fantàstics que giren al voltant dels malsons i dels gats. Ciència-ficció de tall més clàssic, ciberpunk, mons post-apocalíptics, zombis, terror, no hi falta res. Destaca la gran sintonia entre els autors que aconsegueixen fer un recull molt harmònic.
Més info a la fitxa del blog
Valoració global: 8

Perímetre - Jair Domínguez (Catedral - 2016)

Brillant història surrealista mescla entre novel·la post-apocalíptica i western, és una magnífica bogeria. D'estil directe però plena de detalls. No decep en cap moment.
Més info a la fitxa del blog
Valoració global: 8
Deu relats ecofuturistes - Diversos autors (Males Herbes - 2016)

Deu relats que giren sobre el tema de l'eologia en el futur. Tot i la temàtica comuna els relats són molt més variats de l'esperat i d'un nivell molt alt tots. Ens quedem amb el primer, el més impactant L'estripaventres de Rosa Cabré-Verdiell.
Més info a la fitxa del blog.
Valoració gobal 8
Catarsi#18 - Diveros autors (Revista Catarsi - 2016)

Sis relats variats de diferent temàtica fantàstic, de nivell desigual. Ens quedem amb el lovecraftià  Els meus últims instants a Innsmouth d'Hugo Camacho i la traducció  Vacui Magia de L.S. Johnson, un gran descobriment.
Ressenya completa aquí
Valoració global: 7

26/6/17

Hipermatrònic, l'hiperbreu que va sorgir de l'espai profund - Sergi G. Oset

Un homenatge als gèneres fantàstics per part d’un mestre de la microficció, en una obra que transita una via encara no explorada a la literatura catalana.
Els cent onze microrelats d’aquest Hipermatrònic estan influenciats pel cinema de culte, els còmics, la literatura fantàstica i el rock ‘n’ roll. L’autor agafa aquestes influències, les fica a la batedora i extreu una cosa nova, palpitant i viscosa capaç de deixar un rastre al cervell del lector del que difícilment es podrà desfer. En paraules del mateix autor: «Què és, en essència, Hipermatrònic? És l’ús de la metàfora, de l’el·lipsi, de l’estructura curta i acotada, de la intensitat, del joc lingüístic, de l’ambigüitat, del doble sentit, de la paradoxa i, fins i tot, de la paròdia dins de la composició literària per tal de trencar els referents del fantàstic i recompondre els fragments resultants en un nou ésser diferent, en part, mutant, en part, criatura de Frankenstein, en part, pallasso assassí».

Més sobre l'autor:
* La meva perdició - blog de Sergi G. Oset
* Biografia al web de l'editorial Orciny Press

Crítiques i ressenyes:
* L'Hipermatrònic a la Biblioteca del Kraken
* L'Hipermatrònic a El Biblionauta
* L'Hipermatrònic al blog El fil d'Ariadna


Trobareu Hipermatrònic, l'hiperbreu que va sorgir de l'espai profund al web d'Orciny Press i a les millors llibreries.

Consulta i vota les millors obres de la ciència ficció catalana a la gran llista.

5/6/17

Deu relats ecofuturistes - Diversos autors

T'imagines un futur en què la vegetació estigui tancada en una mena de zoo anomenat Parc Climàtic? En què l'obsessió per la sostenibilitat i el reciclatge hagi arribat a cotes totalitàries? En què les màquines siguin les úniques capacitades per arreglar altres màquines o només es pugui sobreviure enterrant els cadàvers a dins del nostre propi estómac? Aquestes són algunes de les possibilitats plantejades pels deu relats que formen aquest volum extraordinari. Un llibre amb vocació visionària, únic en la seva espècie, que neix com a fruit de la col·laboració entre les Males Herbes i el Cryptshow Festival.

Conté el relat guanyador del Premi Ictineu 2017: L'indigent de Carme Torras.

Més sobre els autors i autores:
* Núria Abril (Guanyadora del concurs Cryptshow)
* Roser Cabré-Verdiell (Guanyadora del concurs Cryptshow)
* David Castejón (Guanyador del concurs Cryptshow)
* Ferran Garcia (Guanyador del concurs Cryptshow)
* Carles Ribas (Guanyador del concurs Cryptshow)
* Trobareu una breu biografia a la secció autors del web de l'editorial Males Herbes
* Ruy d'AleixoMax BesoraEnric HerceAntoni Munné-JordàCarme Torras


Crítiques i ressenyes:
* Deu relats ecofuturistes al web El biblionauta
* Deu relats ecofuturistes al blog Dreams of Elvex
* Deu relats ecofuturistes al blog El fil d'Ariadna

Consulta i vota les millors obres de la ciència ficció catalana a la gran llista.

22/5/17

El camí de la pesta - Daniel Closa

Un brot de pesta inesperat i resistent, que s'ha declarat sobtadament a Boston i que s'estén com una taca d'oli per tot el món occidental, amenaça d'acabar amb la humanitat. L'epidèmia té un origen misteriós, qui sap si relacionat amb experiments biològics de l'antiga Unió Soviètica, amb animals salvatges o amb radiacions, i no es disposa d'un antibiòtic que pugui fer front a aquest bacteri letal.
Mentre els morts s'acumulen i els millors científics mundials lluiten en va contra la pandèmia, els protagonistes desxifraran un enigmàtic manuscrit medieval que els durà pel sud de França i el nord de Catalunya en una cursa contra rellotge a la recerca d'un antídot. Els grans poders econòmics i les xarxes criminals, però, també ambicionen aquest tresor.
El científic Daniel Closa es revela amb aquesta novel·la com un mestre del thriller mèdic.

