Eva, la pel·lícula

Any 2041: En un futur proper, en el qual els éssers humans viuen acompanyats per criatures mecàniques, l'Àlex, un prestigiós enginyer cibernètic, torna a Santa Irene amb un encàrrec molt específic de la Facultat de Robòtica: la creació d'un nen robot. Durant aquests deu anys d'absència, el seu germà David i la seva dona Lana han continuat amb la seva vida.

La rutina de l'Àlex però, es veurà alterada de forma casual i inesperada per l'aparició de l'Eva, la increïble filla de la Lana i en David, una nena especial i magnètica, que des del primer moment estableix una relació de complicitat amb ell. Junts emprendran un viatge que els precipitarà a un final revelador.

Així es presenta una de les millors pel·lícules de ciència ficció produïdes a casa nostra. Dirigida per Kike Maíllo i protagonitzada per Daniel Brühl, Marta Etura, Lluís Homar i Clàudia Vega, aquest film futurista va obrir el Festival de Sitges el 2011 i va guanyar el Gaudí a la millor pel·lícula catalana, entre molts altres premis. 

A la web oficial, a part de trobar tràilers, imatges i informació variada sobre la pel·lícula, hi ha un EmoTest, per descobrir la vostra personalitat.

Pagès Editors

Pagès Editors és una editorial nascuda a Lleida l'any 1990 de la mà de Lluís Pagès Marigot. Centrada en la publicació en llengua catalana, porta més de dos mil títols publicats i diverses col·leccions i línies editorials, entre elles l'única en català de ciència ficció.

Des de l'any 2000, i a un ritme de dues obres per any, aquesta col·lecció disposa ja de 25 llibres al mercat i un 26è a la impremta. Dirigida per Antoni Munné-Jordà, la col·lecció "Ciència-ficció" combina la publicació de traduccions de grans autors internacionals amb les millors obres fetes a casa nostra.



Per exemple, han reeditat la primera novel·la de ciència ficció catalana Homes artificials de Frederic Pujulà i clàssics com Manuel de Pedrolo amb Aquesta matinada i potser per sempre. L'últim premi Ictineu, La febre del vapor de Jordi Font-Agustí o La mutació sentimental de Carme Torras, guanyadora del premi Pedrolo 2007 i Ictineu 2009 també formen part de la col·lecció.

D'autors internacionals destaca un dels clàssics com és Jules Verne amb La caça del meteorit. I també Orson Scott Card amb una antologia dels seus millors contes Retrets i lloances inclou entre d'altres el conte El Joc d'Ender que l'autor posteriorment ampliaria per fer-ne una novel·la guanyadora dels Premis Hugo i Nebula.

La llista comença a ser llarga, i esperem que ho sigui més en el futur. En aquest enllaç trobareu tots els llibres que han publicat en la col·lecció. 

Hi ha ciència ficció en català?

Buscant informació sobre la producció catalana de ciència ficció em vaig troba aquest interessant article de 1999. En ell, Antoni Munné Jordà, es pregunta sobre aquest gènera en la literatura catalana.


"Es podria plantejar, si justament ara que la ciència-ficció és present arreu cal entretenir-se a destriar-ne un espai propi. Penso que sí, per això faré balanç d'allò que tenim, de les mancances i, finalment, faré unes propostes." 

Com diu en la introducció, en l'article es parla dels primers contactes amb el gènere d'escriptors com Pere Calders, Rusiñol o Folch i Torres. Dels problemes després de la guerra de la primera generació d'autors catalans als quals mancaven referents internacionals. I de com es recupera el gènere a casa nostra progressivament amb la segona i tercera generació d'escriptors. Per acabar, apunta a la falta de ciència en les obres actuals i dóna algun consell a aquells que vulguin escriure ciència ficció en català.

Llegiu l'article sencer al web de escriptors.cat

SCCFF

Una de les millors maneres de mantenir-se ben informat en el món de la ciència ficció catalana és seguir els butlletins que trimestralment publica la Societat Catalana de Ciència Ficció i Fantasia (SCCFF). 

Coincidint amb els canvis d'estació  surt a la llum una nova edició d'aquest butlletí en format digital. Els podem trobar tots al web sccff.cat. Tot i que no és la pàgina més moderna i sembla més aviat del segle passat, la informació que s’hi publica és d'alta qualitat. Amb notícies i events rellevants, ressenyes de llibres, pel·lícules, còmics i obres de teatre. 

A part de tractar les novetats del moment, també aporten articles d'alguns dels personatges més destacats de la literatura de ciència ficció i fantasia del nostre país. I com en tot bon magazín no pot faltar un relat, per deixar-nos dur cap al món fantàstic. 

