Paraules d'Opòton el vell - Avel·li Artís Gener

I si els asteques haguessin descobert Europa i no al revés? I si un vell terrissaire de l'època hagués escrit la crònica de la descoberta i un editor actual hagués decidit traduir-la del nàhuatl original al català? Aquesta és la base d'una de les ucronies més importants de la literatura catalana.


Més sobre l'autor:
 - Avel·lí Artís i Gener a la Wikipèdia


Crítiques i revisions:
 - Lletra UOC: Literatura catalana a l'exili
 - Blog Les males herbes
 - La biblioteca de Vila Festuc




Consulta i vota les millors obres de la ciència ficció catalana a la gran llista

Relats en català

Internet és una font inesgotable d'informació, d'històries, de relats. La web social Relats en català és una de les més complertes en la nostra llengua. Amb més de setanta mil relats publicats i més d'onze mil relataires ens ofereix una gran varietat per llegir i publicar històries curtes.

Classificats en categories hi ha relats de totes les temàtiques. Policíaca, eròtica, humor, poesia, ... I com no, ciència ficció. Tot i que és una de les seccions amb menys relats publicats superen ja els 1500. També m'agradaria destaca la secció de fantasia amb uns 3600 i la de terror amb uns 1250.

A part dels relats, també consta d'un fòrum on fer consultes, comentar relats i fer una mica de vida social amb els altres relataires del web.

A Rucs elèctrics estem buscant els millors relats de ciència ficció en català que es poden trobar a la xarxa. S'accepten suggerències a través d'aquest formulari o comentaris al Facebook. Moltes gràcies per ajudar-nos!

L'illa del gran experiment d'Onofre Parés

L'illa del gran experiment (1927) d'Onofre Parés és, juntament amb Homes artificials (1912) i Retorn al Sol (1936), una de les tres obres precursores de la ciència ficció catalana.

Situada en el llunyà (per aquella època) any 2000, Parés relata com Austràlia s'ha convertit en una illa utòpica gràcies a l'aïllament del món capitalista i als avenços tecnològics.

Després d'una intensa investigació per obtenir més dades sobre l'autor, l'obra és reeditada el 1999 per Pau Riba i A. Munné-Jordà.


Revisions i crítiques:

- Article de Mavi Dolç Gastaldo (pdf): La ciència i la tecnologia al servei de la utopia. La confiança històrica d'Onofre Parés a L'illa del gran experiment

- Blog Males herbes


Consulta i vota les millors obres de la ciència ficció catalana a la gran llista

V.I.E

El juliol del 2010 s'estrena V.I.E. (Vida Intel·ligent a l'Espai) una mini-sèrie coproduïda per Campton i la Xarxa de Televisions Locals. Protagonitzada per marionetes ens explica les aventures de la primera missió espacial catalana amb grans dosis d'humor absurd i gamberro. 

La nau Ramon Llul II, capitanejada pel comandant dels Mossos d'Esquadra Jordi Pi Somalrena de Cobregrau surt a l'espai en busca de formes de vida catalana i a difondre el correcte ús de la llengua. L'oficial de telecomunicacions Jaume Guanyavents, el becari Fermin i l'ordinador de la nau OJAL acompanyen al comandant Jordi Pi en aquesta aventura. 

Emmarcada en el programa d'innovació Denominació d'Origen es va emetre per més de 15 televisions locals de forma simultània. Consta d'una temporada de 13 capítols d'uns 9 minuts de durada. I ara es pot seguir veient  a través d'internet.

Podeu veure els capítols de la sèrie a la web oficial de V.I.E.

Becari Fermín

Comandant Jordi Pi

Oficial Guanyavents

La Mutació Sentimental - Carme Torras

Robots, sentiments perduts, una noia del passat i els antitecno són els ingredients bàsics d'aquesta novel·la de ciència-ficció situada en un futur pròxim. Carme Torras va guanyar amb aquesta obra el premi Ictineu 2009 i el Premi de Narrativa de Ciència-ficció Manuel de Pedrolo 2007.

Més sobre l'autora:

* Perfil a la UPC: Carme Torras

Revisions i crítiques:

* La biblioteca del Kraken: La mutació sentimental
* Fòrum  Que Llegeixes? Lectura amb participació de l'autora
* Tots els detalls a la web de Carme Torras

* Fitxa de La mutació sentimental a La biblioteca dels Rucs elèctrics

Consulta i vota les millors obres de la ciència-ficció catalana a la gran llista

Dracs de l'espai

Els Blurrum (això és el més similar a l’estrany soroll que feia la seva boca per identificar-se) són uns estranys éssers que viuen en un llunyà planeta a l’altra extrem de la galàxia. Quan tenen vacances els agrada viatjar per l’espai i contemplar les meravelles de l’univers.

En un dels seus viatges la família Crisqui, va visitar la Terra. Van quedar bocabadats de la bellesa d'aquest petit planeta, no n'havien vist cap encara de tan peculiar. Amb un Lluna tan gran, d'un blau intens i amb taques blanques movent-se per l’atmosfera. Van decidir acostar-s’hi i estudiar-lo una mica. Durant l’exploració descobriren que estava habitat per unes estranyes criatures, els dinosaures. El petit de la família es va encapritxar amb una d'aquestes bestioles i no va parar fins aconseguir que n'hi regalessin una de mascota. La mare, una experta xenobiologa especialitzada en genètica alienígena va aprofitar per recollir unes quantes mostres de diferents espècies d'aquells animals tan curiosos per poder estudiar-les.

Al cap d'uns dies, després de relaxar-se veien un parell d'eclipsis, escoltar el crepitar de les plaques tectòniques de la Terra, i fer-se unes fotos amb la resta de planetes del sistema solar, sobretot amb Saturn i els seus anells, van decidir que era hora de tornar cap a casa seva.

Els anys van passar i el petit dels Crisqui es va fer gran. Va especialitzar-se en genètica com la seva mare, i va pràctica amb el material d'aquell dinosaure que s'havia emportat de petit. Recuperant part del treball de la seva mare, el jove va crear una nova espècie similar a aquell rèptil però més lleuger, alat i que treia foc per la boca.  

El DRK-11 es va fer famós a tot el planeta, tots els nens volien una còpia d'aquella bestiola. El jove Blurrum va estar molt ocupat creant noves espècies per comercialitzar-les i va oblidar-se dels típics viatges familiars durant les vacances. Fins que un dia, cansat de tot l’estrès va decidir tornar a l’espai i no va trobar millor lloc per començar el seu viatge que el curiós planeta blau que li havia canviat la vida.

La decepció va ser indescriptible quan va arribar-hi. Tot i que des de la distància el planeta era igual, totes les bèsties que tan l’havien fascinat ja no hi eren. En canvi, només va trobar petites boles de pèl, versions en miniatura dels rèptils de l’última visita i uns esquifits animals voladors.

Trist al veure com havia evolucionat la vida en aquell indret de l’univers, va decidir que deixaria unes quantes de les seves creacions perquè tornessin a reconquerir el planeta. I així va ser com aquells grans rèptils alats que escopien foc per la boca van arribar a la Terra. Amb els anys, els humans els vam matar a tots i ara només en queden contes i llegendes. Potser algun dia, algun Blurrum torna a visitar-nos i ens en regala uns quants.