Més sobre l'autor:
* Daniel Closa a la wikipèdia
* Oriol Saladrigas parla de Daniel Closa a l'article: Literatura científica: entre la fantasia i el terror del web Núvol



Crítiques i ressenyes:
* L'autor parla d'El camí de la pesta al diari Ara
* El camí de la pesta al web Quaderns de mots

Trobareu el llibre El camí de la pesta al web de Capital Books i en podeu llegir un fragment aquí.

Consulta i vota les millors obres de la ciència ficció catalana a la gran llista.

8/5/17

Vorejant els límits - Jordi Ortiz

Vorejant els límits és un conjunt de narracions que exploren els desafiaments tècnics, socials i ètics a què s’enfronten els individus d'una societat que avança de manera imparable, de vegades de manera inadvertida, sorprenent els professionals de la profecia. El lector haurà de decidir si els nombrosos interrogants que plantegen els relats del llibre tenen resposta o, directament, cauen en la categoria de l’absurd. Fins on pot arribar el control dels individus? Quines conseqüències tindrà el disseny genètic dels fills? Mediten els ordinadors sobre qui els va crear? Què hi ha més enllà de la vida que coneixem?
Premi Carlemany 2015 al foment de la lectura juvenil

Més sobre l'autor:
* Jordi Ortiz a la wikipèdia
* Web oficial de Jordi Ortiz

Crítiques i ressenyes:
* Vorejant els límits a Vilaweb

Podeu trobar el llibre al web de Grup62 i també un fragment aquí.

Consulta i vota les millors obres de la ciència ficció catalana a la gran llista.

2/5/17

Distopies catalanes

Les distopies estan de moda. Recentment 1984 de George Orwll ha tornat a ser un best-seller als Estats Units, s’està fent una sèrie de The Handmaid’s tale (El conte de la criada) de Margaret Atwood i podeu trobar llistes de les millors obres distòpics per tota la xarxa. I és que entre Trump, Putin, Kim Jong-Un, els camps de refugiatso  el canvi climatic hem aconseguit que el rellotge de la fi del món es situi a només dos minuts i mig de la mitjanit fatídica. 

La literatura catalana està plena de bones ditopies. La que trobem més amunt a la llista és Andrea Víctrix de Llorenç Villalonga, escrita al 1973, descriu una Mallorca convertida en un club turístic en un futur dominat per la tecnologia. També és una de les preferides al blog de Les Males Herbes


Portada de 1974 Ed. Destino
Si esclata una nova Guerra Mundial potser hem de fer com els protagonistes de Retorn al Sol de J.M. Francès i amagar-nos sota les muntanyes de Montserrat. Escrita al 1936, el temor a la 2a Guerra Mundial va empènyer a l’autor a especular en un futur apocalíptic on el desgel del pols obligava als catalans a refugiar-se a la ciutat subterranea de Subolesa.


Portada original Retorn al Sol 1936
Montserrat Julió especula amb la possibilitat que l’espècie humana deixi de reproduir-se a Memòries d’un futur bàrbar. Escrita el 1975 ens presenta una Barcelona pràcticament deserta amb una població molt envellida.


Reedició de Pagès editors 2006
Escrites més recentment destaquen obres com La Peixera (2013) de Maiol de Gràcia on una dictadura s’instaura d’un dia per l’altre; Aiguafang (2008) Joan-Lluís Lluís on una pluja constant transforma la societat. A La melodia dels sense sort (2015) Josep Vila ens planteja un món on la sort dels individus es pot determinar. I a Terra inhòspita (2013) Maria Dolors Millat situa l’acció en un futur altament tecnificat on tot està regulat i controlat. L’any passat (2016) Males Herbes publicava Deu relats ecofuturistes, un recull de relats sobre el futur del planeta des d’un punt de vista ecològic, autors consolidats i novells ens conten com s’imaginen aquest futur. 




Entre el públic més jove també estan de moda les distopies i els mons apocalíptics. Mireu l'èxit de sagues com Els jocs de la fam, Divergent o El corredor del laberint (totes traduïdes al català) Doncs també en trobem un bon grapat escrites a casa nostra: Ciutat dels joves (1971) d’Aurora Bertrana, El ciutadà perfecte (2015) de Raquel Ricart o El Cementiri (2013) de Gerard Guix en són una bona mostra.




Per acabar, una obra de teatre. Les gàrgoles de la Seu de Lluís Masriera. Es va estrenar el 1935 i mostra l'evolució de la ciutat de Barcelona al llarg de tres segles vista per dues gàrgoles. En l'última època se'ns presenta un futur distòpic.

Voleu més distopies? Reviseu la nostra llista per descobrir-ne més. I si en trobeu a faltar alguna recomaneu-nos-la als comentaris o a la gran enquesta.