Recordeu, amb el canvi d'estació  en els equinoccis i solsticis, quan la Terra passi per un dels quatre punts destacats de la seva trajectòria al voltant del Sol, un nou Butlletí de la SCCFF veurà la llum.

TV3 i les sèries de ciència ficció

Televisió de Catalunya sempre ha apostat per grans sèries de ciència ficció. Des dels seus inicis episodis de Max Headroom, El Salt quàntic o La Dona biònica s’han emès per TV3.

Sens dubte, una de les sèries que ha creat més fans al llarg de la història és Star Trek. Tota una generació de trekis i fans a la ciència ficció va créixer veient La sèrie original, Star Trek - La nova generació o Star Trek Voyager en català.

 

Gràcies a l’aparició del Canal 33 moltes altres sèries han tingut el seu espai en la programació i s’han doblat i emès en català. La llista és llarga: El Nan Roig, Farscape, Babylon 5, Galàctica, Odyssey 5, Districte Espacial, Doctor Who o Torchwood.

Qui no recorde l’obertura d’Altres Límits, o les profecies de Nostradamus que ens van salvar de la Invasió. Gràcies a Stargate ens vam familiaritzar amb els forat de cuc i amb les naus piramidals dels Goa’uld. Amb el remake de V, els visitants tornaven a la petita pantalla amb la seva aparença oculta de rèptil. Les Cròniques de Sarah Connor ens mostraven uns renovats Terminator. I a Fringe em pogut disfrutar dels casos més estranys i de tota la pseudociència.

Des d’aquí, tot el suport a tots aquells que treballen i han treballat tan per fer possible veure ciència ficció en català. Tot i que els temps estan canviant, esperem es puguin seguir veient les millors novetats en la nostra llengua. I si no és molt demanar, alguna producció propia no estaria de més, però d’això en parlarem un altre dia.

La millor ciència ficció traduïda al català

Als aficionats a la ciència ficció, en general, ens agrada fer llistes. Us heu preguntat mai quins dels considerats millors llibres del gènere es poden trobar en català? Doncs aquí teniu una llista de 30 llibres imprescindibles de la ciència ficció que han estat traduïts i publicats en català:

• Asimov, Isaac  - Trilogia de la Fundació - Múltiples
• Asimov, Isaac  - La fi de l'eternitat -  La Magrana
• Asimov, Isaac  - Fins i tot els déus - Múltiples
• Bradbury, Ray  - Les cròniques marcianes - Múltiples
• Bradbury, Ray  - Fahrenheit 451 - Múltiples
• Clarke, Arthur C.  - Encontre amb Rama - Pleniluni
• Clarke, Arthur C.  - La fi de la infantesa - Pleniluni
• Clarke, Arthur C.  - 2001, una odissea a l'espai - Múltiples
• Dick, Philip K.  - Somien els androides en xais elèctrics (Blade Runner) - Múltiples
• Heinlein, Robert A.  - Tropes de l'espai - Pleniluni
• Herbert, Frank  - Duna - Pleniluni
• Huxley, Aldous  - Un món feliç - Múltiples
• Keyes, Daniel  - Flors per a l'Algernon - Cruïlla
• Le Guin, Ursula K.  - La mà esquerra de la foscor - Múltiples
• Lem, Stanislaw  - Solaris - Pleniluni
• Matheson, Richard  - Soc llegenda - Els Llibres de Glauco
• Pohl, Frederik y Kornbluth, C. M.  - Els mercaders de l'espai - Pòrtic
• Adams, Douglas - Guia galàctica per a autostopistes - Laertes
• Asimov, Isaac - Jo, Robot - Proa
• Gibson, William - Neuromàntic  - Pleniluni
• Orwell, George - 1984 - Múltiples
• Shelley, Mary - Frankenstein - Múltiples
• Verne, Jules - 20.000 llegües de viatge submarí - Múltiples
• Verne, Jules - Viatge al centre de la Terra - Múltiples
• Vonnegut, Kurt - Escorxador-5 - Múltiples
• Vonnegut, Kurt - Bressol de gat - Males Herbes
• Wells, H. G. - La màquina del temps - Múltiples
• Wells, H. G. - La guerra dels mons - Múltiples
• Wells, H. G. - L'Home invisible - Múltiples
• Wyndham, John - El Dia dels trífids - Múltiples

Tot i que la llista és important i hi ha bona part de les grans obres internacionals de ciència ficció, falten autors destacats com Orson Scott Card, Joe Haldeman, Dan Simmons o Neal Stephenson. Tocarà fer una llista amb les grans novel·les oblidades. Esperem que es vagin reduint amb el temps.